L’abandonament ho confirma: el pla Bolonya s’estanca

PalmaEl pla Bolonya s’estanca. El pas de les llicenciatures als graus a la Universitat de les Illes Balears (UIB) deixa dades que “confirmen la feblesa del sistema universitari i posen en qüestionament l’èxit de les universitats en la seva missió de formar professionalment i personalment el capital humà”. Així de contundent ho especifica l’Anuari de l’educació 2017, que elabora la Fundació Guillem Cifre de Colonya i que dedica un apartat a estudiar la trajectòria acadèmica i professional dels primers graduats, els del curs 2009/11.

Segons l’informe, la taxa d’abandonament dels estudis -el percentatge d’estudiants que, sense haver-se titulat, no s’ha matriculat l’any que hauria d’haver acabat els estudis-és del 37,99%. És un problema estès més enllà de la UIB i que corrobora que aquest sistema que va néixer amb la necessitat d’integrar els estudis a la Unió Europea no fa la passa endavant. L’informe apunta que aquestes xifres són semblants a la resta d’universitats de l’Estat i europees, on s’observen números que poden oscil·lar entre el 35% i el 50%.

El curs que té més incidència a l’hora d’abandonar els estudis és primer. Resulta clau i “determinant” per prendre aquesta decisió. D’aquesta generació, varen ser 591 alumnes els que varen abandonar el primer any; 205, el segon; 129, el tercer; 83, el quart, i 66, el cinquè. És a dir, sí que s’observa una millora a mesura que progressen en els estudis. Però quins en són els motius? Segons l’Anuari, que es va presentar aquesta mateixa setmana, es reflecteix que els motius principals que propicien aquest abandonament són personals i/o socioeconòmics. En concret, la impossibilitat de compaginar horais d’estudi amb la feina o les obligacions familiars són un element “especialment determinant”. De tota manera, no és l’únic, i l’Anuari es fixa també en un altre factor: la capacitat dels estudiants per superar amb èxit els crèdits matriculats.

Rendiment i èxit educatiu

De fet, l’Anuari desgrana més dades que expliquen el sistema educatiu que té la UIB, en aquest cas. Una d’elles és la mitjana de rendiment acadèmic. Aquesta xifra mostra el percentatge de crèdits que l’alumnat supera entre el nombre total dels crèdits matriculats. Els primers graduats n’obtingueren una mitjana del 75,88%. I sí, hi ha diferències depenent de les branques i depenent dels estudis. Per exemple, els de Ciències de la Salut són els que projecten un major rendiment. Són els estudiants d’Infermeria, amb un 92,1%, els qui ofereixen una dada més alta. Els segueixen els d’Educació Infantil, amb una taxa del 91,5%. Molt per darrere se situa Matemàtiques, que deixa una xifra global del 53,8%. Altres estudis com Física (60,7%) i Administració d’Empreses (67,1%) no es fan enfora. Cal destacar, això sí, que a mesura que passen els cursos augmenta aquesta taxa de rendiment.

De la mateixa manera, en el cas de la taxa d’èxit educatiu es produeix un increment progressiu. L’èxit es calcula entre el nombre de crèdits superats i els presentats en el títol. La mitjana és del 85,74% i 17 dels 25 graus analitzats es troben per sobre del 80% durant el primer any. Destaquen Història de l’Art, que en el darrer curs presentava un 96,7%, i Educació Infantil, amb un 96,6%. Els graus que presenten una taxa d’èxit més baix són el d’Estudis Anglesos (71,8%) i el de Química (76,8%).

Graduació

On també ha volgut posar la mirada l’Anuari de 2017 ha estat en la taxa de graduació. És a dir, aquells estudiants que superen en el temps previst més un any els crèdits per obtenir el títol. La dada no arriba a la meitat, ja que és del 43,26%. Ara bé, si en comptes d’un any se’n miren dos de posteriors, és del 50,45%. En total, de la generació de primers estudiants de Bolonya, se’n varen graduar 1.429. La majoria ho va fer en el curs que li pertocava -el quart- o el següent. Poc més de 200 ho varen fer en dos anys més.

El grau que presenta unes dades més preocupants és el de Matemàtiques, ja que té una taxa de graduació del 3,22%. També és el que presenta menys alumnes. Una mica millor es troben el de Treball Social (20,4%) i Física (20,5%). Ara bé, molt més per sobre hi ha el grau d’Infermeria (74,69%), el d’Educació Infantil (70,39%) i el d’Educació Primària (66,2%).

La vida després de la Universitat presenta igualment dades divergents depenent dels estudis cursats. Dels titulats, un 80,9% estan ocupats, un 9,8% aturats i un 9,3% inactius. Del grau d’Economia, Turisme i Treball Social, en el moment de fer les enquestes, el 100% dels graduats tenien feina. El grau d’Edificació (97,6%) i el de Fisioteràpia (93,8%) presenten també xifres envejables.

Menys oportunitats laborals han tingut els alumnes de Química, ja que només el 20% estan ocupats. Els del grau d’Història tampoc arriben a la meitat: 45%. Una meitat en la qual justament hi són els de Llengua i Literatura Catalanes.

Pel que fa als ingressos, una gran part cobra entre 18.000 i 24.000 euros. Són el 23,3%. Al voltant del 35% cobren entre 12.000 i 18.000 euros i devers el 20% tenen sous de fins a 12.000 euros. Són un 11,5% els que cobren entre 24.000 i 30.000 euros, mentre que al voltant d’un 8% en cobren més de 30.000. L’Anuari conclou que la majoria treballen a l’empresa privada i a dos de cada deu no els varen requerir cap titulació. La majoria, això sí, desenvolupa funcions universitàries.