Joan Gual de Torrella: “No es pot encimentar la mar per fer polígons d’oci”

PalmaJoan Gual de Torrella (Palma, 1956) no és en realitat un nouvingut a l’Autoritat Portuària, ja que va ser membre del consell d’administració com a representant de la Cambra de Comerç, de la qual era president. En va sortir enmig d’un enfrontament important amb els hotelers, als qui va recordar, en declaracions a l’ARA Balears, “que els turistes no són de ningú”. Gual de Torrella va defensar el turisme vacacional quan els hotelers comandaven el Govern. Tot i això, la seva arribada ha estat qüestionada per Podem.

Enfrontar-se als hotelers no basta com a pedigrí d’esquerres?

Jo crec que les crítiques en política sempre hi han de ser, i és ben legítim fer-les. Com a president de la Cambra vaig defensar un model de turisme en el qual tots els actors econòmics tinguin els mateixos drets, perquè no hi ha empresaris de primera i de segona. I ara, com a president de l’Autoritat Portuària, també actuaré amb la mateixa actitud, la de servir els ciutadans. Em vaig sentir molt honorat per la confiança rebuda, i a partir d’aquí el que puc dir és que farem feina amb tot el rigor i la professionalitat que han de caracteritzar la gestió pública. A més, jo en som la cara visible, però hi ha un consell d’administració en el qual hi ha representades les institucions de Balears i, per tant, crec que la pluralitat i la voluntat dels ciutadans hi seran ben presents.

El president anterior estava un tant enlluernat amb el model encimentador i va defensar una ampliació brutal del port de Palma, que va rebre crítiques pràcticament unànimes.

Al meu parer, és una visió molt expansionista, i avui dia crec que és important assolir desenvolupament sense ocupar més territori. Una passejada per Balears ens confirma que la mirada ha d’estar posada en l’eficiència per treure més profit del que ja hem consumit.

Això vol dir que no hi haurà ampliació del port?

El port de Palma serà sotmès a una revisió en tots els seus aspectes; tal com ja han manifestat alguns dels sectors que hi fan feina a dins, com la indústria nàutica i les companyies marítimes, es pot aprofitar molt millor l’espai. Hi ha tècnics d’altíssima qualificació que estudiaran les fórmules més adequades per dissenyar un port per als propers 30 anys que resolgui les necessitats econòmiques de la societat sense cap nou dic.

Llavors s’haurà de renunciar a donar cabuda a tot el que preveia el projecte anterior.

Un port és per donar servei a la ciutat. La majoria dels que gestionam, a diferència del que passa a molts altres indrets de l’Estat, som la connexió entre la ciutat i la mar. Per tant, d’alguna manera també som la cara marina de les capitals, i qualsevol actuació s’ha d’estudiar amb lupa i pensar molt bé quins són els seus impactes. Al meu entendre, i amb això coincidesc per exemple amb el que va dir en el seu moment el Col·legi d’Arquitectes, els usos recreatius, com l’entreteniment nocturn, o els usos purament comercials no tenen per què situar-se en un port, que el que ha de fer és atendre les necessitats de comunicació de persones i mercaderies, i la nàutica recreativa. Per tant, el que no podem fer és encimentar la mar amb noves ocupacions i dics per acabar introduint dins els ports polígons d’oci. Fer-ho ataca i dinamita les empreses de la ciutat i, a més, és una actuació que necessita una gran quantitat de recursos públics per generar aquests nous espais. Els recursos de ports han de ser per a l’activitat portuària.

En unes jornades recents sobre el port de Palma, en què es va criticar el projecte d’Alberto Pons, tant operadors com Transmediterránea i els industrials nàutics demanaven una reordenació.

Conec bastant la realitat del meu temps al consell d’administració. És cert que la Trans opera en dos o tres punts diferents, i que des del punt de vista de l’eficàcia això s’ha de millorar. Ja hi ha una previsió de millorar l’atenció als passatgers, tant dels regulars com de creuers, però per descomptat que el primer que faré és parlar amb els principals clients de cada port i veure quines solucions hi podem trobar. En el cas de la indústria nàutica, tenc ben clar que ara mateix és possiblement el potencial de desenvolupament econòmic més elevat que té Balears. És un sector capdavanter, que demana professionals especialitzats i que dóna un servei de qualitat a tot tipus de realitats, des del petit navegant fins als grans iots. No podem desaprofitar l’oportunitat d’ajudar-los a créixer, i Ports ha de ser un aliat. Per a això sí que hi haurà espai, perquè és la nostra obligació i perquè aquest és un servei, a diferència de l’oci, que s’ha de prestar a prop de les embarcacions.

