L’oli d’oliva, un sector emergent a Menorca

CiutadellaLa riquesa territorial de Menorca, tot i les reduïdes dimensions, s’expressa els últims anys amb una nova via per la qual alguns han apostat amb èxit. Però cal remuntar-se entre el 600 i el 123 aC per entendre’n les arrels. Aquest és el període en què els experts detecten elements etnològics que conviden a pensar en l’antiguitat. La seva mínima representació al camp menorquí dificulta la recopilació de dades. Tot i això, els inicis assenyalen la pedrera de moles de Son Escudero i les exposades al Museu del Bastió de la Font, a Ciutadella.

Amb el pas dels anys ha augmentat l’evolució de l’oli, però amb constants alts i baixos. Tal vegada, el primer augment es podria atribuir a l’època romana. Al segle II aC apareix un trull al subsòl del nucli antic d’Alaior. L’oli es converteix, amb el pa i el vi, en producte de primer ordre. De tota manera, qui realment impulsà la producció d’oli a Menorca foren els musulmans. El 1.329, els pagesos deixaren de conrear les oliveres per la pujada del delme sobre l’oli decretada pel rei Jaume II. Aquest fet provocà una important disminució de l’oli. En canvi, es té constància que el 1598 pagaren el delme en concepte d’oli d’oliva dos maonesos. A finals del segle XIX, l’elaboració es focalitza a l’Hort de les Taronges, Son Gall, ses Tavernes i Morell. Avui es pot afirmar, amb certesa, que s’ha recuperat la producció a Menorca. I alguns valents fins i tot s’han decidit a diversificar i a apostar per un producte cada cop més demanat per un públic que es decanta per productes autòctons i de qualitat. Dues són les tafones de referència; l’Olivaret, a Ciutadella, i Pont Modorro, a la zona de Favàritx, a Maó.

Diversitat de varietats

Un dels aspectes que diferencia Menorca de la resta d’illes és l’ampli ventall de varietats. La necessitat de diferenciar-se i cercar un producte innovador ha fet que es posi en pràctica varietats de producció procedents d’altres indrets. Així, des d’Andalusia han arribat hojiblanca i cornicabra. De Catalunya, l’argudell. Però, per exòtica, trobam una varietat grega, de recent implantació i que, segons apunten els professionals de la matèria, s’adapta perfectament a la terra menorquina, el koroneiki. De tota manera, les tipologies més usuals a l’illa són l’arbequina i la picual.

El futur de l’oli a Menorca

L’excedent de finques que produeixen llet provocà en el seu moment un canvi d’orientació en determinades explotacions. En aquest sentit, primer va ser la carn i, posteriorment, el vi. La producció vinícola és l’exemple de l’estat en què arribarà l’oli menorquí a curt termini.

Les iniciatives que es coneixen manifesten la viabilitat econòmica, i com un complement per al sector turístic. De fet, l’època de plantació, poda i elaboració de l’oli coincideix amb la temporada baixa. Ara, l’objectiu és professionalitzar-se després d’uns intents de comercialització a càrrec de Sa Tafona Nova, Hort de Sant Patrici i Malbúger Nou.

La dispersió dels aventurers de l’oli ha complert una nova etapa amb la creació de l’associació Oli de Menorca. El president de l’entitat és el creador de s’Olivaret. Sam Moll ha aconseguit introduir el seu producte en botigues delicatessen, perquè són conscients que “en quantitat no podem competir, però sí que podem fer-ho en qualitat”. Moll és optimista amb vista al futur i considera que “fa 10 anys era impensable arribar fins a on som ara mateix. Tot i això, amb una previsió de cinc o sis anys, Menorca veurà multiplicada considerablement la seva producció”. El president de l’associació Oli de Menorca admet que “ara per ara no cobrim la demanda local, però estarem en condicions de fer-ho ben prest. D’una producció de 1.500 litres s’ha passat a una de 2.000”.

Salsa maionesa, producte estrella

En els últims mesos ha augmentat a Menorca la posada en valor d’un producte conegut en l’àmbit mundial, però que no ha acabat d’arrelar entre les noves generacions arribades de fora de l’illa. La salsa maionesa és el producte alimentari elaborat amb oli d’oliva de major consum. Des de l’associació gastronòmica i cultural Fra Roger, a través del llibre l’ Art de la cuina, demostren l’origen menorquí de la salsa. Un dels reptes damunt la taula és fomentar la recepta autòctona amb oli d’oliva verge. Una iniciativa que n’impulsaria la venda i, especialment, l’oli produït a l’illa. En aquest capítol, a banda del creador de s’Olivaret, Sam Moll, l’oli menorquí té avaladors de luxe. Una implicació que es tradueix amb l’estret vincle amb Pep Pelfort, del Centre d’Estudis Gastronòmics de Menorca; Ignacio Sánchez, de l’ONG Gloria Olivae; Adolf Sintes, membre de l’Institut Menorquí d’Estudis i autor del llibre Trulls i tàfones ; i Antoni Juaneda, de Fra Roger.Sens dubte, la reivindicació de la salsa maionesa seria la millor notícia, i no solament per al sector de l’oli.