“En 5 mesos van fer la compra més especulativa de solars mai vista”

Palma“En cinc mesos es va produir la compra de solars més precipitada i especulativa que s’havia vist mai a Mallorca. Als promotors els va faltar temps per partir corrents del sopar i començar a comprar finques al voltant de Son Espases”, afirma el testimoni ocult de la Fiscalia Anticorrupció recordant en una conversa amb l’ARA Balears l’encontre entre polítics i promotors que va acabar amb la revelació d’on es faria l’hospital de referència de Balears, l’any 2002. Una informació que arribà a aquest seleccionat grup de persones un any abans que a la resta de ciutadans de les Illes.

“Record que vaig rebre una telefonada de Joan Bauzà, que aleshores era regidor de Turisme de Palma. El coneixia molt bé, i ell a mi també. Em va proposar d’anar a Madrid a veure el partit amb el Bayern i després anar a sopar”, rememora.

“Agafàrem un avió i quan vàrem ser a Barajas em va dir ‘ara anam amb un taxi cadascú’, amb la idea que ningú no sabés que ell m’hi havia duit”. De fet, sembla que la idea era que ningú no sabés qui havia duit a qui. “Estava clar que la trobada no era per parlar del temps. Però cap dels assistents va demanar al seu veí de taula com havia arribat fins allà”, explica.

El lloc triat per Jaume Matas per trobar-se amb els promotors immobiliaris va ser el restaurant Sacha. “Quan arribàrem, em va cridar l’atenció un furgó policial que hi havia defora i alguns agents. Immediatament vaig pensar que era la seguretat de Matas, que en aquell moment era ministre de Medi Ambient del govern d’Aznar”.

L’anunci de Matas

Matas va analitzar la situació política d’aquell moment i es va referir a la possibilitat de recuperar el Govern. “Era arrogant. Parlava des de la posició de ministre i estava encantat d’haver-se conegut. Va dir un parell de vegades que era important que el PP aconseguís el poder. Se li demanà si ell s’hi presentaria i va dir que sí, que en principi ell seria el candidat”.

“I va ser en aquest context quan va introduir el seu anunci”, recorda el testimoni. “Va dir sense cap problema que ja ho tenia fermat i que si ells guanyaven, l’hospital de referència es faria a Son Espases”.

Els promotors ja saberen a què havien estat convocats. “Crec que el més ràpid va ser Fausto Ferrero, que va comprar Son Coll i va tramitar tot d’una una promoció. Ell no havia estat al sopar, però un dels participants era el seu home infiltrat dins l’Ajuntament de Palma”, relata.

“Tolo Cursach, que tampoc hi era, va adquirir Son Cabrer. La societat que comprà la finca tenia la participació de l’arquitecte Joan Tolo Seguí”. Precisament aquest darrer és fill de qui aleshores era arquitecte en cap a l’Ajuntament de Palma i la persona que va informar favorablement de la compra de la finca de Son Espases per fer-hi el que encara en aquell moment s’anomenava Son Dureta II.

Mateu Sastre va signar una opció de compra d’una finca molt propera a la Real. Segons el testimoni de Fiscalia, “ell sí que era al sopar, no havia enviat ningú ni tenia cap home fort dins la política. Anava sempre per lliure. Quan els religiosos i els veïns començaren a protestar per la ubicació de l’hospital, pens que va recular de les seves intencions de dur-hi a terme una promoció immobiliària”.

“Jo mateix em demanava com podia ser que la ubicació d’un equipament públic ja estigués fermat si ni tan sols era president del Govern balear. I com es podia donar aquesta informació a un grup de promotors. Tot plegat, una vergonya que et deixa descol·locat i que demostra com es feren les coses”, reflexiona el testimoni. “Quan veia aquell personal, com Ramonell, Tomeu Beltran i el mateix Bauzà, en pau descansi, que l’havien fet regidor de Turisme perquè sabia quatre paraules en anglès, i penses ‘bono, i així és com es mouen les coses’, idò no pot acabar bé”, afirma.

Les revelacions del testimoni que ha confessat tots els detalls d’aquell sopar on es va cuinar la informació privilegiada per a un grup seleccionat de promotors sobre la figura de Jaume Matas donen una idea de com va arribar l’aleshores ministre a la seva segona etapa com a president. “Anava sobrat. Era prepotent i no tenia cap mirament. Jo, quan veia aquella escena de polítics del PP i promotors, amb aquell to d’impunitat, vaig pensar que Matas no podia acabar bé mai. Perquè si acabava bé, la nostra societat i la nostra democràcia estan malaltes”.