I quina serà la inversió prevista en aquestes activitats prioritàries?

Calculam que uns 100 milions en inversions per a diferents obres i uns 25 milions en manteniment, en nombres rodons. Ara mateix els projectes en licitació són la primera línia d’atracament per a grans vaixell al dic de Botafoc, a Eivissa, la instal·lació de sistemes d’informació al públic als diferents ports, i el dragatge de la dàrsena de Sant Magí i el Portitxol, que es preveu que comenci a l’octubre. A Eivissa, actualment s’està executant la reordenació dels molls sud.

Precisament a Eivissa hi ha hagut tensió entre Autoritat Portuària i la resta d’institucions per les intencions d’enderrocar l’antiga estació de passatgers.

És un equipament que no es fa servir i, per tant, Autoritat Portuària planteja una nova edificació més petita i que pensam que es pot adaptar a les necessitats actuals. Però per damunt d’un projecte concret, el que voldria deixar clar és que farem feina amb les institucions i, sobretot, amb els ajuntaments per donar-los servei, no per generar enfrontaments.

Una declaració de principis que sol ser tradicional però que no sempre acaba bé.

La setmana que ve començaré una ronda de visites i els ajuntaments són per mi una prioritat. Com he dit abans, els ports a Balears són una porta de la ciutat, en formam part, i no se m’ocorre altra manera de funcionar que amb la màxima coordinació i lleialtat. Les instal·lacions portuàries formen part de la ciutat, no poden viure-hi d’esquena, sinó que ens hem de donar la mà i trobar les solucions més adequades a cada una de les necessitats. Crec que les ciutats poden millorar molt si es donen suport en els seus ports.

Dins el concepte d’oci i de privatització de les instal·lacions construïdes amb doblers públics, el president anterior promogué polèmics hotels en fars, com el de Portocolom.

És una iniciativa que es va retirar per la polèmica generada, de manera que ara mateix no és una urgència prendre cap decisió. De totes maneres, vull dir que estic convençut que Alberto Pons pretenia resoldre un problema que efectivament existeix i va actuar amb tota la seva bona voluntat. Els fars són unes instal·lacions automatitzades, i els edificis que un temps tenien un ús, ara necessiten trobar una activitat, perquè periòdicament pateixen algun acte vandàlic, ja que estan desocupats i perquè el seu mateniment genera un cost. Haurem d’estudiar què fer-ne, però amb diàleg amb tota la societat.

També sembla haver-hi hagut màniga ampla amb el chill out de la bateria del castell de Sant Carles.

M’estic mirant els informes en aquests moments i serà un jutge el que finalment digui si el tancament està ben fet o no. No vull pronunciar-me sobre el tema perquè fa només cinc dies que estic aquí, però en general, Autoritat Portuària, com la resta d’administracions, ha de vetllar per la preservació dels elements històrics que tenim, que no són pocs.

Vàreu viure en el consell d’administració d’Autoritat Portuària el trist espectacle de prendre al Club Marítim de Maó la gestió dels amarraments a favor, ni més ni menys, que de l’empresa de Díaz Ferran. S’ha acabat el temps de posar en dubte els clubs nàutics pioners de cada port?

Hi havia amenaces de querella i tot perquè s’havia convocat un concurs. També hi hagué una temptativa semblant a Eivissa, però els eivissencs es varen moure molt bé i aconseguiren suport del Congrés per conservar la seva plaça. Els clubs nàutics com el de Palma, Eivissa i Maó juguen un paper social fonamental, i la llei ja ho recull. Es pot garantir la concessió per la seva tradició, i crec que és el que s’ha de fer [assenyala el mapa de damunt la taula]. Quants mallorquins hi ha del Club de Mar a l’altre extrem del port? Si no fos pel club nàutic de Palma i per la resta, els locals estaríem exclosos de l’accés a la mar i la nàutica a la ciutat. La seva contribució social és insubstituïble.

Com el Club Marítim del Molinar, que alguns volien convertir en marina per a rics.

Era un projecte desorbitat, que encertadament Palma va rebutjar. Però, com amb els fars, hi ha una realitat i cal actuar. Ara bé, per millorar el port no cal desfigurar-lo. Segur que trobarem entre tots la fórmula de millorar i preservar la instal·lació actual sense carregar-nos la tradició.