Lligar-se de mans i peus pel finançament

PalmaEl Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) és el mecanisme que va inventar l’Estat durant la crisi per donar crèdits a les comunitats autònomes i evitar que incrementassin encara més el seu nivell d’endeutament. Es tracta d’un finançament amb molt bones condicions i que les comunitats necessiten per poder finançar-se, però té algunes trampes: adherir-se al FLA implica signar tota una sèrie de compromisos que es renoven cada trimestre i que, des del punt de vista de comunitats com les Balears, “serveixen com a eina per recentralitzar el poder de l’Estat per la via del control de les finances autonòmiques”.

Un dels compromisos més cridaners que adquireixen les comunitats autònomes per accedir als fons del FLA és l’adhesió a Farmaindustria, un conveni entre el Ministeri de Sanitat i l’Associació Nacional Empresarial de la Indústria Farmacèutica, la patronal de la qual formen part aproximadament el 90% de les empreses farmacèutiques de l’Estat.

El conveni amb Farmaindustria

A través del conveni, el govern central es compromet amb la patronal a afavorir la compra de medicaments de marca en detriment dels genèrics (més econòmics per als usuaris). A més, es tracta d’un conveni que des del Govern denuncien que és “fosc”, perquè les comunitats no tenen veu ni vot ni informació sobre les decisions que s’hi prenen: simplement estan obligades a acatar els acords als quals s’arriba en qüestions com, per exemple, pactar els preus dels fàrmacs, acordar inversions en medicaments “innovadors” , ancorar la producció farmacèutica a l’Estat a partir de l’ús de les estructures públiques o establir una despesa mínima anual per part de les administracions en productes farmacèutics.

Les Balears varen signar el conveni amb Farmaindustria durant el segon trimestre del 2016, però hi ha moltes altres comunitats, com Múrcia, el País Valencià, Extremadura, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Andalusia, Aragó i Astúries, que també han hagut de passar per l’adreçador i adherir-se a l’acord per poder accedir a aquesta font de finançament.

En total, són 44 els compromisos que assumeixen els territoris quan demanen aquest tipus de finançament i, si bé l’adhesió a Farmaindustria és el que més crida l’atenció per la manca d’informació pública que hi ha, n’hi ha molts altres, com el fet que les comunitats necessitin el vistiplau del Ministeri per poder aprovar i posar en marxa una cartera de serveis complementària al seu sistema de salut.

Utilitzar la plataforma de contractació de l’Estat en lloc de la pròpia de cada comunitat; adherir-se a altres convenis per ampliar l’accés a la banda ampla ultraràpida dels centres docents; facilitar a l’Estat informació sobre, per exemple, les retribucions del personal que treballa per a l’Administració o aplicar als seus territoris els acords dels consells de política fiscal i financera (on l’Estat té majoria de vots) són alguns altres requisits amb què es troben els governs autonòmics per obtenir finançament del FLA.

A més, les comunitats han de presentar un pla d’ajustament de manera anual que garanteixi que s’estan complint les seves obligacions de pagament i que els fons adquirits al FLA només s’utilitzen per cancel·lar deutes pendents de pagament i que compleixen determinades condicions (però no els seus interessos).

Objectiu del 2018

És per tot això que l’objectiu del Govern per al 2018 és finançar-se cada vegada menys a través del FLA i adherir-se al mecanisme de Facilitat Financera, amb unes condicions menys estrictes. Les Illes tenen encara més de 8.000 milions d’euros de deute i només durant el 2018 es destinaran a pagar-lo 1.000 dels 5.000 milions de què disposarà el Govern per passar l’any, però el mecanisme de Facilitat Financera és una eina a la qual es pot accedir després d’haver complert, durant el 2016, amb els objectius de dèficit establerts pel ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro (a la imatge circular).

Des de les Balears també es reivindica, en el marc de la negociació per un nou model de finançament autonòmic entre els territoris i el govern central, la condonació de part del deute amb l’Estat, ja que, asseguren, l’infrafinançament que històricament han patit les Illes compensaria que no es tornin els préstecs fets entre el Govern balear i el central. No obstant això, el debat sobre un nou model va quedar encallat fa mesos i, amb ell, la reivindicació de l’Executiu.