400 milions d’euros agafen pols en un calaix

Palma397.541.394 euros. Aquesta és la quantitat que els municipis de les Balears tenen acumulada com a romanent de tresoreria que, en una proporció molt elevada, no poden incloure com a inversions als seus pressupostos. La Llei de sostenibilitat i racionalització de l’administració local del 2013 -coneguda pel nom de llei Montoro- posa moltes limitacions al fet que un municipi que acabi l’any amb superàvit pugui, l’any següent, destinar el romanent a ampliar els serveis que ofereix a la ciutadania.

El cas més cridaner és el de l’Ajuntament d’Alcúdia, que després de la liquidació del pressupost del 2015 es va veure amb 45,8 milions d’euros als comptes que no pot moure. Segueixen aquest consistori el de Calvià, amb 28,74 milions d’euros; el d’Eivissa, que en té gairebé 24, i el de Manacor, que n’acumula uns 23,7.

Es tracta d’una llei durament criticada tant per les administracions locals com per les comunitats autònomes, que exigeixen que sigui derogada des de pràcticament abans que s’aprovàs. Els requisits d’estabilitat pressupostària, els límits a les noves operacions de crèdit i el fet d’haver de destinar a amortització de deute i rescat financer el superàvit han deixat els municipis en una situació que, consideren, els “ofega” davant Madrid.

Els plans de sanejament

Des de, per exemple, la Direcció Insular d’Hisenda del Consell de Mallorca expliquen que la llei Montoro té com a objectiu que “els municipis no tinguin un dèficit estructural, però, a partir d’haver assolit aquest punt, hauria de facilitar que es fessin les inversions necessàries, una qüestió que, per contra, aquesta llei no facilita”.

Al capdavant de la Direcció Insular hi ha Cristina Ballester, qui assegura que, segons la legislació, els ajuntaments podrien invertir una part d’aquests doblers si aprovassin un pla de sanejament financer. “El problema de la llei és la falta de concreció a l’hora de fer els plans”.

Ballester assegura que es tracta d’un “procés dificultós”, amb un “procediment complex” que, a més a més , té un cost elevat. Aquesta situació s’agreuja si es té en compte que, més enllà de les restriccions ja esmentades, la llei Montoro limita les contractacions de personal “i redactar un pla de sanejament requeriria destinar-hi una sèrie de recursos humans que normalment els ajuntaments no tenen”.

Diversos regidors d’Hisenda dels principals ajuntaments de l’Estat ja van reclamar la derogació de la llei a partir d’una Proposició No de Llei presentada per Units Podem al Congrés dels Diputats. En aquell moment, es va assegurar que el superàvit de l’administració local ascendia, el 2015, fins al 0,44% del PIB.

“Els ajuntaments estan bloquejats. No podem invertir, no podem generar llocs de feina ni activitat econòmica als nostres municipis”, denuncia Joan Carles Verd, batle de Sencelles i president de la FELIB, la federació balear d’entitats locals. Verd assegura que “la normativa ha estat cruel amb els ajuntaments i ha generat dinàmiques que són molt perverses”.

Pel batle de Sencelles, “a l’Estat li interessa que no puguem invertir perquè l’ajuda a millorar les seves xifres de dèficit a l’àmbit espanyol”. Així, les dades de superàvit dels municipis compensen el dèficit de l’Administració General de l’Estat. “Ens sentim utilitzats perquè aprofiten els nostres bons resultats per anar davant d’Europa”, critica Verd.

“Estam patint unes restriccions que no mereixem i és injust que es doni més marge a altres administracions en detriment de les possibilitats que es podrien donar als ajuntaments”, assegura.

Aquestes possibilitats són clau, segons Verd, en el sentit que els ajuntaments exerceixen una “funció social” i també ofereixen “la major proximitat” a la ciutadania, motiu pel qual haurien de disposar d’un millor finançament que els permetés garantir determinats serveis.

“Per als ajuntaments, no tenir dèficit ha implicat una reducció important dels serveis oferts i que són fonamentals perquè afecten el dia a dia de la ciutadania”, recorda Verd, qui explica que pensar en “el cara a cara amb les persones” hauria d’obligar el govern central a “anar més enllà de les xifres”.

Són una multitud els ajuntaments i administracions que han aprovat propostes per derogar la llei Montoro, però, de moment, l’única passa de Madrid ha estat convocar un grup de treball per parlar-ne.