L’‘Atles ornitonímic’, una eina per a la supervivència dels noms dels ocells

PalmaEl filòleg Cosme Aguiló i l’ornitòleg Antoni Mestre han passat més de 25 anys dedicats a un projecte que s’ha presentat aquesta setmana . Parlam d’una edició acurada i que fa un recorregut exhaustiu pels noms populars de les espècies d’aus de tot el territori de les Illes, l’ Atles ornitonímic de les Illes Balears.

Segons l’autor santanyiner Cosme Aguiló, “aquesta curolla va sorgir com a simple curiositat, i mirau, ens ha suposat més de 28 anys de feina. Tot va començar amb una recerca per veure la variació diatòpica que hi havia als antics nuclis històrics de Santanyí i de ses Salines, i la cosa ja ens va engrescar. Aleshores vàrem anar més enllà de les fronteres municipals i així fou com acudírem a Sant Joan a la recerca d’informadors, i ja trobàrem uns mots riquíssims que ens demostraren que amb pocs quilòmetres de diferència la diversitat de noms populars d’ocells era extraordinària. Així que férem el salt a Menorca, al poble de Sant Lluís concretament, i fou quan decidírem definitivament que havíem de realitzar l’atles ornitonímic de les Illes Balears”.

Recerca

És un treball que té una peculiaritat singular i és que, per primera vegada, “volíem un atles temàtic del món dels ocells que abastàs totes les localitats històriques d’un dialecte. Atles lingüístics anteriors agafen moltes localitats però mai totes de les Illes, és així com trobam identificats els noms dels ocells de Sant Jordi, el Molinar, s’Alqueria Blanca, Biniali o Galilea.

Aguiló adverteix que no es tracta d’un document normatiu sinó descriptiu, “un retrat sincrònic de la llengua, com es parla a tot un dialecte, que no pot ser usat com a referència, ja que hi trobam paraules com ‘pato’, ‘ciguenya’ o ‘gaviota”.

Per tal de recollir les dades s’entrevistaren un total de 651 persones pertanyents a 126 nuclis històrics de les quatre illes i es realitzaren 501 enquestes mitjançant les quals es recolliren 1.903 noms populars per a 148 espècies i dues subespècies. Per tractar de manera pràctica tota la informació, els autors crearen una base de dades que conté més de 34.000 registres, cadascun dels quals correspon a un ornitònim de referent identificat per la persona entrevistada. El resultat ha estat plasmat sobre 171 mapes.

A la presentació del llibre a la premsa assistí Damià Pons en representació de l’Institut d’Estudis Catalans. El filòleg va destacar les tres grans obres que s’han fet enguany envers la llengua, que són l’ Atles Lingüístic del Domini Català, de Joan Veny i Lídia Pons, el Nomenclàtor toponímic de les Illes Balears dirigit per Joan Miralles i ara aquesta obra, l’ Atles ornitonímic de les Illes Balears, de Cosme Aguiló i Antoni Mestre. A més, Pons va recordar la reflexió que fa Toni Gomila a Acorar sobre que “avui dia les persones saben si un cotxe és GTI o GTX i, en canvi, no coneixen els noms dels ocells que les envolten, que anomenen simplement ‘ocells’, o dels arbres de l’entorn, que no són ni garrovers, ni oms, ni ametlers, sinó ‘arbres”.

Per la seva banda, Rafel Creus, director insular del Consell de Mallorca, destacà que “es tracta d’una eina que ha de ser a totes les biblioteques de Mallorca” i va encoratjar els autors a fer la mateixa tasca però amb els peixos de les Illes Balears.

Pel director de l’Institut d’Estudis Baleàrics, Francesc Rotger, una de les curiositats de la passada Fira del llibre és que l’Atles ornitonímic de les Illes Balears fou el segon llibre més venut de la paradeta de la institució al Born de Palma.

Aquesta és una obra de geolingüística coeditada per l’Institut d’Estudis Baleàrics i l’Institut d’Estudis Catalans amb el suport de l’Obra Social La Caixa, l’Ajuntament de Santanyí i el Consell de Mallorca. El pròleg del llibre és de Joan Veny i Clar, que parla d’una “obra enriquidora, original perquè no s’havia fet fins ara un recull d’aquestes característiques i necessària perquè arreplega un fons lingüístic patrimonial una part del qual està amenaçat de caure en la desuetud i en l’oblit”.

Aquest atles ha estat possible gràcies als informants de cada població, que “hem anat trobant als bars dels pobles o per referències d’un i altre”, assenyala Antoni Mestre, que hi afegeix que el perfil d’aquests informants ha estat el de persones grans arrelades al medi i que a més hagin estat observadores al llarg de la seva vida. “No n’hi havia prou que fos gent del camp o mariners”, indica. L’informador més jove és de Ciutadella, de 22 anys, i el més vell, el senyor Riudavets, també de Menorca i de 111 anys.

El resultat és “una variació extraordinària entre illes”. “La recerca demostra que hi ha un intercanvi cultural que és brutal”, assenyala Cosme Aguiló, qui amb tota aquesta tasca ara té la capacitat de saber de quin poble és algú tan sols esmenant alguns noms d’ocells.

Una de les curiositats és que el verderol és l’únic ocell que es diu així a totes les Balears. Els investigadors no han trobat cap altre nom per anomenar-lo. “És l’únic cas que hem trobat”, però de la resta d’ocells en tenen moltes variants. Ho podem veure en el mapa que hi ha en aquesta pàgina, que recull les formes d’anomenar el Delichon urbicum, més conegut pel nom d’oreneta, a les Illes.

Aquest Atles ornitonímic de les Illes Balears es presentarà el 19 de juny a les 19.30 hores a l’Arxiu del Regne de Mallorca.