Justícia juvenil detecta que molts infractors han estat també víctimes

PalmaLa taula de José Díaz Cappa, fiscal coordinador de Menors de les Illes Balears, és plena de carpetes. Són expedients, molts dels quals per delictes comesos per menors. Cada any en passen per Fiscalia uns 3.000 casos, una dada que s’ha mantingut els darrers quatre anys. Es tracta, sobretot, de delictes contra el patrimoni, contra la integritat física, drogues, noves tecnologies; i destaca el fort increment de delictes de violència contra les mares i els pares, a més dels delictes de violència de gènere.

El pas del menor per Justícia Juvenil s’inicia sempre amb una intervenció per part dels educadors de Fiscalia. En aquest moment es detecta que els factors socials previs són determinants en les conductes delictives. En alguns casos, els menors infractors necessiten també una protecció. “Si s’hagués detectat abans aquesta situació, potser els al·lots no haurien arribat a cometre la infracció, però no ho podem saber, això no és matemàtic i no justifica la situació delictiva”, assegura José Díaz Cappa.

Les desafeccions familiars es manifesten en molts dels casos que passen per Fiscalia, especialment quan els pares deleguen la responsabilitat educativa en l’escola, els amics del menor o les activitats extraescolars.

La Llei orgànica de responsabilitat penal del menor marca que les mesures imposades als infractors, a banda de sancionadores, siguin educatives. Són els tècnics els que proposen les mesures judicials més adients. Poden anar des de l’internament pels delictes més greus o per aquells en què és necessari retenir el menor per poder aplicar la mesura socioeducativa, fins a les mesures en medi obert, com la llibertat vigilada o les prestacions de serveis a la comunitat. Tot i així, a Fiscalia reconeixen que el percentatge de reincidència és molt alt: “Fan falta més recursos, més educadors en medi obert i projecció educativa a llarg termini que impliqui Administració publica, escola i famílies”, diuen.

Un estudi demostra que el 100% dels menors infractors han estat també víctimes.

La professora de Victimologia de la Universitat de Barcelona Noemí Pereda ha duit a terme l’únic estudi realitzat a l’Estat sobre la victimització d’adolescents i de Justícia Juvenil, sobre població de Catalunya. Les dades són clares: un 100% dels menors de Justícia Juvenil sobre els quals es va fer l’estudi havia patit alguna de les formes de victimització que s’avaluaven: delictes comuns com robatoris i agressions, exposició a violència, victimització per part dels cuidadors, victimització sexual, per part d’iguals o electrònica.

“Els joves de Justícia Juvenil són els que han patit més violència. Tendim a categoritzar les persones entre víctimes i agressors, i en Justícia Juvenil aquestes poblacions estan absolutament solapades”, assegura Noemí Pereda. “És un fracàs absolut del sistema”, precisa. Un percentatge en el mostreig posa de manifest que un 40% dels joves infractors provenen del sistema de protecció de menors; són el que s’anomena crossover, menors que passen d’un sistema a un altre. “Com pot ser que quan passen del sistema de protecció al de reforma ens oblidem que han estat víctimes d’experiències de violència?”, es demana Pereda.

Segons l’estudi, un 42,1% de les al·lotes infractores han patit victimització sexual al llarg de la seva vida, com abusos, agressions o explotació sexual. De fet, es considera que la victimització sexual en nines és la forma de violència que més genera delinqüència, ja que fa que moltes d’elles assumeixen el rol oposat, “per no ser víctimes es converteixen en les més complicades, les més disruptives, les que tenen conducta més antisocial”, explica.

Segons Noemí Pereda, el sistema de Justícia Juvenil no dona una resposta adient als joves infractors que també han estat víctimes. “No pot haver-hi reintegració social si no treballam la victimització que han patit aquests joves i que els ha distorsionat per acceptar la violència com una forma de relació”.

Els joves estudiats manifestaven haver patit una mitjana del 10% d’experiències de victimització al llarg de la seva vida. La polivictimització demana una intervenció molt intensiva en al·lots i al·lotes que han perdut la fe en si mateixos, en els altres i en el futur. Segons Pereda, “o intervenim amb aquests xavals des d’una visió més empàtica cap a les pròpies experiències que han patit o el problema de la delinqüència juvenil no té solució”.

A la Fiscalia de Menors de les Illes Balears qüestionen les dades de l’estudi de la Universitat de Barcelona, almenys per a la població de l’Arxipèlag, tot i que no poden aportar dades alternatives de menors infractors que hagin estat també víctimes.