L’obesitat, un problema de salut pública

Palma“No és una qüestió estètica ni prop fer-hi; l’excés de greix corporal té efectes perjudicials sobre la salut de les persones”, recorda Manuel Moñino, president del Col·legi Oficial de Dietistes i Nutricionistes de les Illes Balears, qui qualifica de “preocupants” les taxes actuals d’obesitat. Segons la darrera enquesta de Salut de les Illes Balears, el 47,9% de la població adulta té un excés de pes (un 12,2%, obesitat, i un 35,7%, sobrepès) i la tendència és que augmenti. “És la gran epidèmia del segle XXI”, assevera Xavier González, cap del servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu de Son Espases. La població infantil i juvenil no s’escapa d’aquesta malaltia que, en el cas de les Balears, pateix el 19,3% dels escolars (10% sobrepès, 9,3% obesitat). De fet, segons l’OMS, 223 milions d’infants en edat escolar tenen excés de pes. Si es manté la tendència actual, aquesta xifra pot arribar a 268 milions l’any 2025.

Una dieta de cada vegada més basada en productes ultraprocessats i el sedentarisme és un dels factors que explicarien l’augment de la prevalença d’aquesta malaltia. Així mateix, hi ha factors no modificables com els genètics . “L’obesitat és una malaltia multifactorial”, sentencia Moñino.

Alimentació insana

Cada vegada es consumeixen més productes processats

“El patró de la dieta mediterrània està sent desplaçat cap a un patró occidental en què els aliments processats tenen més presència, i això és el que promou que el nostre perfil de salut canviï”, assevera Moñino. Les dades ho demostren. Segons un estudi de l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició, el 61% de l’energia ingerida pels espanyols prové de productes altament processats. Malgrat tot, un 66,7% de la població adulta de les Illes Balears assegura que consumeix fruita cada dia i un 51,7%, verdures i hortalisses.

“Hem de recuperar la dieta mediterrània”, apunta Moñino, i “reprendre l’hàbit de menjar fruita diversos pics al dia i incorporar les hortalisses al dinar i al sopar”. L’accés a aliments processats, rics en sucres i greixos, és de cada vegada més fàcil i econòmic, i això afavoreix una alimentació insana. “Els aliments saludables haurien de ser els més econòmics i és justament al revés: les carns grasses són més econòmiques que les magres i les begudes ensucrades són gairebé més econòmiques que l’aigua”, subratlla Moñino.

“El nivell adquisitiu també té relació amb l’obesitat”, apunta Moñino, ja que s’ha vist que el percentatge d’obesitat és superior en les classes socials amb ingressos baixos. Segons l’estudi Aladino del Ministeri de Sanitat, el percentatge de sobrepès en les famílies amb poder adquisitiu alt era del 38,9%, mentre que en les famílies amb menys recursos augmentava fins al 50,3%. També està molt vinculat al nivell educatiu del responsable del nucli familiar, de manera que la prevalença de l’excés de pes és igualment més elevada en persones amb estudis primaris o sense estudis.

Sedentarisme

La inactivitat física és un altre factor de risc de l’obesitat

L’estil de vida actual (feines poc físiques, ús del cotxe per desplaçar-se...) afavoreix el sedentarisme. “L’exercici físic hauria d’incloure’s dins els hàbits de vida saludables”, assevera Guillermo Serra, metge adjunt del servei d’Endicronologia i Nutrició de Son Espases, tot i que ha de ser “adequat a les necessitats de cadascú”.

La falta d’activitat física també es produeix entre la població infantil i juvenil. De fet, un 36,5% dels joves de 16-24 anys va manifestar en la darrera enquesta de salut de les Balears no tenir força de voluntat per fer exercici. “Dormir poc o mirar moltes hores la televisió també augmenta el risc de patir obesitat”, recorda Moñino. Les dades demostren que l’oci infantil és de cada vegada més sedentari. El 89,7% de la població d’1 a 15 anys veu la televisió diàriament, i d’aquests, tres quartes parts ho fan una hora o més. Així mateix, el 44,6% reconeix que juga a videojocs cada dia o gairebé cada dia.

