La Mallorca 312, l’IronMan, l’anada a Lluc a peu i la Challenge seran proves esportives d’interès insular

La Mallorca 312, l’anada a Lluc a peu des de la Part Forana, la Challenge i l’IronMan seran declarades proves esportives d’interès insular. És una de les mesures que preveu el reglament d’activitats classificades que prepara el departament de Territori del Consell i que aquest pròxim mes es començarà a treballar.

Mercedes Garrido, titular de Territori, avança que aquest setembre se’n tindrà un primer esborrany, un document per començar a parlar amb organitzadors, municipis i veïns i poder anar preparant la redacció del reglament sobre les proves que autoritza el Consell de Mallorca i els ajuntaments. La gran novetat serà que “aquelles proves que tenen un caire insular i gran ressò turístic o esportiu” seran considerades d’interès insular.

Garrido afirma que tant la Mallorca 312 com la Challenge i l’IronMan tenen un pes molt important, i l’anada a peu a Lluc de la Part Forana, també, i per això ja confirma que rebran aquesta nova declaració. Precisament, la Llei autonòmica turística preveu una declaració d’interès turístic per a determinats esdeveniments, però posa com a condició que tinguin una antiguitat de deu anys, “i és complicat”, comenta la consellera. Amb el futur reglament d’activitats classificades, “regularem les proves que tant esportivament com turísticament tenen rellevància”, diu Garrido.

Actuacions a les vies

El departament de Carreteres i el d’Ordenació del Territori, juntament amb les àrees de Turisme i Esport del Consell de Mallorca, han treballat en una sèrie de millores a les carreteres i en un pla de vies ciclistes. Les carreteres illenques s’han classificat segons si són aptes, no aptes o no recomanables per als ciclistes. A banda de millorar les condicions de les vies, el Consell de Mallorca té entre mans un pla de 40 obres.

“Hem intentat que les actuacions en carreteres siguin les necessàries, però distribuïdes per tota la geografia de l’illa. I que es perjudiqui tan poc com sigui possible el resident. Mai acontentarem tothom, però hem procurat que sigui equitatiu”, apunta la consellera de Territori. Garrido explica que hi ha tres tipus d’intervenció a les carreteres per augmentar la seguretat de ciclistes i dels altres usuaris. Primer, es tracta d’intentar ampliar l’amplada de les voreres de les Ma fins a 1,80 metres, “espai suficient perquè puguin circular dos ciclistes sense haver d’envair la calçada”, puntualitza la responsable de Territori i Activitats Classificades.

En segon terme, en aquelles carreteres més susceptibles de ser emprades pels residents d’un nucli de població, es fa una via segregada que pugui ser utilitzada pels esportistes i pels veïns que vulguin anar en bicicleta com a esbarjo. Garrido posa com a exemple la via entre la Colònia de Sant Jordi i ses Salines: “Va segregada amb barreres de fusta, que s’integra millor en el paisatge”.

I en tercer lloc, a les carreteres de la serra de Tramuntana, molt transitades pels cicloturistes, se n’està millorant el paviment i donant més amplada a algun revolt perillós.

Rutes ciclistes

Pràcticament tota l’illa està connectada amb les rutes ciclistes, de recorregut circular i classificades segons la dificultat. Per això trobam rutes verdes, blaves, vermelles i negres, que són les que requereixen més esforç físic.

En aquest pla de rutes elaborat pel Consell, s’ha tingut en compte la densitat de trànsit de cada via per establir el sentit del recorregut. Si una via té molt de trànsit, s’ha evitat que sigui un tram de pujada per al ciclista. I també s’ha mirat que es pugui accedir a aquestes rutes des dels principals municipis turístics.

Quin és l’impacte econòmic que suposa l’arribada de cicloturistes cada any a la nostra illa?

És difícil de quantificar, però les dades que maneja el sector hoteler parlen d’uns 200.000 cicloturistes, que vénen a Mallorca en temporada mitjana i baixa, i que beneficien al voltant de 100 hotels a la nostra illa. No hi ha dubte que ens referim a un tipus de turista que ve a practicar el seu esport, però també d’una persona que recorre el nostre territori, fa despesa, du acompanyants i, per tant, deixa un important impacte econòmic positiu a Mallorca. El que hem d’intentar, i és el repte que tenim, és aconseguir que aquesta mena de turisme, i en especial aquestes grans proves que tenen impacte a escala internacional, siguin compatibles amb la seguretat a les nostres carreteres i camins, i tan poc problemàtiques com sigui possible per als residents; en això estam, perquè hi ha molt per fer.

