Martínez-Herrera: “Tenim suports dins Podem que no s'expressen per por”
Amb altres expulsats o expedientats de Podem, com Huertas i Seijas, ha impulsat el sector crític amb la direcció del partit, Podem Units 15M
PalmaEnric Martínez-Herrera és un dels impulsors de Podem Units 15M, un sector crític del partit morat format per membres que han estat expulsats o expedientats en els darrers mesos. Entre d'altres, en formen part les exdiputades de Podem i membres del grup mixt al Parlament Xelo Huertas i Montse Seijas. Segons els seus membres, l'objectiu de Podem Units 15M és “recuperar l'esperit original del partit”. Denuncien abusos de poder de l'aparell de l'organització i manca de democràcia interna.
Martínez-Herrera es va presentar com a competidor per liderar Podem a Catalunya l'any 2015, però el partit no va validar la seva candidatura ni acceptar les posteriors reclamacions. Martínez-Herrera va denunciar la formació morada perquè considerava que s'havien atacat els seus drets i vinculava la decisió a les seves diferències ideològiques amb la línia oficial del partit. Finalment, la justícia va decidir a favor del partit.
Quan comença a forjar-se Podem Units 15M?
Els primers contactes es van iniciar fa uns sis mesos aproximadament. Diverses persones van parlar amb mi perquè m'havien vist als mitjans de comunicació denunciant les mancances internes del partit. Eren persones que havien estat apartades per voler fer sentir la seva veu i diferir amb la línia oficial del partit. Ara per ara no som cap organització, ni tenim estructura. Només ens hem reunit una vegada de manera informal.
Què tenen en comú els seus integrants?
Hem patit represàlies per lluites internes dins Podem. Ens han fet fora persones que han estat escollides a dit per Pablo Iglesias i el seu entorn. Aquesta gent només cerca el poder i té por perquè sap que no ocupa el lloc que li correspon, que en igualtat de condicions no hauria guanyat. Estan expulsant gent vàlida per tal de mantenir la seva cadira.
Quins suports té actualment la plataforma?
Tenim desenes de persones, gairebé un centenar, procedents de deu comunitats autònomes i de diferents sensibilitats polítiques. Es tracta de persones que estan llevant no només per motius ideològics, sinó perquè no formen part dels cercles personals de la cúpula. També hem rebut suports de dins del partit però no es fan públics perquè temen que hi hagi represàlies. Nosaltres donarem la cara per ells.
Aquest grup es vol desvincular de Podem o pressionar-lo?
La voluntat és fer pressió dins el partit i generar espais de debat intern. Volem provocar un canvi des de dins.
Quins altres objectius es planteja?
D'una banda, crear una xarxa de suport mutu davant de la persecució d'estil estalinista que du a terme l'aparell de Podem i, d'una altra banda, que tant els militants de Podem com la ciutadania vegi que existeix un corrent crític dins el partit. També tenim una sèrie de propostes i reivindicacions per recuperar el Podem genuí, el que se'ns va presentar l'any 2014.
Quines mancances detectau en la democràcia interna de Podem?
La direcció de Podem escull els càrrecs a dit. Són uns totalitaris que desfan la democràcia. Democràcia no és només votar, sinó també defensar la llibertat d'expressió, i això no ho respecten. No volen competència, estan obsessionats a controlar-ho tot.
Quines propostes teniu per canviar-ho?
De moment no existeix un posicionament debatut i acordat. Personalment, pens que s'haurien de garantir els interessos dels militants envers la cúpula. Això es pot fer de diferents maneres. En primer lloc, els càrrecs del partit s'haurien de votar en eleccions diferenciades, no com fins ara, que tots s'escollien alhora. Calen majors garanties i transparència en el vot electrònic, molt opac fins ara, i el sistema d'elecció ha de ser més representatiu de les diferents sensibilitats dels afiliats. També s'ha de garantir que el militant pugui discutir el discurs oficial del partit, que es permeti la crítica interna. Si no qui controla l'aparell del partit? Ens adonam que els partits que s'anomenen 'nova política' són els menys democràtics internament.