Joan Veny i Clar, Honoris Causa per la UIB

PalmaEl dialectòleg i lingüista Joan Veny i Clar serà investit demà per la Universitat de les Illes Balears (UIB) Doctor Honoris Causa. Aquest doctor en Filosofia i Lletres i catedràtic emèrit de Dialectologia Catalana de la Universitat de Barcelona (UB), nat a Campos el 1932, ja va ser distingit l’any passat com a Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. La seva recerca en el camp de la dialectologia, en què dedica una atenció especial a l’etimologia, ha portat la UIB, a proposta del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, a condecorar Veny i Clar.

L’autor i estudiós és membre numerari de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), membre de l’Académie des Langues Dialectales, de l’Estudi Genenral Lul·lià de Palma i membre d’honor de la Societé de Linguistique Romane. La seva tasca investigadora s’ha dedicat a l’estudi de la variació lingüística i ha estat reconegut com una personalitat de prestigi dins la Filologia Romànica.

Ha escrit Estudis de geolingüística catalana i Els parlars catalans. La seva obra i el seu pensament han begut dels coneixements d’Antoni Maria Badia Margarit, qui “va ser el seu mestre, mentor i amic”. En l’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, apuntà que si ell era allà “és gràcies a la seva amistat i mestratge”. En aquell mateix acte, assegurà que s’havia “emocionat trobant paraules noves que arriben al sistema de la llengua per composició i derivació i aquelles que arriben de fora”.

Preocupacions

En més d’una ocasió, el dialectòleg ha mostrat preocupació pel futur. “La política pot reconfigurar la realitat lingüística del territori”, afirmà el 2013 en una entrevista a l’ARA Balears, en la qual va evidenciar pessimisme amb les polítiques del Govern popular de José Ramón Bauzá en matèria lingüística. Un any més tard, afirmava en aquest mateix diari que “el castellà és una llengua sobrevinguda”. Per altre costat, considera que a Mallorca la insulartiat fa que existeixi un català “més arcaic”; que el menorquí “té més afinitats amb el català continental que el mallorquí” i que les Pitiüses les tenen amb el del País Valencia, “perquè al llarg de la història ambdues terres han mantingut nombroses relacions econòmiques, pesqueres i eclesiàstiques”.

Les seves contribucions més importants pertanyen, majoritàriament, a la Geolingüística. Des del 1954 col·labora amb l’ Atles lingüístic del domini català, del qual és codirector. També ha fet importants contribucions en l’àmbit de l’onomàstica i va ser el promotor i primer director del projecte Scripta, una recopilació de textos catalans de totes les èpoques històriques i de totes les àrees dialectals.

Mèrits

El Premi d’Honor de les Lletres Catalanes és la darrera distinció que Veny i Clar ha rebut. Ara bé, gaudeix de nombrosos mèrits i reconeixements, entre els quals destaca la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), el premi Josep Maria Llompart de l’Obra Cultural Balear (1997), el Premi nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2002) i el premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (2009). El 2014 passà a ser soci d’honor de la Societat d’Onomàstica. La declaració com a Doctor Honoris Causa per part de la UIB no és la primera. El 2008, la Universitat de València ja li atorgà aquesta distinció per la seva trajectòria.

A l’acte de demà a la UIB, el padrí del doctorand i professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, Jaume Corbera, serà l’encarregat de llegir el discurs d’investidura abans del discurs del mateix Veny i Clar. El rector de la UIB, Llorenç Huguet, conclourà el protocol d’investidura.