Menys vaixells pel mateix peix

"Enguany serà un any bo o molt bo per al sector de la pesca a Balears". L'optimisme retorna al sector de la pesca, en boca del secretari de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, Antoni Garau, almenys pel que fa al nombre de captures, "entre 3.500 i 4.000 tones de peix, mol·luscs i crustacis", i en termes de volum de negoci, amb unes vendes a peu de llotja "d'entre 19,5 i 22 milions d'euros". Magnituds que, en ambdós casos, manifesten una millora del comportament del sector respecte de 2012 "en unes 200 tones de captures i un milió d'euros més". Aquestes captures es destinen molt majoritàriament al consum intern i, un cop a les peixateries, suposa "entre un 15 i un 17% del producte que es ven a Balears". La resta ve de fora.

"Mai no hi ha dues temporades de pesca iguals", diu Garau, però posa com a exemple la campanya de la llampuga que està a punt d'acabar-se, on s'estima que es passarà de les 80 tones de l'any passat a les 140 d'enguany. D'altra banda, el manteniment dels preus de primera venda és clau per permetre als productors rescabalar-se dels costos de l'explotació -combustible, manteniment, amarratges i salaris principalment. Si es pren la banda superior de la forquilla d'ingressos prevista per Antoni Garau, 22 milions d'euros, la xifra de producció final pesquera extractiva a les Illes s'acostaria molt a la que ha estat la més alta dels darrers anys, els 23 milions d'euros de 2007.

800 pescadors, 390 barques

Les xifres d'ocupats i de flota es recuperen lleument enguany

Malgrat la remuntada d'enguany, la tendència marcada dels darrers anys indica una progressiva minva de les embarcacions de pesca i dels assalariats del sector a Balears. La modernització de les embarcacions i la necessitat d'ajustar els costos de producció ha provocat que des de l'any 2000 s'hagi registrat una davallada del 16,5% en la xifra de treballadors afiliats al règim especial de la mar de la seguretat social, fins als poc més de 1.900 que hi havia el 2012. I d'aquests són uns 800 els qui enguany han trobat feina en una embarcació. "Si comptam l'ocupació indirecta del sector, els treballadors poden arribar fins als 3.000, però no generam oferta de treball; les embarcacions més modernes necessiten cada cop menys personal", assenyala Garau, qui, en canvi, sí que ha detectat un cert moviment de retorn d'antics pescadors "que davant de la manca d'ocupació a altres sectors tornen a la mar". Els treballadors de la mar tenen majoritàriament un salari lligat directament a la productivitat de cada vaixell. "Es cobra el salari a la part; no hi ha un conveni que garanteixi una nòmina, sinó que es cobra en funció de la producció", indica Garau.

En el cas de la flota de les Balears, el 2005 hi havia 488 barques de pesca fent feina a la mar, mentre que el 2012 aquesta xifra quedà en les 358. Garau creu que enguany s'han recuperat embarcacions d'arts tradicionals que s'han incorporat a la producció. "No és un indicador important", matisa . "Les barques d'arrossegament amb noves tecnologies tenen més capacitat de pesca que les d'abans; en els darrers 10 o 20 anys potser hem perdut entre el 40 i el 50% de la flota, però es manté la capacitat de pesca".

Pescar, promoure i vendre

A cords amb grans distribuïdors acosten el peix al consumidor

"Als mercats de les Illes arriba producte mantingut en cambres frigorífiques, de qualsevol part del món, més barat que el que oferim nosaltres", assenyala Garau. Aquesta competència de peix forà s'uneix, en opinió de Garau, a "un canvi en els hàbits de consum de les famílies" en què, a banda del factor preu, "no es disposa del temps que hi havia abans per cuinar i s'opta per producte precuinat o preparat". Balears, sense indústria transformadora, basa la subsistència del sector a oferir producte fresc de qualitat. "El problema de la nostra activitat no és de la captura, sinó comercial, per obtenir un valor mínim per mantenir l'explotació", apunta Garau. Com a resposta a aquest funcionament del mercat proposa "la promoció constant del nostre producte, etiquetar correctament i saber-nos diferenciar de la competència. La promoció forma part de la nostra activitat, tant com pescar i vendre". Els productors destaquen la millora per a la comercialització del peix de llotja de les Illes que ha suposat els acords amb grans superfícies i supermercats, que inclouen producte local als seus expositors, "però els mercats i les peixateries tradicionals són el nostre principal suport", reconeix Garau, perquè "representa un únic intermediari entre els productor i el consumidor i és el professional que ens ha reconegut sempre i sap treballar bé el nostre producte".

Flota de pesca de Balears

Està composta per embarcacions petites amb tripulacions entre una i quatre persones, que no disposen d'instal·lacions de transformació del peix i que fan servir els caladors de la mar balear, des de la plataforma fins a fonera, 1.000 metres de fondària. De les 390 barques, la gran majoria, 340 són petits bots i llaüts que es dediquen a la pesca artesanal. Hi ha 50 barques d'arrossegament, dos palangrers per a la pesca del peix espasa i set barques d'encerclament, que pesquen peix blau com sardina i aladroc.