Malalties

L’obesitat està associada a múltiples malalties cròniques

“A Europa, cada any moren quasi un milió de persones a causa de l’obesitat”, alerta Moñino. Aquesta patologia, a més de reduir l’esperança de vida, està associada a múltiples malalties cròniques com la dilabetis, la hipertensió, el colesterol, cardiopaties, malalties osteoarticulars, alteracions menstruals, síndrome d’apnea obstructiva del son i determinats càncers. “És un dels principals problemes de salut pública”, adverteix González.

La prevenció, per tant, esdevé fonamental. Des del Col·legi de Nutricionistes i Dietistes de les Illes Balears reivindiquen la figura del nutricionista-dietista a l’Atenció Primària. “Podria donar consells sobre com controlar el pes o tractar el sobrepès; és més econòmic fer la prevenció i el tractament a Atenció Primària que en un entorn hospitalari”, apunta Moñino.

D’altra banda, l’estratègia Alimentació saludable i vida activa de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Salut elabora polítiques per fer que els entorns siguin més saludables i afavoreixin, així, que la gent tingui hàbits més sans. “No treballam directament amb els hàbits de les persones, sinó en els entorns on es mouen, on treballen i on viuen”, explica Elena Cabeza, cap del servei de Promoció de la Salut i dels Hàbits Saludables. “Per nosaltres és fonamental que s’entengui que qui genera salut no és el sector sanitari; tothom pot generar salut; nosaltres intentam facilitar-ho”, afegeix Cabeza.

Tractament

La cirurgia bariàtrica és el darrer recurs

“Quan ve un pacient, descartam causes secundàries [de l’excés de pes], com podria ser un hipotiroidisme o una síndrome d’ovaris poliquístic, segons l’entrevista clínica i l’exploració física”, explica l’endocrí Guillermo Serra.

També cal tenir en compte, apunta, si pren algun medicament que influeix en el pes com és el cas d’alguns antidepressius o anticonceptius. Després, en funció dels hàbits dietètics i de si fan exercici o no, l’endocrí proposa una dieta i els dona medicació per regular les ganes de menjar, sobretot si tenen ansietat per menjar.

Finalment, deriven el pacient a una nutricionista dietista experta en obesitat de l’hospital, que acaba d’ajustar i personalitzar la dieta, a més de donar-los consells a l’hora d’anar a comprar.

La cirurgia és el darrer recurs i s’utilitza quan els tractaments mèdics no funcionen. A Son Espases, un comitè multidisciplinar format per endocrins, psicòlegs, nutricionistes dietistes i cirurgians de l’obesitat s’encarrega d’estudiar i analitzar cada cas. Enguany estimen que es realitzaran una seixantena d’intervencions quirúrgiques d’aquest tipus. “Parlam de persones amb un Índex de Massa Corporal (IMC) superior a 40 (obesitat mòrbida) o persones que tenen un IMC de 35 però tenen alguna patologia metabòlica associada com una cardiopatia o una diabetis”, puntualitza el cirurgià Xavier González. Depenent de la situació del pacient, es poden aplicar tècniques restrictives (reducció d’estómac), malabsortives ( bypass en els intestins per absorbir manco nutrients) o combinades. “Avui en dia aquestes tècniques són molt segures”, assevera el doctor González, qui avança que precisament Son Espases acollirà l’abril de l’any que ve el Congrés estatal de cirurgia de l’obesitat, del qual és president. “El seguiment és de per vida”, recorda Serra, i indica que per a molts pacients el cost de les mesures dietètiques i d’alguns medicaments que no cobreix la Seguretat Social són inassumibles. “Caldria fer una valoració socioeconòmica del pacient”, reconeix.