Jaume Matas: "Sóc responsable de la decisió política, però no sé res del contracte"

PalmaL'expresident Jaume Matas, de nou davant el tribunal de l'Audiència de Palma per presumptes delictes de prevaricació i tràfic d'influències en la contractació de l'arquitecte Santiago Calatrava pel projecte de construcció d'una gran òpera a la badia de Palma, admet la responsabilitat de la "decisió política", però assegura no saber res del contracte i no tenir cap interès en lucrar-se ell mateix i en lucrar l'arquitecte. Matas ja va actuar de manera similar fa dues setmanes, quan va asseure's al banc dels acusats per la suposada contractació fraudulenta dels arquitectes del Palma Arena. La Fiscalia Anticorrupció i l'Advocacia de la Comunitat Autònoma, personada en la causa com a acusació particular, demanen per a Matas 1 any i 3 mesos de presó i 120.000 euros en qualitat de responsabilitat civil.

"Vaig prendre la decisió de contractar Calatrava", ha admès l'expresident, però ha afirmat que la decisió mai va anar més enllà d'una intenció i que, per part seva, tot quedà en un "avantprojecte" que es presentà, això sí, al Consell de Govern. Matas, així mateix, ha sostingut que mai es fixà un preu per a la proposta, si bé l'Executiu aprovà el pressupost màxim que podia destinar-s'hi: 1.200.000 euros. "La decisió estava presa, però mai va arribar a materialitzar-se", ha asseverat. Amb tot, ha precisat que l'Autoritat Portuària, que hauria participat en el projecte amb l'Ajuntament i la Comunitat Autònoma, reflectí en un estudi de mercat els beneficis de la idea que ha assegurat que "algun dia s'acabarà fent".

Matas ha defensat amb fermesa el suposat interès públic d'aixecar una òpera d'aquestes característiques. Les activitats culturals havien de "marcar l'agenda de govern". Calia "reformar la ciutat", construir-hi un "edifici emblemàtic" i "donar a conèixer" la bella capital de les nostres Illes "al món", ha dit l'expresident davant el tribunal. Per a tal propòsit ha indicat que "l'únic" professional capaç de desenvolupar-ho era Calatrava, per ser un "arquitecte de prestigi" i per tenir coneixements en enginyeria. Aquesta afirmació, però, ha estat desmentida pel secretari general de la Conselleria d'Educació, Sebastià Vanrell, que ha declarat com a testimoni durant el judici.

La descripció de Calatrava, extreta de la Viquipèdia

Segons Vanrell, l'acord del Consell de Govern incloïa una descripció del treball de Calatrava copiada de Viquipèdia, la qual cosa va servir per justificar la contractació –ha informat Efe. De fet, l'acord executiu hauria plantejat que l'arquitecte adjudicatari de l'encàrrec havia de tenir un perfil que coincidia exactament amb les característiques de Calatrava, com corroboraren amb els informes de l'IBISEC i la Conselleria de Presidència.

L'expresident, però, ha defensat amb fermesa que desconeix de qui va sorgir la idea de fer la contractació per realitzar l'esmentat avantprojecte mitjançant l'empresa pública IBISEC (Institut d'Infraestructures i Serveis Educatius i Culturals), eludint, així, la llei en matèria de contractació pública. No obstant això, l'aleshores conseller d'Educació i Cultura, Francesc Fiol, en qui l'expresident delegà la tramitació de l'expedient administratiu de l'obra, ha declarat que fou el mateix Matas qui li donà l'odre de tramitar l'assumpte de l'òpera a través d'aquest organisme: "El projecte va sortir de la Conselleria de Presidència", ha assegurat Fiol, que ha negat sofrir "pressions".

Fiol, protegit per l'"estructura jeràrquica"

El conseller d'Educació i Cultura ha precisat que va actuar obeint l'"estructura jeràrquica" de l'Executiu i que en cap cas la iniciativa de construir l'òpera era seva. "Vaig fer el que em va demanar el president", ha afegit arrufant les espatlles; "aquest era el funcionament habitual".

Una altra vegada, el projecte va desenvolupar-se marcat per les presses. El Ministeri Fiscal sospita que Matas volia tenir el projecte tancat abans que acabàs la legislatura. "Calia intentar acomplir el programa electoral", ha replicat Fiol. De fet, l'exconseller i els quatre funcionaris que han intervingut en qualitat de testimonis en la vista oral han exposat que Matas ordenà contractar l'arquitecte "sense concurs" i amb "urgència".