La Llei del Parc Natural del Trenc protegeix un indret remot de Kenya
El text aprovat pel Parlament inclou unes coordenades errònies, que confonen latitud amb longitud
PalmaUn error, petit però garrafal, que ha passat desapercebut durant mesos en el text que s’ha convertit en la llei de declaració del Parc Natural del Trenc obligarà a rectificar-ne el contingut, si bé s’ha detectat quan encara falten nou dies perquè entri en vigor.
Les coordenades que delimiten l’àmbit marí del Parc Natural són errònies. No es tracta d’un error tipogràfic, sinó de la confusió dels termes de longitud i latitud. Així, les dades són correctes, però el que és latitud apareix com a longitud i a l’inrevés. El resultat és que, si ens prenem la llei al peu de la lletra, la delimitació de l’àmbit marí del Parc Natural abraça un espai situat en una remota carretera, al nord-est de Kenya, a centenars de quilòmetres de la mar, més concretament al comtat de Wajir, fronterer amb Etiòpia i una de les regions més inhòspites i desemparades del país africà. Una ràpida cerca per internet revela un paisatge i unes condicions ambientals molt diferents dels que el Govern ha volgut dotar d’una major protecció, si bé almanco ambdues zones comparteixen el fet d’estar sotmeses als efectes de la sequera.
La Conselleria de Medi Ambient ha admès, a l’ARA Balears, ser la responsable de l’errada. Tot i reconèixer que una confusió d’aquest tipus no s’hauria d’haver produït mai, subratllen que es tracta d’un “error material” que es podrà resoldre amb un “canvi mínim”. El BOIB haurà de publicar una rectificació que assenyali que on diu “latitud” hi ha de dir “longitud”, o a l’inrevés. A més a més, destaquen que la llei encara no ha entrat en vigor, ho fa dia 24 de juliol, i que en cap cas l’errada, si no hagués estat detectada, hauria suposat cap desprotecció del nou Parc Natural, una de les iniciatives destinades a ser emblemàtiques en el llegat que deixaran els Acords pel Canvi.
Sense efectes
El departament que dirigeix Vicenç Vidal defensa que el punt 1 de l’article 2 de la llei (l’immediatament anterior al de les coordenades errònies) ja especifica que l’àmbit territorial del Parc Natural “és el que consta en l’annex cartogràfic 1 de la llei” i que aquest no deixa cap dubte que l’espai a protegir es troba en el terme municipal de Campos. A més, afegeixen que el text inclou nombroses referències al municipi i a Mallorca i que, per tant, està molt clar què és el que es vol protegir. “No afecta ni altera res”, hi insisteixen. La tramitació del text ha estat llarga, fins i tot més del que és habitual en aquests casos, perquè ha estat posat a exposició pública dues vegades. També ha passat pel tamís del Consell Consultiu i del Consell de Govern abans d’arribar al Parlament, on cap dels grups parlamentaris, que hi varen presentar més d’un centenar d’esmenes, no va detectar tampoc l’errada.
Projecte de consens i polèmic
L’errònia ubicació de l’àmbit marí del Parc Natural s’afegeix a la llarga llista de polèmiques que ha generat la tramitació de la llei, que es va aprovar gràcies a la majoria parlamentària dels partits que integren els Acords pel Canvi, malgrat que arribaren dividits en una qüestió que ha generat una gran animavdversió entre els grups ecologistes: la preservació parcial de l’aparcament privat a la zona coneguda com na Tirapèl, punt que fou finalment aprovat gràcies a l’abstenció del PP, un dels partits que s’ha oposat més activament a la tramitació del Parc, amb el batle de Campos, Sebastià Sagreras, al capdavant, amb l’argument que la protecció actual era més que suficient.
Tot i les reticències i que la Conselleria va ‘perdre el nord’ de bon principi sense que ningú se’n temés, el Parc Natural del Trenc, reivindicació històrica de l’ecologisme, serà una realitat els propers dies.
La llei no entra en vigor fins dia 24
La llei de declaració del Parc Natural Maritimoterrestre es Trenc-Salobrar de Campos fou aprovada pel Parlament dia 13 de juny. Va ser publicada dia 4 de juliol al BOIB i, tal com indica el text, entra en vigor al cap de 20 dies de la publicació. Per tant, encara en queden nou per resoldre l’“error material” que, si bé “no altera ni afecta gens” un dels projectes emblemàtics de la legislatura, la podria desacreditar, encara que sigui mínimament. La llei, tal com recordà el conseller Vicenç Vidal, posava fi a gairebé 40 anys de mobilitzacions per assegurar-ne la preservació. La primera manifestació en aquest sentit es va dur a terme el maig de 1978.