“Jugues contra una nina” i altres estereotpis que s’han d’evitar

PalmaL’esport femení és invisible, cosa que fa que “els equips femenins tinguin molt més complicat aconseguir patrocinadors privats que no pas els masculins”, assenyala el director general d’Esports del Govern de les Illes Balears, Carles Gonyalons. És per aquest motiu que des de l’Administració fan costat a les esportistes a través de diferents programes.

Llenguatge sexista

“Quantes vegades s’empra un llenguatge sexista als camps de les Illes amb expressions com ‘jugues contra una nina’, una cosa que el Govern vol pal·liar mitjançant la formació a entrenadors específicament en valors i esports, també amb l’educació de pares, mares, directius i públic, a banda de tenir més presència als mitjans de comunicació”, afegeix el director general. Enguany, han augmentat la partida d’ajudes a l’esport femení amb 40.000 euros, que es destinaran a desplaçaments, allotjaments i despeses federatives per a tots els equips femenins. I com que no són gaires els esports de dones que competeixen en l’àmbit estatal, “cada equip s’endurà uns 5.000 euros d’ajudes al transport”, assenyala Carles Gonyalons.

No logotips al cul

Per rebre aquestes ajudes, la DG ha posat una sèrie d’obligacions, entre les quals hi ha les d’haver de lluir el logotip del Govern, malgrat que queda prohibit posar-lo al cul, tant d’homes com de dones. “Creim que hi ha molt de sexisme, sobretot en determinats esports com el voleibol femení, i no volem contribuir a potenciar-lo, per això demanen que el logotip s’aferri o a la camiseta o a la part de davant dels calçons”, assenyala Gonyalons.

La Fundació de l’Esport Balear, on treballa activament l’exesportista d’elit i medalla olímpica Elena Gómez -que encapçala la comissió Esport i Dona-, lluita per ajudar les esportistes a poder tirar endavant la seva professió. “La majoria de vegades les dones destaquen en l’àmbit acadèmic i els és difícil de compaginar l’activitat econòmica i professional amb l’esportiva, és per això que la DG activarà un decret que reguli l’esportista d’alt nivell i que, per exemple, la feina els doni dies lliures per a concentracions, horaris flexibles per als entrenaments i que sigui un mèrit per a unes oposicions públiques.

Cornelius categoria femenina

“És molt complicat dins el món de l’esport, per no dir impossible, fer les coses de manera paritària”, afegeix Gonyalons. És per aquest motiu que la DG durà a proposta que a partir de l’any que ve el Cornelis Atticus “tingui dues categories: la femenina i la masculina, així posarem fi a aquesta desproporció”.

Premiats i dirigents gairebé sempre són homes

La distinció Cornelius Atticus, que cada any atorga el Govern a tota una vida dedicada a la pràctica i a la promoció de l’esport, recau en homes. De les 33 edicions, 30 premiats han estat homes i tan sols tres, dones.

De les 50 federacions esportives que hi ha a les Illes Balears, gairebé totes estan encapçalades per homes, encara que representin esports femenins, i només dues dones són presidentes de federació: les de voleibol i gimnàstica.

La Direcció General d’Esports ha augmentat la seva partida en ajudes i enguany dedica 40.000 euros en exclusiva als equips femenins per a desplaçaments, allotjament i despeses federatives.