És el model de turista més adient? Ho dic perquè s’interessa per altres aspectes, no només el sol i platja...

Les dades ens demostren que el turista que ve a practicar un esport -el cicloturista, per exemple- representa un segment que ens interessa precisament per això, perquè mostra un interès diferent del que teníem fins ara pel sol i la platja: vol conèixer l’illa, s’hi mou, gaudeix del medi ambient i de la gastronomia. Objectivament, sabem que fa més despesa més enllà del lloc on s’allotja... i, a més, és una modalitat de turisme de temporada mitjana i baixa. Fins i tot des d’aquest punt de vista creim que és interessant: durant molts anys hem parlat de desestacionalització; precisament els esports, el turisme esportiu, són un reclam perquè qui vulgui visitar Mallorca ho faci fora de la temporada alta, fugi dels mesos en què tenim aquesta sensació de saturació.

Estam preparats per acollir més turistes esportistes?

La pregunta, que és ben actual, seria si estam preparats per acollir més turistes en general. No hi ha dubte que hem de fer un pensament, que és hora d’estudiar mesures per fer sostenible el nostre model turístic. Després d’aquesta temporada haurem d’agafar les dades que ens deixi i analitzar si podem continuar per aquest camí sense prendre mesures. La meva sensació és que haurem de començar a treballar per un model de turisme que fugi de la massificació i que aposti per la qualitat i pels segments de turisme que ens aportin més despesa per visitant. Des d’aquesta perspectiva, i afegint que el turisme esportiu, gràcies al nostre clima suau i a la nostra completa i variada oferta d’allotjament, és un dels productes més interessants per ampliar temporada, caldrà allunyar-se de la saturació dels mesos d’estiu i anar a un model més repartit en el temps i, per tant, més sostenible. El que haurem de veure les institucions, també, és si les instal·lacions i infraestructures que tenim estan preparades per a això.

El ciutadà illenc no en sol veure els aspectes positius, sinó grups a les carreteres, talls de trànsit… Com podem canviar-ne la percepció? Quins aspectes positius remarcaríeu?

La percepció ha de canviar gràcies a les millores que farem a les carreteres de Mallorca, a les mesures de seguretat, al disseny de noves rutes de cicloturisme que es facin enfora de les principals artèries de mobilitat de la nostra illa, però també perquè el turista estigui ben informat i respecti les normes que ha de seguir. Parlam sempre dels cicloturistes com a segment principal. De totes maneres, un hoteler veterà em contava, fa alguns mesos, com va ser pioner en aquesta aposta pel turisme de bicicleta i la por que tenia que els mallorquins reaccionàssim malament a la seva presència a les carreteres. Idò no, 20 anys després, em deia, estava sorprès de la tolerància i convivència que hi ha hagut, segurament fins ara, en què hem tengut aquesta sensació de massificació, jo crec que especialment els dies de les grans proves, que són un tema a part. Dels aspectes positius, destacaria que és un tipus de turisme més sostenible mediambientalment parlant i que té un important nivell de despesa per turista, que a més es reparteix territorialment; són molts els batles de l’interior de Mallorca que et conten com els cicloturistes han tornat la vida als pobles del Pla, per exemple; els veus a la primavera o tardor omplint terrasses de cafès, portant els beneficis del turisme també de la costa a l’interior de l’illa.

Quina promoció de Mallorca com a destinació per a cicloturistes o amants d’altres esports farà el Consell?

No crec que sigui necessària una gran promoció del producte del turisme esportiu o ciclista per part de les institucions. Crec que la nostra missió principalment consisteix a impulsar les millores necessàries per fer les nostres carreteres més segures, per informar els cicloturistes de les rutes més adequades, de les mesures que han de prendre per conviure amb els cotxes, i això és una feina en la qual hem de treballar de manera transversal diferents administracions. En el cas del Consell, el departament de Territori i Infraestructures fa feina en millores a les carreteres; Esports treballa en aquests consells de seguretat i, des de Turisme, hem d’informar i fer arribar totes aquestes millores i mesures als seus receptors, que són els turistes.