7 lliçons del fiscal de Nóos sobre la lluita anticorrupció

Palma"Asseguts en terra o agenollats entre milers i milers de documents, matinades de moltíssima ansietat, amb petits intervals de pau i davant d'un tros de pizza. Detinguts pujant i baixant, interrogatoris tensos, molt i molt tensos. Els ulls voleiant sobre les pantalles de l'Agència Tributària per desxifrar el que havia passat". Aquestes han estat les primeres paraules del fiscal de Nóos, Pedro Horrach, al seminari sobre corrupció i delictes econòmics organitzat pel Sindicat de Funcionaris (CSIF) i la Confederació Espanyola de Policia (CEP) aquest dijous, en què ha sabut teixir un breu epítom per reflectir deu anys defeina ingent un repàs dels punts forts i les debilitats de la institució, des de l'experiència, despullant l'ofici i exposant algunes propostes per fer-la més eficaç:

1

Visió de conjunt

És la primera regla bàsica en la investigació criminal. No podem ser compartiments estancs, l’eficàcia depèn d’actuacions coordinades. El procés criminal ha de contemplar-se com un conjunt i és en els primers passos on cal que intervinguin tots: Fiscalia, Cos Nacional de Policia, inspectors de l’Agència Tributària, interventors i qualsevol expert al qual puguem recórrer.

2

Falten controls preventius

La major part de la corrupció detectada s’ha produït dins el sector instrumental de l’administració perquè no hi ha fiscalització prèvia dels expedients, ni controls preventius, ni limitacions pressupostàries. Per això ha estat un camp adobat per a les conductes corruptes.

3

On dirigir l'atenció

No cercam drogues, no cercam armes, cercam documents. Quins sectors són potencialment perillosos? La contractació pública, que suposa una part fonamental de la despesa pública. Els convenis de col·laboració, que amaguen vertaders contractes de prestacions de servei i s'han utilitzat de manera absolutament desmesurada per part de l’administració per eludir controls. Les subvencions públiques, un dels més perillosos: s’han aplicat de manera generalitzada les excepcions, de manera que les excepcions han esdevingut la regla general, anticipant la subvenció abans que sigui justificada i sovint realitzada directament amb l'objectiu de beneficiar una empresa o persona física en concret.

4

Falta personal

Hi ha un dèficit de personal important per perseguir els delictes de corrupció, fet que comporta que es redueixi l’efectivitat de la lluita contra aquest mal. No arribam a tot, és impossible, no tenim capacitat per estudiar totes les dades implicades en les macrocauses i tan complexes com les que tenim a les mans. Hem de ser pràctics: la nostra millor arma és l’acusació.

5

Definir el delicte

No tota irregularitat administrativa suposa corrupció, cal saber distingir-ho. Qualsevol conducta corrupta ve a continuació d’un acte de prevaricació. Les irregularitats, per ser delictives, han d’afectar els principis bàsics de la contractació pública: concurrència, igualtat, transparència. En el cas Escala, per exemple, les “mossegades” superaven el 40% del valor real del treball. Som davant comportaments greus, molt greus; encara que sovint venen jurídicament ben disfressats.

6

Esgotar els recursos

Cal fer servir en les primeres fases de la investigació absolutament tots els recursos que estiguin al nostre abast, perquè són aquells que determinen cap on anirà la investigació criminal. Cal tenir molt clar qui és qui quan s’investiga el responsable polític d’una conselleria, conèixer les relacions entre ells, les empreses i persones físiques vinculades, abans d’engegar l’operació policial.

7

Sobre el blanqueig de capitals

L’increment patrimonial no justificat no és delictiu si no ve acompanyat d’un delicte precedent d’on procedeixi aquest increment patrimonial. Estam obrint diligències d’investigació de blanqueig de capitals prescindint del delicte que el precedeix. És un error perquè són investigacions abocades al fracàs.