Més de la meitat dels béns immatriculats per l'Església foren inscrits al registre entre el 2014 i el 2015

PalmaL'Església catòlica ha immatriculat a les Balears, com a mínim, 208 béns des de la restauració de la democràcia, el 1978. Més de la meitat d'aquestes propietats, 116, foren registrades al seu nom entre el 2014 i el 2015. A finals d'aquell any, el govern central va derogar la Llei hipotecària de 1998, que permetia a la institució inscriure béns al seu nom que no estiguessin registrats, sense aportar un títol de domini escrit i amb una simple certificació eclesiàstica que avalàs que la propietat, efectivament, els pertanyia.

Les dades han estat recopilades per la Conselleria de Presidència a través de la informació dels registres de la propietat en un document, al qual ha tingut accés l'ARA Balears i que és remès a ajuntaments i consells insulars perquè certifiquin que, efectivament, l'Església és la legítima propietària d'aquests béns.

El llistat s'ha confeccionat a instàncies d'una Proposició no de Llei, presentada per MÉS per Mallorca i Podem el juliol del 2016 i que el Parlament aprovà el febrer d'enguany.

Esglésies, ermites, parròquies... i un bungalou i un celler restaurant

El primer bé immatriculat en democràcia es registra el 1980, però l'autèntica 'febre immatriculadora' no apareixerà fins fa tres anys. En tota la dècada dels 80, per exemple, només es van immatricular 13 béns. Entre 1991 i 1998, se n'inscrigueren 41. Als anys del 'boom immobiliari', en canvi, l'interès va decaure i entre el 2003 i el 2013 només se'n registraren 19. El gran 'boom' no es va produir fins al 2014. Aquell any i el següent, l'Església immatriculà 116 béns.

Entre aquests, hi ha casos coneguts com el de les murades de Sant Salvador d'Artà, que va provocar una demanda de l'Ajuntament, el març d'enguany. El recinte fou immatriculat el mes de març del 2015. La Seu de Mallorca també fou inscrita a nom de l'Església aquell mateix mes.

Tot i que la majoria de béns responen a la tipologia d'església, parròquia o ermita, també es detecten immatriculacions més cridaneres a primera vista. Per exemple, a Palma es van immatricular, el 2015, diversos solars al carrer Regal, a la Bonanova i a la carretera d'Esporles.

A Eivissa, destaca una finca rústica de gairebé 52.000 m2, que fou immatriculada el 8 de juny del 2015. Segons la informació que apareix en el document, es tracta d'un "tros de terreny de secà i bosc conegut pel nom de 'Sa Ciutada des Puig des Masons'.

No és aquesta, però, l'extensió de terreny més gran. L'any anterior, el 2014, es va immatricular l'ermita de Son Orlandis, a Andratx, una finca de 56.000 m2 que, segons la informació del Registre de la Propietat, només té una construcció de 3 m2.

A la llista, també hi apareixen un terreny rústic de 6.000 m2 a Petra i un terreny descrit com "un tros de pinar" a Llucmajor, de 3.000 m2. A la part forana de Mallorca, també hi trobam immatriculacions curioses com, per exemple, una plaça situada al carrer de Metge Josep Mateu, de Mancor de la Vall, o una casa a Santa Maria del Camí, que inclou un celler restaurant a la planta baixa.

Entre les més insòlites, però, destaca un bungalou immatriculat l'any 1995 a Badia Blava, a Llucmajor. També crida l'atenció una immatriculació del 2005: un "tros de terreny amb matolls i pinar que forma part de la possessió de La Porciúncula, amb una superfície de 43.364 m2 i en la qual consta com a titular l'empresa Binipuntiró, propietat del constructor i expresident del Mallorca Vicenç Grande.

Segons el que estipula la PNL, una vegada confeccionada la llista, l'Executiu tindrà sis mesos més per elaborar un estudi interinsular sobre els efectes de les immatriculacions en la gestió, conservació i difusió dels béns afectats.

A més, el Parlament insta el Govern a col·laborar amb tots aquells procediments judicials iniciats a instàncies d'entitats locals, o qualsevol legitimat, "l'objecte de les quals sigui la recuperació de béns immobles immatriculats per l'Església catòlica".