La massificació, un tema de salut

PalmaUn informe elaborat pel departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació de les Illes Balears ja va estudiar fa uns anys els efectes negatius de la massificació a les aules. En aquest sentit, s’especifica que “s’ha demostrat que una ràtio més gran entre professors i alumnes és un factor predictor sobre la síndrome d’esgotament professional”. Es recull la veu d’estudiosos que remarquen que “augmentar les ràtios d’alumnes per professor incideix significativament sobre la síndrome d’estar cremat en el col·lectiu” i que es tracta d’un fet “contagiós” i que “genera un clima general d’esgotament institucional”.

Però no només afecta la salut dels mestres, amb un increment de l’estrès provocat per aquest esgotament, sinó que a més té efectes directes sobre l’alumnat. “Reperctueix en les qualificacions dels alumnes i fins i tot en la seva autoestima [...]Ens trobam amb un problema que toca de ple l’àmbit de la salut”. En aquesta mateixa direcció, s’apunta que “s’ha demostrat que la política de reducció del nombre d’alumnes per aula té una influència positiva sobre la moral i el benestar psicològic del professorat”.

Beneficis de ràtios petites

L’informe, per altre costat descriu els beneficis existents per al professorat i l’alumnat de tenir ràtios petites a les aules. “Les classes petites faciliten que els professors es puguin dedicar més temps a l’ensenyament i a l’aprenentatge i menys a intervencions no acadèmiques com la gestió d’un centre o el manteniment d’un bon clima de convivència”.

La millora dels resultats acadèmics és una evidència, pels elaboradors de l’estudi. Ara bé, reduir alumnes per classe “no és suficient per compensar els desavantatges provinents de l’entorn familiar”. Sí que engloba molts factors, com la interacció, la puntualitat, la retroacció, i fa que variï en funció del context sociocultural de l’alumnat.

Diversos professors, preguntats per la UIB, varen voler expressar el seu punt de vista en relació amb els augments o previsibles augments d’alumnes per aula que hi havia a l’hora d’elaborar l’estudi (2012). Per exemple, un mestre anònim de 3r de Primària opina que “els nous models de família i la diversitat creixent dels alumnes requereixen més atenció individualitzada, i això serà més difícil si s’incrementen els alumnes per aula”. Un director d’institut pensa que és “més difícil aplicar metodologies actives, afectarà el clima de convivència de l’aula i implicarà menys atenció individual”.

Per altre costat, n’hi ha que asseguren que “es pot produir un augment de la frustració entre el professorat, un considerable desequilibri entre el que voldríem fer i el que ens deixaran fer”.e