Miami: la gota que va fer vessar el tassó

PalmaLa dels darrers anys de Sa Nostra és una història de dissorts encadenades, d’inversions financeres arriscades i del convenciment que tot s’hi valia en una època en què el crèdit corria cap al sector immobiliari sense que els mecanismes de control hi posassin gaire atenció. La coneguda pel nom d’operació Miami va ser la més cridanera, ja que va suposar un forat insalvable de 50 milions de dòlars per a l’entitat que, amb el naixement de BMN i l’arribada d’una nova direcció al grup, va acabar als tribunals.

Rondava l’any 2007 quan Invernostra (l’empresa amb què Sa Nostra feia inversions, sobretot al sector immobiliari) va aprovar destinar 50 milions de dòlars a la construcció de dos gratacels de 55 plantes al barri de negocis de Miami. Així va néixer el projecte Brickell Bay Drive, que havia de tenir, entre els dos edificis, alhora un ús residencial, comercial i hoteler. L’operació es va deixar completament en mans de dos promotors, Pedro Iglesias i Joan Tolo Seguí, que, amb l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi als Estats Units van congelar-la i donar-la per fallida sense tornar els doblers.

No va ser fins a la creació de BMN que la nova direcció va exigir responsabilitats per la inversió i el cas va arribar als tribunals. Els exdirectius de Sa Nostra, a qui l’entitat reclamava 40 milions d’euros, van confessar no haver mirat els detalls dels contractes perquè “estaven en anglès”.

Un informe del Banc d’Espanya va concloure en el seu moment que Invernostra va actuar de manera indeguda arriscant els doblers dels clients de Sa Nostra perquè els beneficiaris del crèdit ni tan sols van comprar els solars on s’havien de construir els edificis, el projecte es basava només en una opció de compra i la seva execució era clarament inviable.

Durant el judici també es va provar que la inversió de 50 milions de dòlars que havia signat Invernostra amb els promotors era només una contribució al global de l’operació, valorada en més de mil milions d’euros.

Si bé una primera sentència va condemnar Rafel Oliver, responsable d’Invernostra del moment, a pagar 34 milions d’euros a BMN per ocultar informació de manera deliberada al consell d’administració a l’hora d’aprovar la inversió, el febrer passat l’Audiència de Palma va acceptar un recurs de l’exdirectiu que l’eximia del pagament i que assegurava que aquesta ocultació d’informació va ser realitzada, en tot cas, per part d’un grup d’assessors externs.

De fet, mentre que en un primer moment es va sentenciar que Invernostra no va fer ni una anàlisi de riscos ni els informes necessaris per contrastar el projecte que li havien presentat els promotors, aquesta nova decisió judicial ha posat en el punt de mira el despatx Garrigues Walker, els assessors externs que van guiar Invernostra durant l’operació i a qui acusaven des del començament els dos exdirectius implicats en el judici, Pere Batle i Rafel Oliver.

El Brickell Bay Drive va ser la gota que va fer vessar el tassó per ser també una de les operacions financeres més importants que va fer mai Sa Nostra, però la de Miami no és l’única operació de risc que va contribuir a la caiguda de la caixa de les Balears. Tampoc no ha estat l’única que ha acabat als tribunals: els apartaments de Cala Llamp i els solars de Son Vida en són alguns exemples. De fet, el passat mes de març el FROB va decidir enviar a la Fiscalia una operació de finançament de l’entitat de l’any 2010 perquè considerava que “manca de raonabilitat econòmica”.

6,6 milions d’euros a Cala Llamp per a cases il·legals

L’any 2005, Sa Nostra va concedir un préstec de 6,6 milions d’euros a una promotora que s’havia creat feia només quatre mesos per a la construcció d’una urbanització a Cala Llamp. Van fer-se dos edificis de 12 apartaments en sòl rústic i, uns anys més tard, els tribunals van declarar la llicència d’urbanització nul·la i en van ordenar la demolició.

Més casos de Sa Nostra

al sector del totxo

Matthias Kühn i els solars de Son Vida

L’empresari Matthias Kühn va querellar-se contra Sa Nostra per haver venut quatre solars de Son Vida que eren seus a un altre empresari, parella de la presidenta del Govern, Francina Armengol. Els terrenys, valorats en 10 milions d’euros, es van vendre per 1,9 i un empleat de Sa Nostra, que va gestionar la venda, es quedà una part de les accions.

Els deutes milionaris del magnat Vicenç Grande

Les estratègies de Sa Nostra al sector immobiliari van disposar també d’aliances amb el magnat del ja extint grup Drac Vicenç Grande, a qui es van concedir préstecs milionaris que no va poder tornar abans de declarar-se en concurs de creditors. L’any 2008, els deutes de Grande amb l’entitat arribaven a la xifra de 110 milions d’euros.