Marta Fuxà: “En l’àmbit de l’empresa privada hi ha molta feina a fer”

PalmaDamunt la taula de Marta Fuxà hi ha còpies del document que ha de marcar la política lingüística de Balears d’aquí a cinc anys. Entre les actuacions a fer, Fuxà creu que s’haurà de legislar l’ús del català al món empresarial.

Què faria si un cambrer no l’entén quan demana un cafè en llet?

Insistiria, primer perquè em costaria entendre que realment no m’entengués. Intentaria comprovar que aquella persona no és competent lingüísticament... Normalment no solc canviar de llengua perquè hi ha molt pocs casos que sigui necessari.

En el pla d’actuacions aprovat pel Consell Social de la Llengua Catalana queda palès que rebem molts de treballadors que no tenen domini del català. Però, a més a més, depén d’on provenguin, els hi costa entendre que es pugui tenir un domini de les dues llengües sense problemes...

Hi ha un problema greu d’educació que té a veure amb la concepció centralista de l’Estat. L’Estat, d’entrada, es defineix com a plurilingüe i reconeix la diversitat lingüística que hi ha al territori espanyol, però la pràctica no és així. L’Estat no fa cap esforç, més aviat al contrari, per fer que aquesta diversitat sigui riquesa i no un problema. No posa mitjans, no fa possible que ciutadans de territoris monolingües en castellà tenguin la possibilitat de conèixer el català, l’euskera... Això perpetua una situació de desconeixement i d’ignorància i, moltes vegades, aquests elements, combinats amb segons quins usos polititzats, d’intolerància, expliquen situacions com les que, malauradament, a vegades tenim aquí: aquest rebuig, menyspreu a allò que és diferent..

Si podem triar el metge de capçalera segons la seva llengua, qui serà el metge que tendrà més pacients?

Ja es veurà, segurament podrem tenir sorpreses... De tota manera, fins que aquesta acció es pugui posar en pràctica, abans cal fer altres coses. D’entrada, el que sí ja posam en marxa és una ponència sectorial justament per treballar les iniciatives i les accions que fan falta fer en l’àmbit assistencial i sanitari. Pensam que en aquest àmbit s’ha de fer feina, on els drets lingüístics dels pacients, dels malalts, dels familiars catalanoparlants no sempre estan garantits. I, paral·lelament, a la feina que es pugui fer, des de la conselleria de Salut haurà d’elaborar el decret que reguli el nivell de coneixement que es demana, un decret que haurà d’estar llest l’estiu que ve, segons estableix la nova llei de Funció Pública.

El pla recull la intenció d’ampliar l’ús del català en l’empresa privada. Han tengut qualque contacte?

En l’àmbit de l’empresa i sector econòmic hi ha bastanta feina a fer. S’ha d’incidir d’alguna manera en aquests sectors, s’ha de veure la necessitat de tirar endavant algun tipus de llei sectorial, o iniciatives legislatives, en aquest sentit. Comptarem amb l’ajut de la ponència de planificació, a qui el nou encàrrec que li hem fet va una mica en aquest sentit, en analitzar, detectar les necessitats de revisar el marc legislatiu actual. La Llei de Normalització no entra a regular aquest àmbit i pensam que és una mancança que hem d’intentar completar. I això ho podem fer amb normativa específica i sense necessitat de modificar la Llei

El món empresarial està per la labor de contribuir?

En aquests moments només puc donar la meva opinió personal, perquè com a directora general encara no m’he reunit amb els col·lectius empresarials... Crec que hi ha empresaris sensibles en aquesta qüestió i no tenen cap problema en fer servir la llengua com un element més de relació en la seva activitat comercial i diària. I, en canvi, segurament hi haurà determinades empreses amb les quals s’haurà de fer més feina per implicar-los en aquesta causa.

Es proposa fer una campanya plantejant que és un gest de solidaritat, de civisme, parlar en català a un castellanoparlant, però a vegades la resposta rebuda és brusca...

S’ha de treballar les actituds lingüístiques de tothom i des de diferents punts de vista. Hi haurà campanyes que aniran dirigides al catalanoparlant, perquè no canviï de llengua a la mínima. De fet, no és necessari en la majoria dels casos, perquè devers el 85% de la població que viu a les Illes és capaç d’entendre el català. Evidentment hi haurà altres campanyes, altres missatges que aniran dirigits a un altre tipus de destinatari per evitar aquestes situacions de rebuig, de prejudicis com dèiem al principi, que parteixen moltes vegades de la ignorància, del desconeixement o de la manipulació que de determinats sectors s’ha volgut donar al fet lingüístic, a la diferència. Si una persona s’ofèn perquè li ralles en català, aquí tenim un problema i s’ha d’intentar evitar que passi.

Un 85% de la població és capaç d’entendre el català, però quanta gent el parla?...

Aquesta dada encara no la tenim, però l’any passat ja es va presentar, a grans trets, l’enquesta d’usos lingüístics que donava algunes dades absolutes de parlants de català, que numèricament s’han incrementat perquè la població ha crescut. El percentatge de presència al carrer, de l’ús social, ha davallat. Són dos indicadors que ens poden donar una percepció diferent, però que realment són les dues cares d’una mateixa moneda. És a dir, segurament, mai hi havia hagut tants parlants de català a la història, perquè mai hi havia hagut tanta població que resideix als territoris de parla catalana, però però la diferencia de la gent nouvinguda que no en parla fa que hagi aquesta disfunció. Evidentment són dades que ens preocupen. Hem d’estar vigilants i atents i intentar que els valor més negatius puguin canviar o millorin.

En quin punt està el procés d’integració al Consell Europeu de Llengües Regionals i Minoritàries?.

Aquest mes tenim una reunió amb Vicent Climent, que és un de les representants de la xarxa europea, perquè el Govern Balear no en forma part i pensam que recórrer a Europa ens pot anar bé per millorar o al manco per intentar que l’Estat espanyol complesqui amb el deure que té de fer complir determinades normatives. Ja hi ha hagut més d’un toc d’atenció a l’Estat espanyol per no respectar els compromisos adquirits a la carta europea de llengües regionals i minoritàries.