L’obituari a les xarxes socials digitals, com a nova vetla del segle XXI

Palma“Pot anar-se’n a la merda ja el 2016?”. Així d’indignada va reaccionar a través d’una piulada a Twitter la cantant Madonna sobre la mort de George Michael. I és que el 2016 ha estat un any intens i fatídic amb la desaparició de grans icones de la música, com David Bowie, Prince i Leonard Cohen. Però també han mort actors i actrius, com la recent defunció de Carrie Fisher i l’italià Bud Spencer; personatges de la història contemporània, com Fidel Castro, i polítics espanyols, com Rita Barberá. També en el món de l’esport han finat Johan Cruyff i Luis Salom.

Tots tenen en comú no sols que han mort el 2016, sinó la repercussió mediàtica que han tingut a través de les xarxes. I és que tothom volia dir-hi la seva, com a mostra de dol, compartint vídeos, fotografies o memes (imatges d’autoria anònima sorgides de la cultura popular que contenen text amb la finalitat de fer sarcasme sobre un tema i que es converteixen en virals) a les xarxes socials com a necrologia digital. Pot ser que la coincidència d’aquestes morts tan significatives per a l’opinió pública faci que aquest 2016 sigui l’any en què s’hagi vist més reflectida aquesta nova manera de donar el més sentit condol, a través de la comunicació digital. Perquè a partir d’ara, i per una qüestió biològica, totes aquelles figures públiques reconegudes per la societat -no sols en l’àmbit mundial sinó també local- es començaran a morir. No és cap alarma, més bé, l’alerta d’una mort que serà anunciada, i molt.

El condol massiu a les xarxes

Els individus, que estam connectats en aquesta societat en xarxa, som “prosumidors: consumim informació i també la produïm”, explica Pedro Macías, professor de teoria de comunicació social del CESAG-Universidad Pontificia Comillas. Macías afirma que les xarxes socials “són com un aparador que contribueix a tenir una reputació digital” i, per aquest motiu, la gent es veu abocada a comentar, compartir o expressar les seves emocions davant la mort d’un personatge públic. Els mitjans tradicionals han deixat de ser els principals anunciadors de la mort d’un personatge públic per convertir-se, encara més, en productors d’informació de la ‘vida i obra’ d’aquell personatge famós que acaba de morir. I si està sent trending topic, encara se’n veurà més informació, que es perllongarà fins a dos o tres dies després de la defunció. No obstant això, la generació d’informació per part dels individus és “molt localitzada en segons quins personatges”, assenyala Macías. Els individus digitals no han mostrat el mateix dol per a Leonard Cohen que per a Rita Barberá. Amb Cohen, tothom havia de mostrar la veneració culta de la seva música, una mica, també, per fer postureig, que Macías defineix com “la reputació digital que es crea una persona a través de les xarxes”. Tothom vol fer saber que és un entès en la matèria i, per aquest motiu, i amb la hipertextualitat que envaeix internet, cercarà, per compte seu, la biografia de Cohen, a més de proposar-se escoltar-ne la discografia. En canvi, quan va morir Rita Barberá, un fet inesperat per a tothom, la reacció es va plasmar a través de memes, sorgides de la cultura popular, sobretot perquè la mateixa Barberá ja era un personatge públic que s’havia caricaturitzat.

La mort d’un amic del Facebook

Al cap i a la fi “el món digital és un reflex del món analògic”, afirma Rebeca Díez, doctora en comunicació i coordinadora del congrés de comunicació digital Comunica 2.0. Díez reconeix que tot allò que es genera a les xarxes digitals és el que es produeix “en qualsevol tertúlia domèstica”. En aquest sentit, la cosa canvia quan la mort no és d’un personatge públic, sinó d’una persona més propera, del barri, del poble o de la família. És aleshores quan ens adonam que el Facebook s’ha convertit en el cementeri digital de dedicatòries i mostres de condol, que de vegades es perllonga en el temps, si el perfil digital de la persona finada es manté en actiu. Al febrer farà 13 anys del naixement del gegant de les xarxes socials digitals creat per Mark Zuckerberg i, de llavors ençà, la comunicació en xarxa és la forma social que més utilitza l’ésser humà per relacionar-se. Si abans -i encara avui- teníem les necrologies del diari, ara ho podem fer a través de Facebook; i no sols això, podem parlar directament amb la persona morta, o més bé, amb la seva identitat digital.

Tots hem tingut la sensació freda, a la vegada que inquietant, quan ens hem assabentat que una de les amistats que teníem al Facebook s’ha mort. Sobretot quan són d’aquells coneguts que acumules a la xarxa social d’un dia que us vàreu conèixer i vàreu decidir enviar-vos la sol·licitud d’amistat. I passen els anys, i encara t’arriba l’alerta de l’aniversari d’aquesta persona que ja és morta físicament, però no ho està digitalment. “Moltes vegades, la família decideix deixar-ne obert el perfil”, explica Rebeca Díez, posant d’exemple el cas d’una persona propera seva que va morir. I no és l’únic, perquè en aquests casos, els familiars, en una clara evidència de mantenir ‘viva’ la persona finada, s’aferren a la identitat digital del seu ésser estimat.

Facebook, però, dóna l’opció a la configuració de privacitat de poder encomanar la gestió del teu perfil a una altra persona quan hagis mort. Ho pots fer de dues maneres: o bé convertir el teu compte en un perfil commemoratiu (que en funció de la configuració de la privadesa del compte els amics poden compartir records en la biografia commemorativa i no apareixeran suggeriments de ‘Gent que potser coneixes’, ni anuncis ni recordatori d’aniversari) o bé que s’elimini completament. A més, en aquest 2016, empreses de l’àmbit jurídic han començat a oferir serveis sobre el llegat de la identitat digital.e