2.000 milions de "deute il·legítim" balear

PalmaEl deute públic viu que suporta Balears és, al tancament del mes passat, de 6.793 milions d'euros. Si bé una part s'ha anat contraient per equilibrar els comptes i cobrir la despesa en prestació de serveis quan els ingressos no han bastat, n'hi ha una altra bona part que es deriva, especialment, dels interessos bancaris per finançar aquest deute. A partir de la reforma constitucional pactada pel PP i el PSOE l'any 2010, les administracions estan obligades a pagar de manera prioritària a les entitats financeres, quedant-se sense marge per renegociar el finançament.

Quina és exactament la quantitat dels pressupostos de la Comunitat que es destina a això, quin volum representa de l'actual deute viu -i com l'incrementa- i quines responsabilitats es deriven del seu origen és l'objectiu de la proposició no de llei presentada pel grup parlamentari MÉS perquè es debati a la Cambra. Els ecosobiranistes calculen que gairebé una tercera part del deute, uns 2.000 millions d'euros, és "deute il·legítim".

Una auditoria

MÉS vol instar el Govern a realitzar una auditoria sobre el deute públic de Balears que permeti identificar l'origen d'aquesta càrrega il·legítima, concepte que explica aquell deute que s'hauria contret en contra dels interessos dels ciutadans. La coalició també inclou, a més de la priorització dels interessos bancaris, aquell deute que a Balears s'hauria generat pels casos de corrupció i gestió negligent, les competències mal transferides per l'Estat i el finançament no liquidat.

La teoria jurídica que avala el concepte de deute il·legítim o odiós, contret en contra de l'interès públic i el pagament del qual supedita la prestació de serveis, sosté que no és d'obligat compliment i, per tant, no n'és exigible la devolució, per la mala fe dels prestataris o dels responsables polítics que l'han contret. És per exemple allò que va dur a la pràctica Islàndia fa tres anys per no haver d'assumir els deutes dels seus bancs privats i que havien duit l'economia islandesa a la fallida.

A la proposta de MÉS presentada al Parlament, es reclama una auditoria que identifiqui i quantifiqui el deute il·legítim que estaria suportant l'erari públic de Balears, i que després se'n facin públics els resultats per "exigir a qui pertoqui l'assumpció de les responsabilitats polítiques i pecunàries" que se'n podrien derivar per la seva generació.

La coalició posa especial èmfasi en el que considera "un cercle viciós de la usura", tot per salvar la banca i el sistema financer de la seva fallida, que es carrega sobre els esforços de la ciutadania. N'acusen directament l'anomenada "regla d'or" que pactaren PSOE i PP, i que prioritza el pagament als bancs. Això, en un context en el qual el Banc Central Europeu presta doblers a l'1% a les entitats financeres, mentre que aquestes el presten per damunt del 6% a les administracions publiques.

Això està fent créixer de manera exponencial el deute públic, segons els ecosobiranistes. La despesa financera de Balears -el que es paga per interessos- pot superar al tancament de l'exercici els 1.000 milions d'euros, quan als pressupostos aprovats per a enguany se situava entorn dels 800. Tots aquests doblers, s'explica en la proposta presentada pel diputat David Abril, s'extreuen de doblers destinats a la prestació de serveis i drets socials, que per això pateixen les retallades.

El deute de la corrupció

La coalició, però, considera igualment il·legítim el deute generat pels casos de corrupció i gestió negligent. Posen com a exemple que pels casos associats a la legislatura entre 2003 i 2007, sota el pacte entre el PP i UM, s'haurien produït desviacions pressupostàries per valor de 230 milions d'euros. També que els acomiadaments improcedents de funcionaris decretats per l'actual Govern costaran 1,5 milions d'euros als ciutadans.

Així mateix, troben il·legítim que Balears s'hagi d'endeutar per obtenir liquidat per pagar a l'administració central allò que li correspon en el sistema de finançament, mentre que l'Estat no liquida la seva part fins més tard. Només enguany, el Govern ha hagut d'endeutar-se en 60 milions per fer front a això. El deute històric de les competències transferides en sanitat i educació, calculat en 583 milions, també s'inclouria en aquest concepte.