John Mighton: “L’alumne ha de creure que pot aprendre”

PalmaConfiar en els infants a l’aula per millorar l’aprenentatge en matemàtiques és un dels objectius que cerca el programa innovador JUMP Math, fundat per John Mighton. Dijous visità Palma per exposar el seu projecte a docents de les Balears. Hi parlam de quins problemes pateix l’educació, què cal millorar-hi i l’actitud d’alumnes i professors.

Està estancat el sistema educatiu?

Passen coses bones en l’educació, però de manera aïllada. En general, l’educació necessita avançar, sobretot perquè les noves recerques científiques asseguren que, amb els mètodes correctes d’educació, la majoria de l’alumnat pot aprendre, gairebé qualsevol. La gran part dels infants haurien d’estar preparats per aprendre matemàtiques. No entenc per què no arribam a assolir el seu major potencial.

I per què JUMP Math?

Quan era petit, suspenia càlcul. Tenia la ment molt fixada pensant que havies de néixer per fer quelcom per ser bo, així que no vaig treballar gaire. A partir dels 20 anys vaig començar a llegir filosofia, ciència-ficció... i vaig adonar-me que les matemàtiques eren màgiques. Vaig tornar enrere i vaig doctorar-me en Matemàtiques. Vull ajudar els infants a sentir que poden superar l’assignatura. És molt bella. I vull que s’adonin d’aquesta part del potencial.

No confiam en la capacitat dels estudiants per aprendre matemàtiques?

Hi ha un primer punt, tu l’has dit: la recerca ara diu que una de les característiques que influeixen a l’hora de suspendre o aprovar matemàtiques és la manera com el professorat veu l’estudiant, què pensa el professor que l’alumne pot aprendre. La qüestió següent és si el professor pot ensenyar bé i la tercera és que l’alumne ha de creure que pot aprendre. Això és més important que els deures o qualsevol altra cosa. Si canvies aquests elements, pots canviar l’educació. No pens que sigui culpa completament dels professors, perquè són els meus herois. Quan poden innovar i experimentar, ho fan. És que no tenen les eines.

Ens trobam en una era de la competició en què se cerca tenir millors notes que el company de classe més que aprendre?

Les notes haurien d’usar-se per saber que estàs ensenyant bé. És una pregunta complicada. Ells haurien de competir per solucionar un problema interessant, no contra ells mateixos.

JUMP Math s’adapta a cada estudiant?

La resposta és sí i no. És fer diferents coses per a diferents estudiants, però no gaire diferents. Si tu ensenyes bé amb petites passes, no has de variar gaire.Per exemple, crees una pregunta bo per a aquells que van més ràpid. Ara bé, no introdueixes conceptes nous, sinó que varies una mica la pregunta. Això fa que els estudiants que van més lents avancin, perquè veuen que poden tenir preguntes bo. Quan aprenen amb passes petites, aprenen més aviat. Els seus cervells es desperten. En l’educació hi ha massa diferència entre els més avançats i els darrers, i amb JUMP Math és més igual.

Els professors estan preparats per a un canvi del sistema educatiu, que aquí és més conservador?

Crec que sí. Quan venen a les conferències -són centenars- estan entusiasmats i s’ajuden els uns als altres. És el més bonic. No és gaire difícil. És saber fer pautes.

Realment s’ho arriben a creure, els nins? Molts pensen que les matemàtiques no els serviran per a res.

Cometem molts errors en aquest punt: jutjam el que és rellevant des del punt de vista dels adults. Els infants són com una espècie extraterrestre. S’emocionen per diverses coses. Si fas un problema amb el qual es pot jugar amb números o patrons, els encanta. No necessiten complexitat. Només necessiten una meta clara, un repte que sigui excitant, que sigui difícil però no gaire.

Trobau diferències entre aules?

He estat en moltes escoles conflictives i en moltes d’elit, però mai parl diferent. Sempre tenc la mateixa reacció. La manera com els infants ho assimilen és la mateixa. Ells volen assumir el problema, saber que poden assumir el risc. Si dius que els amagues alguna cosa, si dones l’estructura de joc, hi volen jugar.