Matas i Munar: continua el degoteig de judicis

PalmaJaume Matas i Maria Antònia Munar ho van ser tot dins la política i la societat illenca. En els anys d’opulència econòmica, ells tenien el poder i eren capaços de veure normal una despesa de més de 350.000 euros per sortir a una foto amb la reina Sofia o de 100.000 euros només en la presentació d’un macroprojecte. Ell, com a ministre de Medi Ambient, president del Govern i del PP balear, i ella, com a presidenta del Consell de Mallorca, del Parlament balear i del seu partit, l’extingida Unió Mallorquina, van coincidir en nombrosos actes. Enguany, ambdós han trepitjat de nou els jutjats, cada un acusat de delictes diferents en distints casos...

2016: un any de canvi i convulsió

Malgrat això, les seves causes tenen en comú que sempre hi ha milions d’euros per enmig i una utilització del poder polític que amb el temps els està passant factura judicial.

“Deman perdó”

A principi d’octubre, Maria Antònia Munar acudia puntual a una ‘cita’ a l’Audiència de Palma. Ella, que mai no arribava a l’hora prevista, que sempre feia esperar els periodistes a cada roda de premsa, i que quan apareixia, ho feia amb una imatge estudiada fins al darrer detall, directament sortida de la perruqueria, ara es veia jutjada per un jurat popular. El mateix que en qüestió de dies la va declarar culpable de “sol·licitar i rebre en part 4 milions d’euros de Sacresa per adjudicar el concurs d’alienació” de la finca de Can Domenge.

En aquesta nova visita obligada als jutjats, i amb el pes de fer més de tres anys que és a la presó i de dur penes acumulades per onze anys i mig, qui va ser la ‘princesa’ de Mallorca va mostrar la seva cara més humil: “Em sap molt de greu, deman perdó. Una cosa és Maria Antònia Munar, i una altra, Unió Mallorquina”, va declarar.

Tres uemites a la banqueta

El fiscal Anticorrupció Juan Carrau va mantenir la mateixa petició de condemna per aquest delicte de suborn: 4 anys de presó, 7 milions d’euros de multa i inhabilitació per 10 anys, ja que no considerava que l’acusada hagués col·laborat amb infomació de rellevància ni aclarit on eren els doblers.

L’expresidenta d’UM mantenia la tesi que els quatre milions d’euros que cobraren de Sacresa a canvi de la venda del cèntric solar palmesà eren per a la formació nacionalista, versió contrària a la de l’exconseller insular de Territori i també acusat en aquest cas, Bartomeu Vicens, qui assegurava que la dirigent nacionalista se’n quedà dos.

La banqueta dels acusats havia juntat de nou Munar amb l’exvicepresident del Consell Miquel Nadal; l’exconseller executiu de Territori del Consell Bartomeu Vicens; el propietari i administrador de l’empresa Sacresa, Ramon Sanahuja i Miquel Llinàs, també acusats per un delicte de suborn.

Segons l’acusació pública, Munar, Nadal i Vicens es posaren d’acord entre ells per fer arribar una petició a Sacresa, que gestionava de manera directa l’acusat Roman Sanahuja, perquè els donàs 4 milions d’euros per assegurar que l’adjudicació del concurs per l’alienació de la finca Can Domenge del Consell es faria a favor de l’empresa si realitzava el pagament. L’adjudicació irregular del concurs ja fou jutjada per l’Audiència i es condemnaren els expolítics per prevaricació, frau a l’Administració i revelació d’informació confidencial.

Va ser arran de les confessions que es van fer en aquell judici que derivà la investigació d’aquesta causa pel suborn.

Matas, una peça més

El mateix mes d’octubre, el jutge José Castro va obrir judici oral a l’expresident del Govern balear Jaume Matas per prevaricació i tràfic d’influències en l’anomenat cas Òpera, després que la Fiscalia hagués formulat acusació contra ell i que l’Advocacia de la Comunitat Autònoma s’hi adherís, rectificant una decisió presa poc abans i que va costar el càrrec al seu director general, Lluís Segura.

El cas Òpera fa referència al macropalau d’òpera que havia de construir l’arquitecte Santiago Calatrava a la badia de Palma. Des d’un primer moment es va qüestionar aquesta proposta, tant per les presses en què es va presentar l’avantprojecte, a l’abril del 2007, just abans d’unes eleccions autonòmiques, com per la necessitat de disposar d’aquesta infraestructura i, per descomptat, del pressupost. Només per la maqueta, Calatrava va demanar 1,2 milions d’euros.

Sobre aquest cas, el jutge Castro troba que existeixen “indicis racionals” contra Matas per prevaricació i tràfic d’influències, que tenen “entitat suficient” perquè l’acusat hagi d’enfrontar-se a un judici oral que “aclareixi definitivament la veritat del que va ocórrer”.

Fronts judicials

Matas és investigat en el cas Son Espases sobre la presumpta manipulació en l’adjudicació de la construcció de l’hospital de referència de les Illes Balears i, a més, de les 28 peces en les quals està dividit el cas Palma Arena, l’expresident figura en 14. Entre aquestes, hi ha el cas Over, considerada la ramificació de la trama Gürtel a les Balears.

Fins ara, l’expresident de les Balears ja ha estat condemnat per dues peces del Palma Arena i està pendent de la sentència del cas Nóos. Igual que Munar, ha passat per la presó, però no aquí. Matas va complir a Segòvia la condemna de 9 mesos per tràfic d’influències, per beneficiar fraudulentament amb doblers públics el periodista que li escrivia els discursos, Antonio Alemany. També va ser condemnat a pagar una multa de 9.000 euros per suborn, per un contracte simulat a la seva dona, Maite Areal, com a relacions públiques.

Intents d’evitar la presó

Mentre espera sentència i l’obertura de nous judicis orals, Matas ha intentat pactar amb la Fiscalia General una reducció de les penes per eludir la presó a canvi de confessar delictes. No pot sortir de l’Estat i té retirat el passaport, mesures cautelars que Castro s’ha negat a aixecar per prudència. En aquest sentit, cal comentar que només les penes demanades pel cas Noos són de cinc anys de presó...

L’exministre, així mateix, ha hagut de comparèixer davant la comissió parlamentària que investiga el sobrecost de les carreteres d’Eivissa. Sobre aquest asumpte negà que hagués cobrat comissions.

La darrera vegada que Jaume Matas va fer una aparició pública sense els jutjats com a teló de fons va ser el mes de setembre, a la boda de la seva filla. Uns 300 convidats, cap membre del PP entre ells, van participar en una celebració amb tot luxe de detalls, segons va transcendir.

El cost de la boda va ser un fet més que qüestionat, tenint en compte que Jaume Matas es va declarar insolvent poc abans de la data en la qual havia de ser subhastat el seu famós palauet del carrer de Sant Feliu. D’això ja en fa alguns anys.e