L'esquerra aprovarà la internalització dels informatius d'IB3 com a garantia “d'independència i rigor”

PalmaUna llei per garantir que els serveis informatius d'IB3 siguin independents, elaborats per professionals que no s'hi juguin el lloc de feina a causa d'una subcontrata com la que actualment gestiona aquest servei a l'hora d'elaborar les seves informacions i, per tant, promoure la internalització dels informatius, és el principal objectiu i possiblement la major novetat de la reforma de la Llei d'IB3 que la majoria d'esquerres durà aquest dimarts al Parlament per iniciar-ne el tràmit a la cambra.

En concret, l'esquerra assegura en el document que servirà de base per a la reforma que “la funció de servei públic comporta que els serveis informatius siguin elaborats per professionals de la informació, de naturalesa laboral, que formin part del personal propi de l’ens i que quedin sota la seva responsabilitat. Aquest personal ha d’actuar d’acord amb els principis d'independència professional i d’objectivitat que distingeixen de manera perceptible allò que és informació d’allò que és opinió”.

Fonts dels partits que integren la majoria parlamentària afirmen que aquesta modificació precisament vol assegurar la internalització d'aquests informatius, que els darrers quatre anys han estat criticats per bona part de la societat perquè han esdevingut únicament un 'telediari del govern', segons una veu dels partits d'esquerres.

Igualment, un altre dels punts que volen impulsar els tres partits és “la modernització de la televisió i la ràdio, que no treballen envers els nous formats d'internet i xarxes socials ni s'hi han adaptat, malgrat que s'hi mou moltíssima informació, i cal que els mitjans públics també hi siguin per assegurar que s'arriba als ciutadans”, asseguren. En concret, el document que duran a aprovació planteja que “la modificació que es presenta pretén adaptar la producció de continguts als nous formats d’internet, recuperar la internalització dels informatius i reforçar els principis de la contractació pública en el funcionament de l’ens”, ja que fins ara la contractació de programes s'ha fet sempre sense promoure la lliure i pública concurrència, sinó per acords entre la direcció de l'ens i cada una de les productores.

En relació a la direcció de l’ens, diuen els partits en el document que “convé aclarir i facilitar el procés d'elecció dels membres del consell de direcció i del director o directora general, la qual cosa es dissenya establint una majoria qualificada de tres cinquenes parts, idèntica a la que es requereix per al nomenament dels membres dels òrgans constitucionals i estatutaris. Aquesta és també la majoria que s’exigeix, en consonància, en els altres supòsits en què la llei requereix una majoria qualificada per a la presa d’acords”.

Aquesta modificació permetrà als grups d'esquerra designar un substitut de Josep Maria Codony, el director de la radiotelevisió pública nomenat pel PP. Abans de la presa en consideració de la proposició de llei s'abordarà una moció en la qual El Pi reclama que el canvi legal es limiti als vots necessaris per nomenar el nou director i que es constitueixi una ponència parlamentària per tractar de consensuar el model de radiotelevisió pública autonòmica necessari per a Balears.

Pregunta de Huertas

Si no hi ha canvis en el darrer minut, el ple en el qual es prendrà en consideració la modificació de la Llei d'IB3 també serà el que veurà com una presidenta de Parlament fa una pregunta a la presidenta del Govern, un fet insòlit que el mateix Alberto Jarabo, líder de Podem, va posar en qüestió.

Huertas manté de moment la seva intenció de ser el primer president de la cambra legislativa que demana a un president del Govern. Com la vigília del ple és festiu, l'ordre del dia en què figura la pregunta de Huertas a Armengol, relativa al retorn de drets als funcionaris afectats per les retallades, no es pot modificar, per la qual cosa no cal reemplaçar la intervenció de la presidenta del Parlament per la d'un company de grup i, si desisteix, hauria d'anul·lar la pregunta.

L'ordre del dia inclou també una interpel·lació de Ciutadanos que obligarà el Govern a defensar la suspensió de l'acord de pagament del plus de carrera professional per a la majoria d'empleats públics pactat per l'Executiu anterior amb els sindicats.

El pla conclourà amb l'informe de la Comissió de l'Estatut dels diputats sobre el règim d'incompatibilitats dels parlamentaris.

A més de la de Huertas, que acapararà bona part de l'atenció, en el torn de preguntes al Govern la presidenta Armengol haurà de respondre a la portaveu del PP, Marga Prohens, que li demanarà que faci balanç dels seus primers cent dies al capdavant de l'Executiu, mentre que el portaveu d'El Pi, Jaume Font, li preguntarà sobre la incorporació de més coneixements d'anglès en l'ensenyament.