Margalida Capellà: “Fins que no hi hagi unitat a l’esquerra, no serà majoritària, i la dreta ho sap”

PalmaMargalida Capellà és professora de Dret Internacional Públic de la UIB i, fins ara, ha estat diputada de MÉS per Mallorca al Parlament. Se’n va, assegura, per cansament i per haver estat “forçant la màquina” després d’haver impulsat iniciatives com la Llei de fosses.

Us acomiadàveu dient que la política l’han de fer persones ingènues. Heu perdut la ingenuïtat?

Una cosa és ser ingènua i l’altra és ser realista. Hi ha línies vermelles que amb alguns partits no passaràs, però una persona ingènua però amb idees clares i preparada pot arribar a convèncer. No sé si m’han aprovat lleis i esmenes per pesada o per ingènua, però crec que de vegades a l’esquerra ens falta convèncer i explicar les coses. Sembla que per ser d’esquerres ja tens la veritat absoluta, i no: fa falta convèncer amb idees i coneixement. Si no creus en la política, ni en les lleis ni que és possible canviar les coses, hi ha un moment en què caus en el cinisme. Si hagués continuat més temps forçant la màquina, hi hauria caigut.

Vàreu ser impulsora de lleis com la de fosses. Us la sentiu vostra?

No figurava al programa de tots els partits que signaren els Acords pel Canvi, vaig participar en les negociacions per assegurar que hi seria i quan es repartiren les lleis vaig dir que volia fer-la jo perquè ja la tenia al cap. Feia anys que feia feina en el tema de les desaparicions forçades i, tot i que la vaig començar a plantejar amb el segon Pacte, en aquell moment no estava madura. Durant els anys l’anava perfeccionant... Tenia clar que s’havia de separar de la memòria històrica i és una llei senzilla. Me la sent meva perquè la vaig impulsar, però no hauria estat possible sense que els altres grups també se la sentissin seva.

Partiu amb lleis bandera del Pacte fetes, però d’altres per aprovar. Us hauria agradat deixar enllestida la de memòria democràtica?

La de memòria democràtica està enllestida. Queden un parell d’articles sobre els quals encara s’han de fer algunes consultes, però el que és l’estructura i el fil conductor ja estan fets. Hi havia algunes incoherències de dates i terminologia que vàrem corregir i millorar en la darrera revisió.

Una altra llei, la de toros, es va aprovar amb la por al Tribunal Constitucional. Creis que des de l’Estat es frenen les polítiques progressistes de les comunitats?

Absolutament. Totes les lleis que s’han aprovat a les Balears aquesta legislatura han tingut un avís d’inconstitucionalitat: la d’igualtat, la d’LGTBI, la d’impacte ambiental, la de l’impost turístic... La de fosses, no, i això vol dir que a l’Estat no li interessa. Per això entenc que hagin dit des de Catalunya que és impossible avançar, no només en autogovern, sinó en el sentit de sobreviure amb aquest Tribunal Constitucional i amb el govern central que l’utilitza per a una recentralització que ningú no s’esperava quan es va aprovar la Constitució.

Catalunya és una excusa per recentralitzar a Espanya?

Sí. Primer s’utilitzà el conflicte basc i ara el de Catalunya. Val tot per salvar la unitat d’Espanya, però aquesta és l’excusa per anar cada vegada recentralitzant més totes les polítiques. És simptomàtic que, des dels atemptats que hi va haver a Catalunya, quan nosaltres vàrem fer la reflexió que calia avançar en la policia autonòmica, Ciutadans ens va criticar per oportunistes. Però els mateixos dies presentaren una proposició no de llei per eliminar les competències autonòmiques en policia.

Hi ha marge per actuar als parlaments autonòmics o s’ha d’apel·lar a la comunitat internacional?

La comunitat internacional no actuarà llevat que hi hagi violacions de drets humans. En el cas de Catalunya i de qualsevol identitat que s’independitzi, el que preval és el dret internacional, que és el dret dels estats. La integritat territorial és un principi prevalent excepte quan hi ha violacions de drets humans, com va passar a l’antiga Iugoslàvia. Per això des de la UE fan crides al no ús de la força. Se situen en la línia entre la democràcia i els drets humans, però el problema és que, si en algun moment es passa aquesta línia, potser és massa tard.

Demanàveu als membres de la Cambra que es cuidassin. Falten cures entre qui fa política?

Sí, la gent no es cuida ni físicament ni mentalment. Basta veure com de malament es menja. Al Parlament hi ha dies que no es dina i acabam a les cinc. És un doi, però sembla que la salut laboral al Parlament és dins un buit i, com que ets política, no et pots queixar si cada vespre tens un acte, o si no pots dinar a casa perquè tens reunions i les fas dinant o si te les posen a les vuit i no pots dur els nins a escola. Et diuen “és que tu has triat entrar en política”... Els polítics són l’ase de tots els cops i no ho entenc. Hi ha una manca de respecte cap a les persones que assumeixen responsabilitats públiques que m’espanta. Un poble que no creu en els seus polítics, la seva policia, els seus jutges o els seus mestres és un país condemnat a la mediocritat constant. Fa falta gent preparada i amb il·lusió, però si quan estàs allà t’estan pegant i no només els mitjans, sinó també els teus...

Continuau a l’executiva de MÉS. Tornaríeu a primera línia el 2019?

No. A més, només me n’interessaria la part legislativa, perquè en la gestió no m’hi veig capaç. L’Administració és un monstre i necessites molta mà esquerra i molta paciència. Admir la gent que s’hi dedica.

MÉS repetiria pacte amb el PSIB?

Som pessimista sobre l’esquerra a les Balears perquè històricament hi ha hagut moviments i partits d’esquerres, però l’esquerra és caïnita i sempre tenim dins aquesta repetició d’errada històrica de voler ser més d’esquerra que els altres i, aleshores, sempre sortirà un partit que dirà que és més d’esquerres, o més sobiranista, o més social, i això és frustrant. Mentre no hi hagi una unitat de l’esquerra, no serà majoritària, i això la dreta ho sap.