Maó ressuscita el rei Alfons III a cop de vers

Maó.Un narrador omniscient situa l'acció. Ens trobam al gener de l'any 1287. Al jove rei Alfons III, coronat nou mesos abans, l'espera una ambiciosa missió: conquerir la musulmana Menorca per annexionar-la, definitivament, al regnat catalanoaragonès i complir així amb la voluntat del seu pare Pere III i del seu avi Jaume I. Aquest és el punt de partida de La conquesta de Menorca, adaptació dirigida per Pitus Fernández de l'obra Consueta de la presa i conquista de la illa de Menorca per lo rei Anfós, que aquest cap de setmana es representa a Maó. Avui a partir de les 19 hores, en tindrà lloc la quarta i darrera funció.

Adaptació moderna

El dramaturg menorquí signa una revisió solvent dels fets relatats a l'obra anònima del segle XVI, que forma part del fons bibliogràfic de l'església de Santa Maria i que és, a hores d'ara, la còpia més antiga d'aquesta crònica bèl·lica escrita en el segle XIV. El mateix Fernàndez admetia poc després de l'estrena, la nit de divendres, que aquesta "espècie d'auca", escrita en vers i en català antic, "no podia aguantar una lectura realista". És per això que es va decidir a introduir-hi recursos propis d'un teatre més modern, tot i que sense renunciar a la fidelitat cercada amb el disseny del vestuari, obra de Cristina Garriga.

Posada en escena

La feina de l'escenògraf Miquel Àngel Llonovoy ha estat, en aquest sentit, determinant, com també les aportacions de la coreògrafa Janine Dahl, que posa ordre i sentit als moviments dels devuit actors en les batalles recreades. El moment que millor representa aquesta confluència d'elements és també el de major càrrega emocional. Hi veiem un rei delirant, interpretat per Josep Orfila, que s'entesta a eliminar tots els moros que es posen al seu abast, "com si fos un Quixot que mata molins", anota el director.

El joc de llums, l'acompanyament de la percussió, el cant oníric de Lore Aritzamendi i la conversió de l'espasa en creu arrodoneixen l'escena que més va plaure el públic assistent a les representacions que ja s'han fet.

Joia filològica

La conquesta de Menorca, tot i la seva base històrica, té un elevat component religiós. No debades, el cronista dels fets atorga a Sant Jordi, per ser el patró d'Aragó, i a Sant Antoni, per ser el 17 de gener el dia escollit per iniciar la conquesta, un paper destacat en la "batalla sacra" i també en la victòria final, esdevinguda cinc dies després i simbolitzada amb el lliurament al rei Alfons III el Franc de la clau del castell de Santa Àgueda, darrer refugi de les tropes d'Abu Umar i un dels pocs vestigis de la Menorca musulmana que han arribat als nostres dies.

El teatre Principal i l'Ajuntament de Maó, amb el suport de l'Institut d'Estudis Baleàrics i la companyia de teatre La Clota, han invertit trenta mil euros en aquesta producció perquè, asseguren, "representa la restitució d'una autèntica joia filològica" que, per motius que es desconeixen, havia deixat de representar-se dos-cents anys enrere.