La major part dels menors que abusen sexualment han patit victimització

PalmaLes tècniques d’Atura’t parlen dels al·lots des de l’empatia, tot i que no justifiquen de cap manera la causa que els duu fins al programa. Atenen joves amb sentència judicial per abús o agressió sexual, i alguns que han comès altres infraccions i que es detecta que tenen un comportament sexualitzat o abusiu. L’any 2016 varen atendre un total de 58 casos, amb intervenció en el menor i també en la seva família.

La teràpia s’allarga en el temps, fins i tot més enllà de la majoria d’edat dels joves. “Som confidents emocionals”, asseguren les tècniques. “Els al·lots saben que si tenen algun problema relacionat amb l’abús, poden venir a explicar-lo. Alguns estan molt sols i no tenen a qui explicar el que els passa”, apunten.

L’objectiu d’Atura’t és reduir el nombre de víctimes, és a dir, que l’al·lot que ha abusat no ho torni a fer. En el programa són conscients que, en una gran part dels casos, els abusadors també han estat víctimes d’abusos sexuals o d’altres tipus de delictes. “Ells, al principi, diuen que ho varen fer perquè varen sentir un impuls, però durant el tractament es detecta que hi ha més coses, que en molts de casos hi ha hagut un maltractament emocional important o negligència. Tot això incideix en la seva manera d’interpretar les relacions afectives i de poder. Vàrem veure un cas en el qual l’abús es va produir per venjança cap al maltractament rebut”, expliquen.

En els darrers anys s’han tractat al·lots que no han patit cap maltractament, però que han estat exposats a pornografia a edats molt primerenques, a causa de la facilitat d’accedir-hi a través d’internet i dels mòbils; això provoca una distorsió de la realitat i de la sexualitat. Però l’abús no només és sexual, sinó també de poder: “De vegades es detecta que hi ha una mare tòxica que, malgrat que no abusa del menor, el desvaloritza i maltracta, o té esclats de violència seguits d’una mostra d’estima desmesurada”.

Les circumstàncies dels joves abusadors no són una excusa per agredir -“hi ha moltes víctimes que després no agredeixen”, puntualitzen-, però sí que s’han de tenir en compte. “No s’ha de justificar ni minimitzar, s’ha de responsabilitzar i que els al·lots siguin conscients del mal que causen els abusos en les víctimes, per ajudar-los a tenir noves oportunitats d’afecte”, diuen les tècniques.

Una de les claus de la intervenció és treballar la diferència entre tractar bé i tractar malament, com també explorar el propi patiment. “Has de contactar amb el mal que has patit per entendre el patiment que has provocat en la víctima”, afegeixen. Això és especialment complicat quan es detecten abusos dins la família, que s’han perllongat al llarg de la vida i de les generacions. En alguns casos, els joves desenvolupen pedofília i només s’exciten amb infants prepúbers.

Quan es detecta que el menor tractat ha estat víctima, des d’Aturat l’animen a fer una denúncia. Normalment es tracta de famílies en les quals l’abús és un secret i aquest tipus de relació està normalitzada. “Davant aquesta situació, els al·lots s’endureixen. Després s’adonen que això els ha fet mal i reconeixen que varen tenir por i que es varen sentir sols”.

Els infants s’adapten al mitjà en el qual viuen i, si aquest és hostil, s’endureixen per sobreviure. A través del tractament s’intenta que vegin que aquesta forma de vida els perjudica i que descobreixin que és millor que la gent, en lloc de sentir por cap a ells, hi senti confiança.

Assumpció de responsabilitat

La teràpia pot durar anys i normalment acaba amb l’assumpció de responsabilitat i una carta de disculpa. El perdó és important tant per a l’abusador com per a la víctima, sobretot quan l’abús ha estat a un membre de la família. Des del programa Atura’t i la Utasi, la unitat que dona servei als menors víctimes, s’intenta aquesta conciliació i que l’abusador doni explicacions. “Per a les víctimes és important, normalment es demanen per què els ha passat a elles”, puntualitzen.

Malgrat els resultats positius, les tècniques d’Atura’t asseguren que el tractament no és cap garantia, malgrat que sí que ajuda a reduir el risc de reincidència, objectiu final del programa.