La justícia anul·la el retorn de la targeta sanitària als ‘sense papers’

PalmaIndignació al Govern per la darrera decisió de la justícia que anul·la, per prescripció de Madrid, una iniciativa legislativa. En aquest cas, es tracta d’una de les primeres decisions que va prendre l’executiu sorgit dels Acords pel Canvi i una per les quals més pit ha tret: el retorn de la tarjeta sanitària, que dona accés gratuït a l’atenció primària, a l’atenció hospitalària i a la prestació farmacèutica a les persones immigrants en situació administrativa irregular. La instrucció del director general de l’IB-Salut que va revertir una de les mesures més polèmiques del govern de Bauzá, instat per les polítiques d’austeritat de Rajoy, es va publicar el 19 de juliol del 2015, dues setmanes després de la investidura d’Armengol. El govern central, a través de l’Advocacia de l’Estat, va recórrer en contra de la decisió el 19 d’octubre del mateix any. Gairebé dos anys després, arriba la sentència, en primera instància. La portaveu del Govern, Pilar Costa, ja va anunciar ahir un recurs de cassació al Tribunal Suprem.

“Aquest Govern defensarà i defensa l’assistència sanitària per a tothom que ho necessiti”, va assegurar, tot i que va admetre que encara han d’estudiar la fórmula adequada en cas que el Suprem tombi el recurs. “Cap ciutadà quedarà desatès”, va insistir.

El decret del 2012

Costa va fer una “crida de responsabilitat” al PP perquè derogui el Reial decret 16/2012 de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i la seguretat de les seves prestacions. El text va assentar les bases de les “brutals retallades” en sanitat, segons va dir la portaveu, entre les quals, va comentar, “la pitjor fou eliminar el dret a la sanitat universal gratuïta”. La retirada de la targeta sanitària a les persones en situació irregular no és més que una conseqüència d’aquest decret. Costa va retreure a l’executiu que dirigeix Mariano Rajoy que tregui pit, constantment, de la recuperació de l’economia espanyola i que, en canvi, sigui incapaç de posar fi a aquest tipus de polítiques.

La sentència

El Tribunal Superior de Justícia (TSJIB) dona la raó, per tant, a l’Estat, que al·legava que la instrucció genera una “greu contradicció” amb la normativa estatal, “perquè les condicions per accedir a les prestacions del Sistema Nacional de Salut per part dels estrangers fixades per la llei de l’Estat són clarament qüestionades”. En aquest sentit, insisteixen que “correspon a l’Estat la regulació del reconeixement del dret a aquestes prestacions”.

El TSJIB conclou que el contingut de la instrucció “excedeix, i molt”, el que és propi d’una instrucció. En aquest sentit, assenyala que “l’atribució del reconeixement als estrangers no residents legalment a Espanya com a beneficiaris de l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics és un dret que aquesta instrucció expressament reconeix a aquest col·lectiu i, per això, i pel caràcter innovador que aquesta instrucció té, la seva naturalesa és pròpia d’una disposició general”. A partir d’aquesta argumentació, el tribunal es considera competent per resoldre la impugnació que el Govern defensava que era més pròpia d’un tribunal contenciós administratiu.

La sentència afirma que “la defensa d’aquesta instrucció sobre la base de raons de caràcter humanitari no pot justificar ni permetre el trencament de la legalitat, que reconeix únicament a l’Estat i no a les comunitats autònomes la competència per definir el concepte d’assegurat i beneficiari del Sistema Nacional de Salut.

En aquest sentit, hi afegeix que, “tot i les discrepàncies ideològiques i de tot tipus que els responsables polítics de l’Administració autonòmica poden tenir”, “no poden escudar-se en un criteri humanitari perquè no disposen de les competències”.

Retrets a les xarxes

La sentència va tenir un ampli ressò a les xarxes i, fins i tot, diversos diputats es van enredar en un debat estèril. La diputada de MÉS per Mallorca Margalida Capellà va definir la sentència com una “vergonya democràtica”. El diputat del PP José Vicente Marí li va respondre que “aquesta distinció entre legalitat i democràcia sempre m’ha resultat curiosa”. “El dret positiu és el triomf dels pobles davant els autoritaris”, hi va afegir. “El dret positiu té el límit dels drets humans i la Constitució espanyola ho reconeix a l’article 10: Espanya vulnera el dret humà a la salut”, va respondre l’ecosobiranista.

Associacions d’immigrants van expressar el seu rebuig a la mesura i van lamentar la incertesa que genera. “És un atropellament total. Llevar aquestes targetes és llevar salut a dones, nins i treballadors en general”, lamentà en declaracions a IB3 Isabel Oviedo, de la Federació d’Associacions d’Immigrants d’Iberoamèrica.