Marjades: un passat agrícola, un present forestal i un futur incert

GeògrafUna part important de la coberta forestal de la serra de Tramuntana ha estat subjecta des de la segona meitat del segle XX a un procés de transició forestal, concepte creat per Alexander Mather el 1990 i que defineix un model teòric per explicar el pas de la contracció a l’expansió de la coberta forestal en una àrea determinada. Aquest procés d'expansió de la coberta forestal ha aprofitat de manera particular la disponibilitat de sòl a les marjades de la serra de Tramuntana, sotmeses a un procés d’abandonament dels conreus per pèrdua de rendibilitat en termes estrictament econòmics.

Avui la teledetecció ens durà a Esporles, on, gràcies a la tecnologia lidar, podrem cartografiar antigues marjades d'olivar que, fruit d'aquest procés de transició forestal, han quedat cobertes per pinar.

La part esquerra de la figura 1 mostra una fotografia aèria del 2015 amb una presència important de coberta forestal, majoritàriament pinar i alzinar. L'àmbit de l'àrea d'estudi es pot veure en el mapa de localització, dins el requadre de la figura 2.

Si ens fixam en la part dreta de la imatge, que representa exactament el mateix àmbit que la part esquerra, analitzarem com aquest bosc amaga un passat agrícola recent. La imatge ha estat elaborada a partir de processar punts lidars obtinguts des d'un avió. A partir d’aquests punts hem pogut generar un model digital del terreny amb una resolució espacial prou bona que ens permet descobrir les ombres pròpies d’una estructura de graons, que ens indica la presència de marjades.

També seria possible cartografiar les marjades a partir de la visió estereoscòpica de fotografies aèries, sempre que no estiguin cobertes per arbrat. Un avantatge del lidar és que ens permet cartografiar la superfície sota l’arbrat (si no és d'una densitat extrema). De fet, també es pot aïllar l’arbrat i cartografiar-ne l’alçària.

La presència de les marjades comença aproximadament a la corba de nivell a 350 m d'altitud i va baixant fins arribar al nucli urbà. A tall d'exemple, entre els punts A i B hi ha una distància de 340 m i un desnivell de 100 m, cosa que crea un pendent acusat del 29,4%, inviable per dur a terme tasques de caràcter agrícola, si no fos perquè està marjat.

Per ajudar a identificar-les, a més de l'ombra que dibuixen els marges, hem generat i superposat un model digital de pendents en què –en color verd– cartografiam les superfícies relativament planeres, amb un pendent menor al 10%.

Les marjades que travessa l'eix A-B presenten moltes discontinuïtats, fet que ens fa intuir la presència d'esbaldrecs. En canvi, a l'extrem superior dret de la imatge, les marjades dibuixen unes línies més netes i contínues que indiquen una millor conservació.

És evident que una part important de les marjades està en retrocés, malgrat que tenen un paper rellevant en diferents àmbits: eviten l’erosió; faciliten la infiltració de la pluja, la qual millora la recàrrega dels aqüífers i frena l’escolament superficial; són elements patrimonials que han ajudat a obtenir el reconeixement de patrimoni cultural per part de la Unesco i, una vegada adobades i conreades, permeten recuperar un mosaic agrícola i forestal que ajuda el sector primari, augmenta la biodiversitat i interromp notables continus forestals, cosa que disminueix el risc de grans incendis forestals.