Mil hectàrees més de mar protegida a la Dragonera i els Freus
El Consell de Govern aprova el decret que crea la Reserva Marina de l’illot mallorquí i retorna la franja marina pitiüsa a la seva situació inicial
PalmaLa vuitena reserva marina de les Balears ja és una realitat, després de la seva publicació al BOIB. El Consell de Govern va aprovar aquest divendres la creació de la Reserva Marina del Freu de la Dragonera. L’àrea que es protegirà se situa entre el cap de Tramuntana i la punta de sa Galera Rossa, pel nord-est, i el cap de Llebeig i la punta de na Galinda, pel sud-oest, un total de 912 hectàrees “amb uns valors ecològics i pesquers considerables”, segons va destacar el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal. Així, quan estan a punt de complir-se 40 anys de la històrica ocupació de l’illa per salvaguardar-la dels interessos dels contructors, el Govern tanca el cercle i n’assegura la preservació del fons marí.
Vidal va destacar que, els propers dos anys, la població de peixo a la zona protegida podria augmentar entre un 20% i un 30%. Hi quedaran protegides la pesca d’arrossegament i la submarina; les tècniques tradicionals estaran condicionades als acords que prengui la Comissió de Seguiment de la Reserva, encarregada d’establir i delimitar les zones i els usos (vedes, ormejos) permesos. Pel que fa als fondejos, Vidal va advertir que “s’haurà d’afrontar que els hem de regular”.
Un dels motius que han recomanat la protecció de l’indret és la presència d’abundants prades de posidònia, especialment a la banda sud, que actuen com a zones d’elevada producció biològica i d’alevinatge d’espècies d’interès pesquer. Així mateix, la zona inclou part del Lloc d’Importància Comunitària (LIC) de la Dragonera i forma part de l’entorn marí del Parc Natural.
Objectiu complert
La creació de la Reserva Marina fou anunciada el desembre de 2015 i respon a diversos informes del Servei de Recursos Marins que adverteixen que les poblacions de peixos vulnerables es troben “molt per sota de les que potencialment es podrien presentar”. Vidal va subratllar, a més, que no es tracta d’un projecte personal, sinó que diverses organismes i institucions, entre les quals el Parlament i l’Ajuntament d’Andratx, havien sol·licitat la declaració de Reserva Marina.
Així mateix, l’ampliació dels espais marins protegits permet a les Balears convertir-se en el primer territori de la Mediterrània que compleix amb els objectius del projecte Mission Blue, una iniciativa que pretén crear una xarxa mundial d’àrees marines protegides que salvaguardin el 20 % dels oceans per a l’any 2020.
Els Freus tornen a la normalitat
El Govern ha aprofitat el decret per introduir-hi una disposició addicional que augmenta, 100 hectàrees, la superfície de protecció màxima de la Reserva Marina dels Freus d’Eivissa i Formentera. L’àrea afectada es troba situada al voltant de l’illot de l’Espardell. D’aquesta manera, la zona torna a la situació inicial. La Reserva Marina abraça un total de 15.000 hectàrees i fou creada el 1999 amb l’objectiu de protegir els ecosistemes, aturar la degradació i repoblar les espècies amenaçades.
Vidal recordà que va ser el Govern anterior el que va reduir la protecció de la zona afectada, “sense que hi hagués cap justificació tècnica o científica”, quan només quedaven dos dies per a les eleccions autonòmiques de maig de 2015. En aquest sentit, Vidal va celebrar que “els Freus tornen a la normalitat”. Després d’una setmana complicada per la destitució de la directora general d’Espais Naturals i Biodiversitat, Caterina Amengual, el conseller es va mostrar molt satisfet per l’aprovació del Decret: “Vam dir que aquesta seria la legislatura de la mar i hi hem fet una nova passa”.
La població de falcons marins es manté estable
El Consell de Mallorca var fer públics ahir els resultats de l’estudi anual sobre la població de falcons marins a l’illa. La institució insular ha comptat 209 exemplars, un resultat bastant similar al de l’any anterior.
El falcó marí és una de les espècies més importants del parc, ja que en aquest espai es troba la densitat més alta d’aquest ocell de tota la Mediterrània occidental. Les característiques de la Dragonera fan que sigui un hàbitat idoni per poder alimentar les cries.