6,6 milions: el forat de Sa Nostra a Cala Llamp

PalmaSet anys després que la Justícia declarés nul·la la llicència que va permetre erigir els apartaments de Cala Llamp, a Andratx, els directius de BMN es desperten. L’entitat (fruit de la fusió entre Caja Murcia, Caja Granada, Caixa Penedès i Sa Nostra) ha demanat personar-se en la causa que el GOB manté oberta contra l’Ajuntament d’Andratx per la concessió de la llicència il·legal que va permetre edificar dos edificis de dotze apartaments en sòl rústic.

L’operació va ser finançada per Sa Nostra, que va concedir un préstec per valor de 6.600.000 euros, segons consta en la documentació entregada al Jutjat Contenciós Administratiu de Palma, a la qual ha tingut accés l’ARA Balears. El préstec fou atorgat el 3 de novembre de 2005 a la promotora, Marmacen Sol SL. Sa Nostra li va prestar més de 1.000 milions de pessetes, tot i que l’empresa s’havia constituït quatre mesos abans, el 6 de juliol. Encara no havia complert un mes de vida quan l’administrador únic, Manuel Zapata, va comprar els terrenys. Al dia següent, dia 29 de juliol, el llavors batle, Eugenio Hidalgo, li va concedir una llicència que la Justícia va declarar il·legal el maig de 2009.

Tot i que els apartaments haurien d’haver estar enderrocats el juliol de 2015, l’entitat afirma haver-se assabentat, aquest mateix mes de desembre, a través d’un dels propietaris, de la complicada situació en què es troben els dos edificis, una de les icones de la bombolla immobiliària a Mallorca. En aquest sentit, BMN demana al titular del jutjat que se’l tingui per interessat, “per ser titular d’un interès legítim i de drets que podrien ser afectats per la resolució del citat procediment”.

Risc de pèrdues

Aquest interès legítim no és cap altre que els -com a mínim- 4,3 milions d’euros que estan pendents de pagar del préstec, en virtut del qual Zapata ha de satisfer 268.000 euros anuals fins l’any 2032. En cas que el constructor, que fou condemnat a un any de presó, no hagi satisfet alguna quantitat anterior, el forat encara seria més gros. La situació és complicada per a l’entitat perquè l’alternativa que li queda per compensar l’impagament, l’execució de la hipoteca, no sembla una solució gaire temptadora, tenint en compte que es quedaria amb dos edificis sobre els quals pesa una ordre de demolició.

Segons es desprèn de l’escrit de BMN, el negoci de Zapata fou total. En pocs mesos va fundar una constructora, la va domiciliar a ca seva, va comprar uns terrenys inedificables per un valor ridícul, va obtenir una llicència municipal i va obtenir 6,6 milions d’euros de la caixa d’estalvis balear que, finalment, “va dividir entre les diferents parts determinades dels edificis, subrogades pràcticament en la seva totalitat pels diversos compradors als quals deuen encara quantitats importants”.

Reflex d’una època

Sigui com sigui, l’escrit descriu perfectament la manera de fer d’una entitat que va acabar engolida per la crisi a còpia d’acumular operacions ruïnoses com aquesta. Unes males pràctiques que, recentment, el PSIB i el PP es van negar a investigar en la comissió parlamentària.

Fonts que coneixen el cas han assenyalat a l’ARA Balears que la personació de BMN no tindrà repercusió en el llarg litigi per aconseguir l’esbucament dels apartaments. La responsabilitat recau en l’Ajuntament d’Andratx, com a responsable subsidiari. El Consistori manté una actitud al respecte que va ser qualificada com a “cínica” pel GOB. La revisió de les Normes Subsidiàries del municipi preveu convertir en urbanitzables els terrenys i salvar-los, així, de la demolició.

Els ecologistes, no obstant això, no volen donar el seu braç a tòrcer i insistiran en el compliment de la legalitat. “Els intents de l’Ajuntament d’Andratx, presidit per Jaume Porsell, de legalitzar els apartaments han estat constants amb l’objectiu d’evitar-ne la demolició i les possibles indemnitzacions dels actuals propietaris contra el Consistori, que va concedir la llicència il·legal”, van assenyalar en una nota publicada l’octubre, quan van denunciar que alguns dels apartaments estaven sent explotats en el mercat del lloguer turístic, encara no regulat a les Balears.

Per la seva banda, la comunitat de propietaris dels blocs il·legals ha demanat la revisió de la sentència i ha acusat el GOB de “mala fe”.

La demolició dels blocs de Cala Llamp encara pot escriure nous capítols, però fonts properes als ecologistes assenyalen que es tracta només d’una qüestió d’insistència, tal com ha passat en altres casos: “Ses Covetes ens va costar denou anys. Aquí només en duim set”.