CIÈNCIA

Un mallorquí a la pell d’Albert Einstein

Miquel Oliver va viure en primera persona el descobriment de les ones gravitacionals

L’EQUIP DE LA UIB
 Miquel Oliver forma part del Grup de recrca de relativitat i gravitació.
Martí Gelabert
13/02/2016
4 min

PalmaEstudia un doctorat i forma part del Grup de recerca de relativitat i gravitació de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Miquel Oliver, de 28 anys, no sabia que la seva estada a Washington per col·laborar amb la comunitat científica li faria formar part d’un dels descobriments de la història. Albert Einstein tenia raó. I el Grup de recerca de relativitat i gravitació de la UIB ha estat l’únic de tot l’estat espanyol que ha format part en la ratificació de la teoria que va predir el científic alemany.

“S’ha obert una finestra per entendre l’univers”, explica Oliver. El primer que se li va passar pel cap en descobrir els resultats va ser pensar en la sort que tenia de ser allà. I, com tots els participants en el projecte, no podia dir res. Tota la informació era confidencial. Aguantar cinc mesos sense explicar la troballa no va ser fàcil. Oliver, però, explica que va tenir la sort d’estar amb un gran grup de científics que participaven a l’Observatori d’Interferometria Làser d’Ones Gravitacionals (LIGO), entre els quals s’hi troben professionals de l’Institut de Tecnologia de Califòrnia (Clatech) i l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT). Per primer cop a la història, més de 1.000 investigadors que treballen a LIGO, i després d’assegurar que no hi havia possibilitat d’error, la notícia es va fer pública aquesta setmana.

Miquel Oliver va viure el moment amb “eufòria”, però també amb certa “confusió”. Eren dades que obrien un nou món. L’instrument es trobava en fase de proves i la seva precisió era desconeguda. Però, els científics varen poder fer història.

El LIGO és l’instrument òptic de precisió més gran del món, amb dos detectors separats per 3.000 quilòmetres: un a Louisiana i l’altre a l’estat de Whashington. Allà s’hi trobava el mallorquí Miquel Oliver. Els instruments disposen de dos feixos de llum làser de quatre quilòmetres molt sensibles. L’instrument pot detectar variacions equivaletns a una deumil·lèsima part del diàmetre d’un nucli atòmic.

Xisco Jiménez, un altre estudiant de doctorat que participa en el Grup de recerca, de 29 anys, explica amb una comparació la percepció de les ones gravitacionals: “És com llançar una pedra a l’aigua, que impacta i fa vibrar la mar. I poc a poc, vas notant com el petit onatge arriba a tu”. L’anàlisi de les dades és clau. La UIB ha fet càlculs computacionals molt dificultosos. La contribució de la UIB “és fer el màxim de simulacions possibles per intentar tenir els màxims caos possibles i millorar els models analítics imprecisos en models calibrats”.

Fusió de dos forats negres

Dos sistemes que consisteixen en dos forats negres en òrbita. Tenen massa, estan accelerats i emeten ones gravitacionals. “Aquestes emissions són una pèrdua d’energia del sistema. Part de la seva massa és transferida en forma d’ones gravitacionals”, explica Jiménez. Aquesta pèrdua d’energia fa que els dos forats negres s’apropin de manera irreversible fins al punt que xoquen.

Alicia Sintes, membre del Consell de la Col·laboració Científica Ligo, juntament amb Sascha Husa, tots dos professors del Departament de Física de la UIB, explica que ha dedicat gairebé 20 anys a la caça d’aquestes ones. L’ona gravitacional detectada, relata, “provenia de 1.000 anys llum de la Terra. Husa treballa per eliminar “el soroll” que no correspongui a les ones gravitacionals i confirma: “La idea bàsica és molt similar a la d’aplicacions de telèfons intel·ligents per identificar música: si sents una cançó en un bar sorollós, l’aplicació pot consultar una base de dades de possibles senyals i, sumant algorismes matemàtics per compensar el soroll, et dirà quin s’ajusta millor a la cançó que sona”.

Carles Bona, catedràtic de Física Teòrica de la UIB, afirmà en declaracions a la cadena SER que “Einstein seria el primer incrèdul, però estaria molt content”. Ara, els científics es troben davant una nova era, amb noves eines per entendre l’univers.

Com neix el so de l’Univers?

Les ones gravitacionals es produeixen per esdeveniments que es titllen de violents. En aquest cas, per la fusió de dos forats negres, tot i que un altre exemple clar és l’explosió de les supernoves. Viatgen a la velocitat de la llum i provoquen distorsions en l’espai i el temps, que s’accelera o es desaccelera al seu pas. Per conèixer l’Univers i la seva formació, és indispensable detectar-les i mesurar-les. La investigadora Alicia Sintes, membre de LIGO, explica que ara s’ha afegit un sentit més per percebre l’Univers: el de l’oïda. El mallorquí present a Whashington el moment de la troballa, Miquel Oliver, hi coincideix. Ara, s’obre una nova era. Fins ara, tota la informació s’obtenia a partir de l’anàlisi de la llum que arriba i que recullen els telescopis. Les ones gravitacionals, es poden comparar al so i, tècnicament, recullen el so de l’Univers. Els físics creuen que no viuran cap altre esdeveniment tan important. Era l’última predicció d’Einstein que quedava per confirmar, ja que és molt difícil detectar-les.

stats