Balears19/09/2017

Mallorca acollirà un congrés internacional sobre la pedra en sec

Reunirà una trentena d'experts i vol impulsar la candidatura per convertir la tècnica en patrimoni mundial

C. Buades
i C. Buades

PalmaMallorca serà l'escenari d'acollida d'un congrés internacional sobre la tècnica de pedra en sec, que té l'objectiu de servir d'impuls a la candidatura que vol convertir aquesta pràctica en Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La trobada tindrà lloc del 26 al 29 d'octubre, hi participaran al voltant d'una trentena d'experts de diferents nacionalitats i ha estat organitzada pel Consell de Mallorca i el gremi de margers.

"La pedra en sec és un element present a tot Mallorca i un dels més importants que la Unesco va tenir en compte per declarar la serra de Tramuntana Patrimoni Mundial", ha recordat aquest dimarts Sandra Espeja, la consellera insular de Medi Ambient, durant la presentació del congrés. Ara, el nou "repte" és que es declari patrimoni de la Unesco la tècnica de pedra en sec.

Cargando
No hay anuncios

El congrés girarà al voltant de quatre eixos, que volen donar a conèixer el patrimoni de pedra en sec de les Illes (marges, camins...), cercar mesures per conservar la tècnica i l'ofici (com la creació d'una acreditació professional), analitzar o debatre quin és el paper de les institucions en la protecció de la pedra en sec i promoure bones pràctiques que garanteixin obres de qualitat.

El president del gremi de margers, Lluc Mir, ha explicat per part seva aquest dimarts que el congrés vol "ser un nexe, un estímul" per a la candidatura perquè "sense la pedra en sec el nostre paisatge no seria el que és" i "aquest tresor que significa l'ofici necessita ser preservat".

Cargando
No hay anuncios

Al congrés participaran destacats arquitectes com Jordi Bonet, arquitecte emèrit de la Sagrada Família, i especialistes en la tècnica de pedra en sec d'altres comunitats, de França, del Regne Unit i d'altres països europeus. La candidatura presentada a la Unesco s'avaluarà durant el 2018 i va ser presentada formalment per Xipre i Grècia, però després s'hi van sumar Espanya, Itàlia, França, Suïssa, Croàcia i Eslovènia.