“Ma mare morí dia 14 i el 30 l’identificaren, ens va fer una pena...”

Alcúdia"Ens van comunicar que el meu padrí era l’individu 6 de la fossa 2 dijous 30 de novembre, el mateix dia que ma mare hauria fet 95 anys”, explica el net Luis Mariano.

Mariano Galiana Galiana va néixer a Torrevieja, Alacant, el 1892. Era funcionari de la Compañía Arrendataria de Tabacos, l’empresa pública que s’encarregava de la fabricació i la venda de tabac. Va venir destinat a Mallorca, a Can Picafort, i es va posar a festejar amb Joana Aina Martorell Marquès. Varen tenir dues filles: na Josefa, la major i mare de Luis Mariano, i na Maria, la petita. Es duien dos anys de diferència. “A ca la padrina eren pescadors i el van convèncer perquè anàs a pescar amb el seu cunyat, així estaven més a prop. Llavors les distàncies eren molt grans”.

Quan es proclamà la II República, Joan March s’havia apoderat de la Transmediterránea i s’acomplí una mena de monopoli comercial al port d’Alcúdia. Les barques petites donaven més guanys descarregant contraban que sortint a pescar.

Mariano no estava afiliat a cap partit polític. Ell feia de pescador. La seva filla tenia 13 anys quan el varen anar a cercar. “Creuen que el varen assassinar perquè un cosí seu era comandat de la Marina, l’havien destinat aquí perquè posàs ordre i a algú no li va agradar”, assenyala Luis Mariano. Encara dubta si ha de revelar el nom del botxí: “Jaques, li deien de malnom. Era el matón més gran d’Alcúdia”.

Hi havia rumors que algú va veure com era afusellat al cementeri d’Alcúdia pels falangistes. La família n’estava convençuda, no el cercava. La cosa canvia l’any 2015. L’esposa de Luis, Fracisca Navarro, fa feina a l’àrea de Cultura de l’Ajuntament d’Alcúdia i comparteix espai amb l’escola de música que dirigeix un porrerenc. Ell va ser qui els posà en contacte amb Tomeu Garí. “Ens va dir que estava convençut que el meu padrí estava enterrat a la fossa de Porreres”. Hi varen fer una primera visita aquell mateix any.

Recorden com el novembre del 2016, el grup Aranzadi va agafar una mostra de saliva a la seva mare. “Hi havia pocs descendents directes, quasi tots eren nets”, recorda Luis.

Retalls de premsa

A partir d’aquell moment, la mare de Luis va anar llegint els diaris dia rere dia i retallant les notícies que sortien publicades sobre les fosses de Porreres. Guardava els retalls com si fossin tresors. Però, a poc a poc, la premsa va anar deixant d’informar-ne. No hi havia novetats.

Ella demanava si en sabien alguna cosa més i el fill i la nora intentaven consolar-la dient-li que segurament no trobarien res, que se n’havia d’oblidar.

Li va venir de no res. Na Joanaina va morir dia 14 de novembre d’enguany i dia 30 de novembre els varen telefonar per comunicar-los que havien identificat Mariano Galiana Galiana. “Va venir de no res, ens fa ver una pena...”.

Conserven les cartes que va esciure a la seva esposa, totes anaven adreçades a “Juana Martorell”, i una foto de gran de quan es van casar. A la primera carta -que reproduïm en aquest article- li diu que no passi pena perquè n’hi ha 20 d’Alcúdia empresonats amb ell.

A Alcúdia, les morts arribaren abans que el cop d’estat. Es va desfermar una lluita soterrada pel control del negoci del contraban, assassinaren el batle Jaume Ramis a Alger. Al municipi els desdeveniments passaren per damunt les persones, que varen veure com la murada era enderrocada, pedra a pedra, i convertida en carretera cap al port de Pollença.

Mariano Galiana