El llibre de text: de guia educativa a barrera per al model d’escola inclusiva

PalmaQue el pes de la inclusió no pot ser mogut, únicament, pel professorat és una evidència que sostenen des d’investigadors fins a la mateixa Administració. Però que el seu paper és fonamental també ho és. La decisió depèn d’ells: com fer classes, quina metodologia se seguirà i quins aspectes de convivència, integració i cooperacions es treballaran a l’aula. Joan Jordi Muntaner, del departament de Pedagogia Aplicada de la Universitat de les Illes Balears (UIB), recull que ensenyar amb èxit a tots els alumnes en una aula diversa i heterogènia implica tres actuacions: eliminar barreres, provisió de facilitadors i una aplicació de principis del model universal.

La UIB té una línia clara de treball pel que fa a la inclusió. Aquest departament creu que continuar amb els models tradicionals pot mantenir trajectòries que no duguin a l’èxit educatiu. Els seus investigadors estudien quines maneres pot haver-hi de fer front als obstacles que es puguin presentar. En aquesta direcció, María José Asensio ha detectat una de les barreres que impedeixen que hi hagi un model inclusiu ideal: els llibres de text.

“El llibre de text està dissenyat per a l’alumne estàndard que avui dia no existeix”, explica Asensio a l’ARA Balears. La investigadora detalla que quan es converteix el llibre en el principal recurs d’ensenyament, els alumnes que tenen unes capacitats específiques queden “segregats” de les dinàmiques del grup. Per tant, baixa la seva participació i la integració. “Els llibres de text tenen uns límits molt prefixats i dins el grup de classe hi ha una gran diversitat”, apunta.

El paper dels professors per decidir si s’ha d’usar el llibre o no és molt important. Asensio creu que, en certa mesura, són “conscients de les limitacions que es posen de manifest”, però que, com que és “un recurs amb una gran trajectòria històrica”, sembla que hi ha un “consens” que ha de “governar” com a mètode exclusiu d’aprenentatge. Asensio adverteix que el canvi ha de sortir d’ells.

Més enllà del model tradicional

Si bé és cert que molt sovint es preparen activitats més enllà de les que proposa el manual, Asensio indica que “té una proposta elaborada”. Tot i així, la investigadora de la UIB assegura que els llibres no han de ser necessàriament una barrera, sinó que és l’ús exclusiu que se’n fa. En aquesta direcció, Asensio diu que comença a haver-hi un canvi de tendència i que s’està començant a fer camí. En concret, surten del seu argumentari algunes propostes metodològiques i innovadores. “De metodologies n’hi ha moltes: intel·ligències múltiples, treball cooperatiu, experiències amb ambients, projectes...”. Tot i que no tot és un escenari optimista: “Les dades diuen que els docents encara fan servir el llibre de text”.

Com s’ha de produir un canvi de consciència? Asensio diu que un dels principals problemes que hi ha és que no se’n fa gaire difusió i que “no s’arriba a tothom”. La Conselleria d’Educació vol treballar, de fet, en això. Entre el paquet de mesures per combatre la situació educativa actual de fracàs escolar i abandonament prematur, hi ha la de crear xarxes de centres per intercanviar percepcions, experiències i opinions entorn dels projectes per realitzar. Tot i així, Asensio opina que “l’Administració potser hauria de donar més suport a projectes educatius”.

El problema també recau, en part, en el fet que “les escoles estan arrelades al mètode tradicional”. Cal destacar que els professors s’han format amb professors que utilitzaven el llibre i els mètodes tradicionals com a principal eina de treball. Establir un canvi esdevé complicat. Asensio diu que estam dins la “societat del coneixement” i que podem aprendre, ara mateix, de moltíssimes més eines que no pas del manual. “Potser hi ha un interès econòmic al darrere”, adverteix.

Per canviar la consciència de manera clara, un dels eixos fonamentals, això sí, és canviar la formació inicial dels mestres i la permanent per “donar resposta a les inquietuds i fer reflexions”.

Un altre problema, vinculat al context d’escola tradicional en què ens movem, és que les mateixes escoles poden ser més reticents a l’hora d’introduir noves metodologies proposades pels nous docents. Si aquests professors veuen que les seves idees no poden encaixar bé, acaben adoptant el mateix model de treball que segueix el centre.

Inclusivitat vs integració

En la seva tesi doctoral, Ana María Franco Sánchez, també investigadora de la UIB, creu que definir el model inclusiu és un “repte ineludible del segle XXI”. Un dels altres debats que sorgeixen del grup investigador de la UIB és si inclusió és sinònim d’integració. Asensio ho té clar: “La inclusivitat va més enllà de la integració. La integració és que un alumne vagi a un centre ordinari, en una aula especial”.

“La inclusió ha de superar tot això: ha de garantir la participació, la presència i el progrés. Tots han de ser dins la classe”. Treballar el model d’equitat, repartir recursos perquè tots puguin assolir els seus màxims nivells i no haver de repartir els mateixos recursos per a tothom és l’objectiu fonamental.