Marta Muñoz: "Encara no s’ha aconseguit la igualtat de les persones sordes"

PalmaMarta Muñoz és advocada i treballa per a la Confederació Estatal de Persones Sordes (CNSE) des d'on lluita per la igualtat d'oportunitats de les persones sordes com ella. Ahir va oferir la conferència “Els drets de les persones sordes” emmarcada en els actes del Consell de Mallorca en motiu del Dia Estatal de les Llengües de Signes, de la llengua catalana i de l'espanyola.

En què consisteix la vostra feina?

Som tècnica de l'Àrea de Planificació i Moviment Associatiu i de l'Àrea de Joventut de la Confederació Estatal de Persones Sordes, i també faig assessorament jurídic per tal que es compleixin els drets fonamentals de les persones sordes. Moltes vegades la legislació queda en paper banyat i el nostre objectiu és que es compleixin aquests drets que les lleis contemplen, que es mantinguin. Coneixem la informació però a vegades desconeixem com treballar-la, per això fem conferències com aquestes on hem presentat una Guia d'autodefensa en la qual explicam a les persones sordes quins són els nostres drets, com fer reclamacions...perquè moltes vegades els drets, encara que existeixin, no es compleixen fins que no els reclames. Crec que encara no s'ha aconseguit la igualtat de les persones sordes, aquesta és la realitat. Hi ha molts camins i àmbits en els quals s'ha de treballar.

Quines són les principals discriminacions amb què es troben les persones sordes?

N'hi ha en tots els àmbits, personalment crec que on n'hi ha més és en l'educació. Si la base de l'educació i la formació no es dona correctament, aleshores l'accés a la feina és difícil i l'accés a les notícies i a la informació tampoc es dona.

Què ha de canviar en el sistema educatiu?

Crec que tot just s'ha començat a sembrar la llavor però res més, encara està tot per construir, falta l'edifici complet. La meva opinió és que fa falta dissenyar què és l'educació inclusiva per a les persones sordes, la formació del professorat és insuficient, millorar-la seria una passa, però el disseny ideal d’escola per a persones sordes encara no existeix.

L'àmbit laboral és una altra de les grans barreres que teniu les persones sordes...

Si, les persones sordes no tenim accés a un lloc de feina qualsevol. En la llei de prevenció de riscos laborals hi ha algunes mesures que impedeixen que les persones sordes puguin, per exemple, conduir un camió o fer de netejavidres d'edificis. Algunes oposicions a escala estatal estan adaptades però aleshores si aproves aquesta plaça, el lloc de feina encara s'ha d'adaptar a les necessitats de les persones sordes. En l'àmbit laboral, l'accessibilitat dependrà del tipus de feina, i les possibilitats es redueixen si abans no has tingut una bona formació.

Què suposa per a les persones sordes aquesta situació?

Genera frustració i impotència; per això existeixen les associacions i les federacions. La Confederació enforteix les associacions i aquestes, un cop enfortides, poden donar un millor suport a les persones sordes en les diferents situacions de necessitat en què es troben. Per exemple, si una persona sorda necessita algun tipus d'ajuda i va a una institució pública, aquesta segurament no s'adaptarà a la seva necessitat, no serà accessible per a aquesta persona, per tant, anirà a l'associació on sí que disposen de professionals, que en la majoria dels casos no són suficients per atendre totes les necessitats, però si que li donaran el suport específic que necessita. Per això és tan important el paper de les associacions.

Quins són els principals estereotips que hi ha a la societat respecte de les persones sordes?

N'hi ha molts, si els hagués de dir tots no acabaríem (riu). Un dels principals és que avui en dia encara hi ha gent que pensa que les persones sordes tenim molt difícil l'accés a la formació universitària perquè no hi sentim, la societat se centra moltíssim en escoltar. Per a nosaltres l'important no és escoltar sinó la mentalitat, la capacitat d'abstracció, les qualitats, però la societat segueix pensant que per aconseguir totes aquestes habilitats fa falta sentir-hi, i això és una premissa falsa. Un altre estereotip típic és que les persones sordes no podem ser persones normals, que no parlem, i ens segueixen anomenant sordmuts.

Quina responsabilitat hi tenim els mitjans de comunicació?

Sou una peça fonamental. És important que es difongui la informació, es sensibilitzi i es doni un missatge clar, directe i senzill, i que sigui vertader. La societat llegeix i escolta, i a poc a poc el concepte de persona sorda pot anar canviant.

En alguna ocasió heu dit que estau orgullosa de ser una persona sorda, creis que és una actitud compartida per la majoria?

Depèn de la situació que un hagi viscut, a mi si em preguntessin què canviaria de la meva vida, si tinc una cosa clara és que no canviaria el fet de ser una persona sorda perquè he viscut experiències, difícils, però que també m'han enriquit molt com a persona, he conegut a molta de gent, he viatjat molt; treballo en un àmbit que m'agrada molt i em dona molta autoestima.

Arribarem a veure un món accessible?

No sabria què dir-vos, som optimista però no sé si jo ho arribaré a veure. Jo visc en una situació familiar de persones sordes, els meus pares ho són, els meus germans i els meus nebots també, i si bé és cert que la meva situació ha canviat moltíssim en comparació amb la dels meus pares, encara hi ha coses que entre la generació d'ells i la meva encara no han canviat, com és la mentalitat de la societat, segueixen pensant el mateix des de fa 40 anys.