Les malalties del sistema circulatori copegen la vida dels balears

PalmaLes malalties causades en el sistema circulatori són les que provoquen més morts a Balears. Ho detalla així el darrer informe de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que analitza les defuncions en tot l'Estat el 2014. En concret, la taxa bruta de mortalitat a les Illes a causa d'aquestes malalties és de 204 defuncions per cada 100.000 habitants. En el conjunt de l'Estat, aquesta taxa augmenta fins a 253 difunts per cada 100.000 habitants.

Els tumors són la segona causa de mort per malaltia a les Illes i, també, a tot Espanya. En concret, la taxa bruta de mortalitat se situa en gairebé 189 morts per cada 100.000 habitants. La tercera causa són malalties del sistema respiratori (69,4 morts per cada 100.000 persones) i les del sistema nerviós (gairebé 42 morts per cada 100.000 persones). La taxa de defuncions causades per complicacions en el sistema digestiu presenta una taxa menor: 32,8 morts per cada 100.000 habitants. En en el conjunt estatal –a excepció d'Extremadura, Madrid, Ceuta i Melilla–, les principals causants de defunció s'expliquen de la mateixa manera.

Balears va tenir una taxa bruta de mortalitat de 700,3 persones per cada 100.000 habitants. La mitjana estatal se situa en 852,1 defuncions. Balears és de les comunitats que menys morts ha patit si se'n calcula la taxa bruta. Les comunitats que han sofert mortalitat més elevada són els territoris envellits. Per fer un càlcul estàndard representant les comunitats amb la mateixa composició d'edat (taxa estandarditzada), Balears se situa en el novè lloc.

Segons les dades per cada 100.000 habitants, el Principat d'Astúries (1.215,5), Castella i Lleó (1.118) i Galícia (1.092,6) són les comunitats que presenten una taxa de defunció més alta. Ara bé, a Melilla (576,8), Ceuta (601,5), Madrid (675,3) i Canàries (676,5) són les comunitats amb menys morts. Ara bé, seguint la taxa estandarditzada, es dóna el cas que Melilla (819,1) i Ceuta (795,2) encapçalen el llistat. Aquesta taxa va augmentar un 1,7% el 2014 respecte de l'any anterior.

500 balears pateixen una malaltia 'rara' als ronyons sense cura

Mig miler d'illencs pateixen poliquistosi renal autosòmica dominant. Es tracta d'una malaltia denominada 'rara' que no té cura. És una malaltia hereditària i crònica que forma quists plens de líquid als ronyons. Tot plegat fa que n'augmenti també la mida. Aquest creixement pot provocar disfunció renal i malaltia renal terminal.

Per posar en coneixement aquesta malaltia, s'ha creat l'Aliança contra la poliquistosi renal autosòmica dominant, la primera en tot l'Estat. Els afectats tenen un 50% de possibilitats de transmetre als fills aquesta malaltia. La presidenta de la Federació estatal d'associacions per la lluita contra les malalties de ronyó a Balears, Manuela de la Vega Llompart, ha advocat per una "atenció" als pacients que tingui en compte "les repercussions" que pugui causar.