Una esmena de MÉS per Menorca fa suar el Govern per aprovar la Llei de policies locals
La nova regulació vol posar fi a l'interinatge als cossos i fomentar la policia de proximitat
PalmaHavia de passar sense pena ni glòria pel Parlament eclipsada per la Llei d'urbanisme, però ha acabat fent suar tant els partits que donen suport al Govern com el president de la Cambra. Aquest dimarts s'ha aprovat la modificació de la Llei de coordinació de policies locals de les Balears que ha de posar solució a l'elevat interinatge als cossos de les Illes i que, a més d'incloure una protesta dels interins a les portes del Parlament, ha estat a prop de quedar invalidada per una esmena de MÉS per Menorca, que finalment el grup ha retirat.
La modificació de la llei té com a objectiu posar ordre a les policies locals i evitar que 530 dels 2.600 agents que hi ha actualment a les Illes continuïn sent interins. Per fer-ho, la nova regulació estableix el mecanisme per crear noves places: les oposicions. No obstant això, després de molts anys sense convocar-se places, els ajuntaments han anat cobrint llocs estructurals amb personal interí (que només ha fet un curs preparatori, però no ha passat un examen) i el Govern s'ha trobat amb persones que, sense haver fet carrera professional, fa anys o fins i tot dècades que exerceixen de policia.
La proposta de MÉS per Menorca volia garantir que aquestes persones tinguessin facilitats a l'hora d'accedir a les noves places per "reconèixer la feina feta" i per això apostava pel concurs d'oposició (que té en compte els mèrits, com l'antiguitat, a l'hora de puntuar els resultats de les persones que s'hi presenten). L'esmena s'hauria aprovat perquè tenia el suport del PP, Ciutadans i El Pi, però les pressions del Govern els han forçat a retirar-la.
L'Executiu considera que aquesta situació ja es va resoldre amb un decret aprovat el gener que permet als municipis treure places per concurs d'oposició si han estat dotades i ocupades per personal interí durant tres anys. De moment, hi ha cinc municipis que ja han iniciat el procés per fer-ho (Bunyola, Artà, Palma, Calvià i Capdepera) i des del Govern esperen que, durant els tres anys de vigència del decret, s'hi afegeixin els que ho considerin necessari.
El debat sobre l'esmena ha durat, als passadissos del Parlament, més de 45 minuts, i ha endarrerit l'inici de la sessió d'horabaixa del ple fins que s'ha arribat a l'acord de retirar-la. Més enllà de l'esmena de la discòrdia, alguns dels grups de l'oposició, com el PP, han criticat el Govern per "anar amb presses" a l'hora de voler aprovar la llei i d'altres, com Ciutadans, han denunciat les mesures d'acció positiva que volen afavorir l'entrada de dones als cossos policials perquè "són injustes".
Altres mesures
La nova llei, que modifica gairebé la meitat dels articles del text vigent fins ara, preveu que cada municipi faci les seves pròpies proves d'oposició per permetre a les persones presentar-se a les places d'un poble en concret i evitar una situació que, segons el Govern, actualment es dona molt: agents que tenen plaça fixa en un municipi però treballen d'interins en un altre que, per motius personals, els interessa més.
També es preveuen mesures per reduir l'elevada masculinització del sector de la seguretat pública, la creació d'un codi d'ètica, l'impuls dels policies tutors i d'altres figures de policia de proximitat que han de servir per "mitjançar i resoldre conflictes de convivència" als municipis.
A més, el nou redactat obliga el Govern a elaborar en el termini d'un any "els estudis i actuacions necessaris per proposar un model de policia autonòmica", considerada com a possibilitat a l'Estatut però fins ara sense desenvolupar.