Les kellys: "Sempre hem servit per sortir a la foto, però en realitat mai ens han escoltat"

PalmaLes cambreres de pis han quedat atrapades en una paradoxa: han aconseguit sortir de l'ombra –són molts els col·lectius, sindicats i partits polítics que s'han anat fent ressò de les seves reivindicacions–, si bé tenen la sensació que "sempre hem servit per treure'ns a la foto, però en realitat mai ens han escoltat". Per això, les Kellys de les Balears continuen fent difusió de la seva situació i han convocat, per a aquest divendres a les 19.30 hores, una concentració a la plaça d'Espanya. Amb aquest acte, expliquen que volen "que els empresaris comencin a respectar-nos i a valorar-nos", encara que més a llarg termini demanen que les seves reivindicacions siguin recollides pel conveni d'hostaleria que es firmarà l'any vinent. Al final, però, diuen que aspiren a la derogació de la reforma laboral de l'executiu de Mariano Rajoy.

Més difusió, però pitjors condicions

Si bé fa ja fa tres anys que la seva lluita col·lectiva s'inicià, consideren que les seves demandes "no s'han traduït, de moment, en mesures efectives". Les seves reivindicacions són exactament les mateixes que les del principi, quan la societat començà a parlar de la seva situació. Les Kellys continuen exigint una regulació de la seva càrrega de treball, increments salarials "justos", el reconeixement de les dolences que pateixen moltes d'elles com a "malalties professionals" i la jubilació anticipada. Durant aquest temps, expliquen que les seves condicions "no han canviat i, fins i tot, han empitjorat, perquè els hotels han agafat menys personal, amb la consegüent sobrecàrrega de feina".

Hem pogut parlar amb sis de les Kellys de les Balears, presidides per Shirley Siles. Siles, juntament amb Sara del Mar, Silvia Elisa Contrera, Adriana Maggi, Antonina Ricaurte i María Jesús Jordán, expliquen el seu cas o el de les seves companyes. És realment difícil no empatitzar-hi i solidaritzar-s'hi. Una d'elles narra un exemple paradigmàtic, que té per escenari un gran hotel de Magaluf. Sis treballadores del departament de pisos estan de baixa, però la direcció de l’establiment no cobreix els llocs de feina, sinó que reparteix les habitacions que haurien de netejar aquestes sis persones entre les empleades que queden. Una de les seves principals denúncies al·ludeix, precisament, a la mala organització dels hotels i la "sobrecàrrega" que pateixen.

Siles treballa en un hotel de cinc estrelles. Indica, però, que una major categoria de l'establiment no sol traduir-se en millors condicions per al departament de les cambreres de pis, sinó que ocorre més aviat al contrari: “La feina és més estressant, perquè els estàndards que cal complir són més elevats i cal deixar-ho tot perfecte”, assegura. Amb tot, entre el salari que cobra una cambrera de pis d’un hotel de gran categoria i un altre de menys condició “hi ha ben poca diferència”, diuen totes.

A més, expliquen que mentre que les seves condicions laborals han anat, dia a dia, empitjorant, irònicament s'han realitzat "grans reformes" als hotels on totes elles fan feina, les quals asseguren que han implicat "inversions molt importants" per part dels empresaris. "Aquests canvis han suposat que les superfícies per netejar siguin més extenses i el mobiliari que cal moure, més feixuc", explica Siles. “Retallen les nostres condicions laborals, però inverteixen els beneficis que els generem en grans reformes", conclou la presidenta de l'organització.

Objectiu: un nou conveni d'hostaleria

L’associació balear de les Kellys, constituïda ara fa set mesos, diu Siles que els havia de "donar ales per aconseguir més protecció i encara més veu". Senten que van "per bon camí" i que tot el recorregut que han traçat culminarà en la concentració d'aquest divendres. "Volem fer que els empresaris comencin a valorar-nos i a respectar-nos", proclamen. Més a llarg termini, però, volen que les seves demandes siguin recollides pel nou conveni d’hostaleria, que s’ha de firmar el 2018. “Allò ideal seria que es permetés la presència d’alguna de nosaltres a la mesa de negociació per tal de mitjançar en la part que ens toca”, puntualitza.

La lluita per la visibilització de la seva situació començà el 2014, quan a través de les xarxes socials les cambreres de pis de diferents regions construïren ponts virtuals a escala estatal –Andalusia, Astúries, Galícia, Madrid i Catalunya, per exemple. Consideren que aquesta unió les ha anat fent més fortes, i la seva batalla ha guanyat popularitat. Una mostra de la conscienciació de la societat respecte dels seus problemes és l'allau de reaccions que provocaren les declaracions de la presidenta de la Federació Hotelera de Mallorca (FHM), Inma de Benito, qui va assegurar aquest dimecres que no creia que aquestes treballadores assumissin una càrrega excessiva de treball.

Podem no es va torbar a respondre. La formació dels cercles va mostrar en un comunicat la seva indignació amb les paraules de la presidenta dels hotelers, va recomanar-li que comprovàs en persona com feien feina aquestes treballadores als hotels i la convidà a participar en la concentració de divendres. Cal recordar que Podem impulsà una Proposició no de Llei (PNL), que fou aprovada pel Parlament balear el maig de l'any passat, amb l'objectiu de fer efectives les seves reclamacions. MÉS per Mallorca i el PSIB-PSOE també mostraren el seu suport a la mobilització i asseguraren que hi serien presents. La directora general de la Conselleria de Treball, Isabel Castro, ha explicat a l'ARA Balears que l'Executiu treballa per acomplir cada punt de la PNL que és competència seva, si bé ha puntualitzat que "aquestes mesures tenen efecte no a curt, sinó a mitjan termini".