El jutge Castro: "No vull ser recordat com el jutge que va imputar la infanta"

PalmaAplaudiments, somriures i contínues mostres d'agraïment: amb aquesta imatge se'n va el jutge Castro, conegut per alguns com 'el jutge del poble' o el magistrat que va fer seure al banc dels acusats la infanta Cristina i el gendre del rei. Alguns treballadors del món judicial, companys de feina i diversos periodistes han seguit, minut a minut, la darrera jornada laboral de l'instructor del cas Nóos i han immortalitzat en fotografies el moment en què s'ha tret la vestimenta de jutge per darrera vegada. "Qui vol la toga?", ha dit Castro, fent broma.

Però "no vull ser recordat com el jutge que imputà la Infanta", ha confessat enmig de les ovacions que han posat el punt final a una prolífica trajectòria professional de quatre dècades. "Em qued amb un munt de coses, però amb cap cas en concret", ha afegit. "No voldria ser el jutge que imputà una persona determinada perquè hi ha hagut molts més casos", encara que potser no han estat "els més notoris", ha remarcat. "He passat trenta anys i escaig sense imputar aquesta senyora i tan sols durant els darrers ha passat tot això", ha puntualitzat. "No voldria ser oblidat, però vostès em diran si ho seré o no", ha confessat davant els micròfons dels periodistes que l'esperaven a primera hora a l'entrada dels jutjats.

Malgrat els esforços per no ser recordat exclusivament pel cas Nóos, el darrer llibre de la periodista Pilar Urbano, 'La Pieza 25', és una prova més que Castro passarà a la història, sobretot, per haver aixecat el vel d'opacitat que envoltava els negocis d'alguns membres de la Corona i de la primera línia de la política. Ha esdevingut, per aquest motiu, el litigi més mediàtic i transcendental de la història recent d'Espanya. "La infanta era l'eminència gris", va dir Castro a Urbano. "Tot allò que surt en aquest llibre és fiable i resumeix molt bé allò que va passar", ha assegurat avui el magistrat.

El darrer dia

"Pensava que m'havia preparat anímicament per a això, però no", ha sentenciat emocionat, quan ha recorregut la famosa rampa dels jutjats, per la qual també transitaren Cristina de Borbó i Urdangarin quan havien de comparèixer davant el tribunal.

El jutge també ha admès que li hauria agradat continuar exercint perquè l'energia encara no li manca. "He de complir la llei", ha assenyalat, encongint les espatlles. "Potser em negaria a pujar una bastida, però crec que podria continuar fent servir una taula i un ordinador", ha ironitzat amb el seu to habitual, proper, bromista i propi d'un jutge criticat per alguns, però ben valorat i estimat per molts.