Llucmajor exporta coneixements del món de la figa

LlucmajorEl camp experimental de Son Mut Nou, a Llucmajor, ha acollit aquest cap de setmana un congrés sobre les figueres de les Balears amb la presència d’una delegació encapçalada per la professora Zahira Yaakob de la Universitat de Selangaan, a Kuala Lumpur (Malàisia), qui amb participants d’aquest país i de Tailàndia han visitat la finca que des de 1995 és centre de referència de la Mediterrània pel que fa a l’estudi de la figa.

Montserrat Pons i Boscana (Llucmajor, 1953) començà fa 22 anys “de la mà d’un mestre entès, Josep Sacarés i Mulet”, a recollir les diverses varietats de figueres. Obrí el camp experimental amb 64 varietats. Avui, al seu planter, que ocupa 18 quarterades, se n’hi localitzen 263 de lesBalears i en reuneix 1.100 varietats de tot el món.

Aquest congrés dona resposta a un intercanvi de coneixements entre el camp experimental de Llucmajor i la Universitat de Selangaan. Segons comenta Pons, la finca col·labora amb l’IRFA (Institut de Recerca i Foment Agrícola i Pesquer) del Govern de les Illes Balears i té el suport de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, però a l’hora de planificar els estudis la Universitat de les Illes Balears (UIB) hi posa el seu braó de coneixements a través del departament d’Enginyeria Agroalimentària. “Actualment estam immersos en tres projectes: un estudi sobre les varietats autòctones que aporten més antioxidants i fibra alimentària; un estudi d’aplicació d’un film conservant que permet que la figa estigui inalterable fins a 15 dies després de la collita, la qual cosa és molt important per a la comercialització, i en tercer lloc, un estudi sobre el cafè de figa, els components d’elaboració i els aspectes comercials, també a través de la UIB i, especialment, del professor Toni Femenia”, explica.

Quant als intercanvis amb la delegació oriental, formada per 15 experts que han visitat la finca i participat del congrés, Montserrat Pons destaca que “venen aquí per millorar coneixements, valorar l’elaboració de les confitures i de les figues seques, alhora que estudiaran quines varietats es podrien introduir als seus països, sempre tenint en compte que només hi ha determinades zones que pel clima permetrien l’arrelament d’algunes varietats d’aquí”.