L’aparcaiots damunt la taula de pàdel surf

PalmaLa imatge de l’ancora caient damunt la posidònia va fer reaccionar immediatament María José Estarellas, que estava bussejant allà mateix. No s’ho va pensar més, va anar nedant fins al veler, de bandera francesa, i els va indicar on podien fondejar sense fer mal a la planta.

Aquesta va ser la primera vegada. Després, va pensar que si, en comptes d’apropar-s’hi nedant, ho fes damunt la taula de pàdel surf seria més fàcil arribar a les embarcacions. I així va començar la seva tasca en defensa de la posidònia a Eivissa fa dos estius. Estarellas, professora d’acadèmia i amb 51 anys, es dedica a informar els patrons dels iots sobre on poden fondejar sense fer malbé el medi ambient marí. “El meu rècord de visites són 11 pics en el mateix veler, tres vegades per dia i amb un somriure. Jo crec que, al final, se’n varen anar perquè vaig ser pesada”, explica amb entusiasme i quasi sense necessitat de plantejar-li les preguntes.

El primer any, Estarellas va repartir tríptics que li enviava Pitiusa d’Ecologia, l’empresa encarregada de vigilar el Parc Natural de ses Illetes de Formentera. Ella mateixa en feia còpies i les plastificava per poder informar-ne els capitans de les embarcacions. Enguany, ja ha disposat de més material, facilitat pel Consell d’Eivissa.

Estarellas diu que la resposta que n’obté és diversa. Però, sobretot, es troba amb molta desinformació. “Hi ha gent que es pensa que on hi ha posidònia és una zona VIP, perquè veu que els altres han fondejat en zona d’arena”, afegeix.

Per això, insisteix en la necessitat que s’aprovi el decret de protecció de la posidònia i en el fet d’actualitzar les cartes nàutiques, tot digitalitzant les zones de població de la planta, de manera que els navegants coneguin en quins llocs es pot fondejar sense posar en perill aquesta espècie. Mentrestant, creu que posar balises a les zones de posidònia és molt útil, així com posar-hi boies.

Destrucció massiva

Estarellas assegura que ha vist com es destruïen centenars d’hectàrees de posidònia en un matí, encara que els fondejos no són l’únic perill. L’abocament de sentines dels vaixells li preocupa igual que l’impacte de les àncores, i no és fàcil de controlar. “Desgraciadament, hi ha moltes persones que no tenen cap consciència i a moltes empreses xàrter els és igual...”, es lamenta aquesta activista.

María José treballa impartint classes en una acadèmia i aprofita tot el seu temps lliure per fer de guia a les embarcacions i evitar que fondegin damunt la posidònia. Aquest estiu passat ha fet doblet, ja que també ha participat en els grups de voluntaris de la Creu Roja que, a bord de caiacs, vigilen el litoral en les platges de Talamanca, Pou del Lleó, Cala Jondal i Cala Saona, a Formentera... Fent recompte, calcula que, amb la Creu Roja, n’hauran informat uns 400 vaixells. I ella, pel seu compte, uns 300 més.

La temporada de voluntariat comença el 15 de juny i finalitza l’octubre. Ha participat en els torns de vigilància de l’ONG abans esmentada i, a més a més, organitzava grups de persones amb taules de pàdel surf per anar repartint tríptics.

A aquestes altures de l’any, reconeix que està “esgotada”. No obstant això, no s’atura. Quan la temporada turística afluixa, toca fer feina de despatx, enviar informació a les empreses de lloguer d’embarcacions. “Ocupa molt de temps, però pens que s’ha de passar de la protesta a l’acció i no podem quedar-nos de mans plegades”, afirma Estarellas. Durant aquest hivern, també participarà en el procés de neteja de plàstics de la mar i es dedicarà a reclutar més voluntaris que vulguin dur a terme el que ella fa a sobre la taula.