Joan Muñoz: "Hi ha molts casos en què la coberta s’ha enfonsat, els murs han caigut, i què ha passat? El territori l’ha absorbit"

PalmaEl laboratori del Grup de Recerca de Construccions Arquitectòniques i Enginyeria d’Edificació de la Universitat de les Illes Balears és pràcticament buit. Només hi ha algunes mostres de material damunt una taula i un estrany aparell, una capsa blanca que aquest grup d’investigadors anomena ‘hotbox’ i que els serveix per conèixer quina és la transmitància d’una solució constructiva i la conductivitat dels materials que hi fiquen. Per rudimentari que sembli, aquest invent i els estudis que hi fan els basten per haver estat part imprescindible en la construcció de les noves cases ecològiques que es fan a les Balears, a l’hora de cercar els aïllants naturals més adequats. Joan Muñoz, arquitecte tècnic i enginyer d’edificació, és un dels membres del grup.

Què fa aquest laboratori relacionat amb bioconstrucció?

El que feim és recerca tèrmica de materials en la manera que ja s’utilitzen a la construcció. Saber tèrmicament com és la fibra de palla no ens interessa, ens interessa la bala de palla, col·locada de determinada manera, aquesta massa com es comporta; analitzam materials ja aplicats.

Quins materials heu analitzat?

Palla, hem col·laborat amb Rafa Sala i Joan Brunet, i posidònia amb l’Ibavi. Hem analitzat marès de densitat baixa, mitjana i grossa. Tenim mostres de totes les pedreres actives de Mallorca. Podem agafar maresos i analitzar-ne tèrmicament la conductivitat, del fang-palla, del BTC (Bloc de Terra Comprimida) i fusta.

Veient la ‘hotbox’, podríem dir que també és bioconstrucció...

Tot ho fabricam nosaltres; és molt lleig, però funciona. Tenim la col·laboració del Departament d’Electrònica, de Cristian Carmona, un professor ajudant.

Heu parlat de la vostra col·laboració amb l’Ibavi, amb els empresaris particulars també?

El grup té dues patents en explotació. La primera, els panells de tancament de fusta estructural OSB amb nucli d’aïllant natural. Es pot considerar un sistema de bioconstrucció perquè és en sec, no necessita aigua i el balanç de CO2 és bastant bo. I la segona, el sistema de sensorització electrònica inserit als panells, que permet obtenir dades de què està passant dins amb relació a la humitat i la temperatura i, per tant, connectar amb sistemes domòtics de control climàtic. Les dues patents estan amb contracte d’explotació comercial amb la fusteria Galmés de Vilafranca.

O sigui que el vostre grup ha fet el que sempre s’ha demanat a la Universitat, que hi hagi transferència de coneixements al món empresarial...

Hem fet transferència sense ajut de cap pla nacional. Els estudiants varen fer el projecte de final de carrera amb mi; ells varen continuar després i els vàrem incloure a la patent. El més bo que té és que una empresa d’aquí l’ha volguda i té clients. Podríem dir que és com un mecano, un moble gegant d’Ikea, que adaptes a l’entorn. Això és bioconstrucció també.

Els bioconstructors es queixen que la seva feina es mira amb lupa, que se’ls exigeix molta més perfecció.

La construcció més convencional no es té tanta cura, però equivocar-se un parell de decimals en un valor de transmitància pot equivaler a les emissions d’un cotxe dièsel fent 1.000 quilòmetres. Els que fan bioconstrucció estan considerats en el límit de la llei. Quan Rafa Sala va començar amb les cases de palla, n’hi havia que en feien befa i tot. Però per altra banda, no n’hi ha tants que ho facin a Mallorca i això provoca que s’especialitzin més.

L’arquitectura tradicional era bioconstrucció?

La durabilitat amb la qual es projecta el formigó és de 50 anys, i les cases tradicionals duren més. La construcció tradicional és pura bioconstrucció. Hi ha molts casos en què la coberta s’ha enfonsat, els murs han caigut, i què ha passat? El territori l’ha absorbit. És veritat que veus un munt de pedra, però no contamina. La fusta s’ha desfet i tots els materials tornen al seu lloc.

El boom turístic va dur una construcció massificada i qualificada pels experts com a dolenta.

Uns anys determinats, la consciència constructiva va passar a segon terme. Fa 30 anys, els professors fumaven dins l’aula; ara és impensable. A la construcció passa el mateix. També tenim molta lesió de ciment aluminós, la coneguda aluminosi, i la tecnologia de formigó armat, que és la que es va utilitzar a sa Ràpita, i si t’hi fixes, totes les cases estan reparades.

Està canviant la consciència dels constructors?

Costa dir que t’aixequin 40 centímetres de paret verda. Per mi, dins la construcció tradicional no hi ha res que justifiqui l’entrada de formigó armat. Per fer edificis a Dubai, d’acord, per rehabilitar, no.

Quin material dels analitzats us ha sorprès més?

Tots, ben utilitzats, compleixen la seva funció. Personalment, en rehabilitació, la paret verda i el marès. Estructuralment van sobrats, però tèrmicament, per donar confort avui dia, fa que s’hagin de cercar solucions constructives… Abans, la gent sortia a la fresca, per què? Perquè l’habitatge, al final del dia, desprenia calor… Ara, amb bons aïllaments, ho podem millorar. Tenim solucions que abans no es coneixien per a les cases rehabilitades. Podem aconseguir una humitat estable del 50 o 55% a l’interior, i hem de tenir en compte que tot el que passa de 80% d’humitat relativa interior comença a ser insalubre. Tampoc no és bo un ambient sec, però aquí això és impensable… Molts d’aquests materials són higroscòpics, vol dir que regulen la seva humitat.