Llei i paisatge, principals reptes pendents

PalmaBalears difícilment complirà l’objectiu europeu de produir, l’any 2020, el 20% de l’energia que consumeix amb energies “netes”. Tot i anar endarrerit, l’Arxipèlag té l’oportunitat de planificar una transició cap a un model més econòmic, sostenible i que, de retruc, pot atreure un turista de major poder adquisitiu.

“Els hotelers haurien de ser els més interessats a entrar en aquesta dinàmica”, afirma Sergi Saladié, professor de Geografia a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. És un dels experts que ha debatut, aquesta setmana, en unes jornades sobre els reptes de les renovables i considera que si les Illes fossin capaces de construir una marca com a destinació on el turista consumeix energia neta, podria atreure molts ciutadans dels països nòrdics, molt sensibilitzats i amb un poder adquisitiu notable. Omplir les teulades dels hotels amb plaques solars podria ser la primera passa per fugir del sol i platja. I, de passada, donaria una oportunitat a molts hotelers a tornar el deute pendent amb el territori.

Integració i consum de territori

Un dels grans reptes de la implantació de les energies renovables és resoldre el debat sobre la dimensió i la ubicació. Macroprojectes com els del cap Blanc, a Llucmajor, i Santa Cirga, a Manacor, han provocat una forta oposició veïnal pel gran impacte visual. La doctora en Disseny Ambiental Mireia Boya ha explicat durant les jornades els criteris que s’apliquen, en aquest sentit, a Catalunya, primera comunitat autònoma que va aprovar una llei del paisatge. Boya reconeix que topa, sovint, amb la resistència dels mateixos arquitectes. “Són un col·lectiu molt seu”, indica, i assenteix somrient quan se li demana si no és l’ego d’aquests professionals el que els fa de més mal entendre que, sovint, és més agraït invisibilitzar les seves obres que no el contrari. Amb tot, Boya alerta que l’estratègia no sempre és amagar.

“Una de les estratègies d’integració és fer evidents les coses que són molt singulars. Un parc eòlic, per exemple, és difícilment ocultable”, diu. “Per tant”, afegeix, “assumeixes que seran visibles i a partir d’aquí parles de l’ordenació, la separació; els pots col·locar seguint les línies del paisatge, per exemple”.

Tots dos experts són partidaris d’un model basat en les petites infraestructures, enfocat a l’autoconsum i que prioritzi la ubicació en zones ja degradades. En aquest sentit, Boya destaca que a Alemanya i a Àustria, la majoria de les plaques fotovoltaiques s’instal·len en paral·lel al traçat de les autopistes, un exemple que considera perfectament aplicable a Balears.

Marc regulador i sobirania

Els països nòrdics fomenten l’empoderament de la ciutadania de la propietat de les infraestructures. Saladié destaca, per exemple, que a Dinamarca les promotores estan obligades a cedir als veïns el 25% de l’accionariat d’un parc fotovoltaic. A més, es reconeix el dret dels ciutadans a decidir com s’implanten les infraestructures. La qüestió de la propietat és cabdal per al geògraf. No debades, recorda que l’energia és un dels pocs sectors que l’Estat ha evitat descentralitzar. “Cal evitar que el mercat de les renovables cometi els mateixos errors que el mercat energètic tradicional, en mans de poques empreses”, recomana.

El principal obstacle per a la implantació d’un model energètic net, participatiu i basat en les petites infraestructures és la voluntat política. Saladié diu que no s’hi val donar la culpa a Madrid. “Hi ha una llei i un mercat elèctric. Aquí el Govern no pot fer gaire cosa. En canvi, sí que poden, més o menys, decidir com s’implanta aquest model”, afirma. Experiències a Catalunya, com les del Priorat o l’Alt Empordà, on els governs locals han foragitat els promotors posant tot tipus de traves, avalen aquests arguments.

Un segon obstacle està relacionat amb les ganes de fer feina dels polítics. “Amb sis o set grans projectes compleixes. Parles amb dues o tres empreses i ajuntaments, gestiones el conflicte, si n’hi ha, i col·loques, de cop i volta, 50.000 megawats”, explica. “I, llavors, dius: jo ja he complert amb les renovables”. Es tracta d’un problema derivat de la visió curtterminista dels polítics i que, assegura, li ha transmès, fins i tot, algun director general.