Joan Baldoví: “Espanya es trenca a través dels pressupostos generals de l’Estat”

PalmaAmb més de 25 anys de militància, és un dels referents del valencianisme polític. Joan Baldoví (Sueca, 1958) és el líder de la coalició Compromís al Congrés dels Diputats. Aquesta setmana, ha estat a Palma per reunir-se amb la direcció de MÉS per Mallorca i recollir les esmenes dels ecosobiranistes als pressupostos generals de l’Estat.

Si em permeteu un cert to de broma, no teniu prou feina amb el País Valencià que, a sobre, heu de defensar les Balears?

La feina al País Valencià no s’acaba mai, però crec que compartim moltíssimes coses amb les Illes: un govern de composició similar i, sobretot, problemes molt semblants com el maltractament sistemàtic en els pressupostos. Per això, i perquè mantenim un vincle de simpatia, de germanor amb MÉS per Mallorca, presentarem les seves esmenes. Vull dir, per això, que ja ho havíem fet anteriorment i que també n’hem presentades del Partido Castellanoo d’ANOVA. Crec que està bé que ajudem forces germanes perquè tinguin presència a Madrid.

Com us han tractat els pressupostos a València? Aquí, per dir-ho suaument, estam un poc empipats...

Els adjectius podrien ser els mateixos. Estem a la cua en inversió per habitant (119 euros) i vosaltres, si fa no fa, (129) també, quan la mitjana espanyola està a 185. He estudiat els sis darrers pressupostos i puc assegurar que el País Valencià i les Illes han estat sistemàticament situades a baix de tot. Això demostra que hi ha una voluntat política de fer els pressupostos d’una determinada manera. I que, en definitiva, no hi ha criteris econòmics ni socials, sinó que el que hi ha és, bàsicament, que els ministres són d’un determinat territori o que han de fer favors en determinats territoris on ja els va bé guanyar sempre les eleccions.

Això desmenteix la percepció que hi havia, en temps d’Aznar, que València era la nineta dels ulls del PP?

La relació entre València i el PP és l’estafa més gran que jo hagi vist mai. Perquè mentre els dirigents valencians quasi deien que era la Califòrnia europea, l’Estat sistemàticament ens maltractava en finançament. Això s’ha vist de manera descarnada quan passà el boom immobiliari i els ingressos de la Generalitat quedaren al nivell que ho havien estat sempre. Pensem una cosa: en temps en què hi havia el PP a Madrid i a València, el deute valencià no deixà de créixer. I això no és atribuïble només a la ineficàcia dels governs del PP. Ho era, en gran mesura, a l’infrafinançament. Avui, som els que més devem per càpita de l’Estat: 45.000 milions, tres pressupostos de la Generalitat.

Com heu pogut gestionar amb una situació econòmica tan precària?

Amb moltes dificultats. Tenim vuit conselleries i una novena que és la del pagament del deute, que s’emporta cada mes una quantitat importantíssima. El senyor Montoro fa un negoci sencer: arreplega els impostos, no te’n torna prou per prestar els serveis que ell t’ha encomanat, i perquè puguis prestar-los et dona el FLA com a deute, i no hi ha manera de sortir-se’n. Per això, és imprescindible que es faci un nou sistema de finançament. Si són capaços d’entendre’s en dues setmanes amb el PNB per donar-los 1.400 milions, s’han de posar d’acord amb un model que no premiï i castigui unes comunitats respecte d’altres.

En el finançament, tot i la bona sintonia entre ambdós governs, Balears i País Valencià no van de la mà. Quin model proposau?

Nosaltres voldríem tenir una caixa i oficina tributària pròpies. Això segurament serà difícil d’encaixar, però el model, en definitiva, és que tingui paràmetres que fins ara no s’havien vist. El poblacional hi ha de ser, però també hi ha de ser l’índex de pobresa. Nosaltres estem dotze punts per sota de la mitjana en renda per càpita. Això hi ha d’influir de qualque manera.

Un 12% per sota? Això torna a trencar la imatge que s’ha donat.

Sí, sí. De vegades, la gent se sorprèn quan donem aquesta xifra. La nostra comunitat autònoma ha estat una anomalia democràtica, perquè s’ha donat aquesta imatge malgrat que hem estat el contrari i hem aportat a la caixa comuna com si estiguéssim per sobre de la mitjana.

Creis que si no es reverteix la situació hi pot haver risc d’un sentiment de desafecció del País Valencià respecte de l’Estat?

Jo ja ho vaig dir a Montoro: “Espanya es trenca pels pressupostos, pel Ministeri, pel maltractament sistemàtic des de Madrid”. Tenim enquestes que reflecteixen que un 74% dels valencians percep que hi ha un maltractament sistemàtic. En aquest sentit, de vegades fa més feina un mal ministre d’Hisenda que el que hem fet alguns des de fa molts anys en el territori demanant alguna cosa que ara pareix raonable.

El debat sobre el traçat del corredor mediterrani pot impulsar aquest sentiment de desafecció?

Tot forma part d’un projecte polític. Quan veus el sistema radial de trens, en què Madrid és inici i final de tot i que, en canvi, la segona i la tercera ciutats de l’Estat encara continuen sense estar connectades per una línia de gran velocitat... Quan veus que hi ha estacions on només baixen 20 persones al dia i que encara no està fet el corredor mediterrani, on es concentra bona part del PIB, les importacions i exportacions, el 70% del trànsit portuari... I això no ho dic només jo, també ho diu Juan Roig, president de Mercadona. Hem de passar de l’Espanya radial a l’Espanya circular. No pot ser que tot comenci i acabi a Madrid.

Us sentiu més acompanyat ara en les vostres reivindicacions que quan vàreu començar en política?

El 1991, nosaltres, que llavors érem la Unitat del Poble Valencià, férem una campanya en què demanàvem que “No ens deixin sense res”, perquè llavors ja vèiem que tant si governava el PP com el PSOE, el maltractament era sistemàtic. Ara veig que, a la fi, la societat comença a comprendre que finançament i inversions són prosperitat i benestar. Estic satisfet que el missatge comenci a calar en els valencians.

En l’àmbit autonòmic, hi ha oposició a Compromís? S’ha recuperat, ja, el PP dels darrers sotracs?

Tenen una nova direcció, encapçalada per Isabel Bonig, qui, per cert, fou corresponsable de les malifestes del darrer govern de Camps, del qual fou consellera d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Encara veig un PP tocat, desorientat quan ha de recórrer a temes que la societat valenciana ja té superats, com el catalanisme, quan intenta acusar persones que l’únic que intentem és defensar els drets del nostre territori. No obstant això, el PP hi conserva un sostre electoral molt gran i espero que no el torni a elevar.

Llarga vida al Pacte del Botànic?

Crec que el nostre govern ho està fent raonablement bé. No produeix soroll, la gent està visualitzant, a poc a poc, que calia un canvi de tarannà, però també que hem recuperat la targeta sanitària o que hem agilitat la llista de la dependència. I confio que aquest govern pugui continuar funcionant raonablement bé, perquè el que tenim clar és que en 4 anys no es poden redreçar 20 anys de governs obscurs del PP. Encara surten factures dels calaixos, casos de corrupció. Ens agradaria anar més de pressa, però jo crec que en dos anys s’ha notat un canvi significatiu i esperem que el PP en continuï uns quants més a l’oposició.