ENTREVISTA

Miquel Alenyà: “Sa Nostra es podia salvar sola amb un cost menor que dins un embull d’empreses”

Economista. Mètode: “Les meves memòries sorgeixen dels apunts biogràfics que he pres sempre, primer en paper, després en un fitxer informàtic”. Reserva:“Hi ha coses que no vull dir, que crec que no he de dir, almenys de moment”

Miquel Alenyà: “Sa Nostra es podia salvar sola amb un cost menor que dins un embull d’empreses”
i Cristina Ros
03/06/2017
5 min

PalmaDurant anys, Miquel Alenyà va ser la veu que feia el diagnòstic anual de l’economia de les Balears. Ni grans empresaris, ni economistes, ni mitjans de comunicació... ningú no es perdia la convocatòria que feia aquest home per donar les claus de la situació econòmica en directe i amb els verbs conjugats en temps present. Si Miquel Alenyà deia “la crisi s’ha acabat”, com va dir el novembre del 1993, gairebé ningú no ho posava en dubte i els diaris de l’endemà reflectien l’eufòria a portada. Era el director (ho va ser entre 1989 i 2001) de l’Informe Econòmic i Social de les Balears, de l’extinta Sa Nostra Caixa de Balears, un informe anual en el qual col·laborava des del 1968. Des de la infantesa fins a la jubilació, com a president de la Creu Roja de les Illes, de Sa Nostra o de l’Obra Cultural Balear, en parla a Del meu record. Memòries 1939-2017, que acaba de publicar Lleonard Muntaner Editor.

Les expectatives per la publicació de les memòries d’una persona que ha gestionat tanta informació com vós són immenses. En molts casos heu optat per les anècdotes, que semblen gairebé missatges xifrats. Us heu autocensurat?

Publicar les memòries t’obliga a pensar què vols dir i què no, quines persones pots esmentar i en quines situacions. Tots tenim coses que no volem contar per no acabar pegant-nos amb un company o amb un amic. I jo hi ha coses que no vull dir, que crec que no he de dir, almenys de moment. Aquestes memòries són fruit dels apunts biogràfics que he pres sempre, primer en paper i després en un fitxer informàtic. Els apunts són breus, com també ho són els capitolets d’aquest llibre. A través de l’humor, fins i tot del sarcasme i del relat de situacions que provoquen hilaritat, he explicat el que he viscut. I pel que fa a les persones que queden en l’anonimat, he de dir que normalment, quan algú queda reflectit en un escrit, no s’hi sol reconèixer, i si tu, com a autor, hi ajudes un poc, no s’hi reconeix gens.

Davant la negativa parlamentària a una comissió d’investigació sobre Sa Nostra i l’escassa informació que ha transcendit de la seva desaparició, moltes persones podem cercar en les vostres memòries la resposta a algunes incògnites.

Aquest llibre són les meves memòries. Molta gent ha pensat que són les memòries de Sa Nostra, i no és així. Vaig treballar a Sa Nostra des del 1989 fins a la meva jubilació, el 2004, i aquests quinze anys s’hi troben reflectits, però no és un estudi, ni un recull d’informació sobre l’entitat.

No creis que el silenci sobre Sa Nostra pot promoure la sospita? Què opinau de fer-ne una investigació parlamentària?

Crec que seria millor que s’explicàs tot sense reserves. Dit això, també he de remarcar que, fins on jo sé, dins Sa Nostra no hi havia corrupció. Està molt més neta que el que la gent pensa. Sa Nostra no era Caixa Madrid, ni Caixa Catalunya, ni cap d’aquestes. Tenia un marge petit i, si hi troben res, serà minúscul. Els partits que es neguen a la comissió parlamentària, el PP i el PSIB, eren als òrgans de govern i probablement no volen que es faci un escàndol, durants mesos o anys, de nimietats. Es varen cometre errors, alguns per desconeixement o per innocència, però corrupció, no n’hi va haver.

Prevèieu la desfeta de les caixes d’estalvis en general i de Sa Nostra en particular?

Sempre he pensat que Sa Nostra era una entitat que es podia salvar tota sola amb un cost menor que no dins un embull d’empreses com ara. En la desfeta de les caixes, hi coincidiren molts factors, especialment un govern a Espanya que no sabia com estava el país ni on anava, i que prengué decisions tan equivocades com augmentar els salaris un 4%, malgrat que la demanda havia baixat un 50%. Però això ho sabíem quatre i no ens feren cas.

Us recordam fent l’avaluació anual de l’estat de l’economia de les Illes. Éreu clar en l’exposició i sense gaires dubtes en el dictamen. La situació de l’economia era menys complexa fa anys o avui no s’explica de manera tan entenedora?

Des de Sa Nostra fèiem una anàlisi de l’any en un territori concret, el de les Illes. I jo, com a director de l’informe, sortia a explicar els resultats d’uns càlculs que demostraven la situació. Avui no es fa una diagnosi del present, tot i que és molt necessari saber com anam aquí i ara i quins factors són els que expliquen la situació. Ara es parla del passat i del futur econòmic, però es defuig el relat del moment actual. A més, s’adopten punts de vista comuns i generals, cosa que confon tothom.

Quines diríeu que són les condicions necessàries per fer un diagnòstic econòmic encertat?

Has de ser una persona que observi i pensi, que reculli moltes dades curosament i alhora amb memòria i coneixements per incorporar-hi una visió pròpia. Has d’estar al cas de tot i tenir en compte que les claus de la informació es troben en els racons dels diaris, dels mitjans de comunicació, fins i tot més que no als titulars. I tu mateix has de gestionar molta informació. En aquest sentit, jo treballava a Sa Nostra, que era una font d’informació inesgotable. Avui, tot i veure la vida i la situació amb més perspectiva, no podria fer aquelles anàlisis, em manca informació. A més, has de defugir idees fixes, ideologies organitzades, saber portar les pressions i, des de la moderació, pensar i actuar lliurement.

Vós sempre us heu definit com a liberal i lliurepensador.

Liberal amb una consciència social, lluny del neoliberalisme, que, en tot cas, és un concepte força caduc. De tota manera, per mi sempre ha estat molt important mantenir una independència de criteri i expressar la meva opinió sense embuts. Les persones amb poder sovint no volen que els donis la teva opinió. Però jo ho he fet sempre, de manera clara i no a mitges, perquè va contra la meva manera de ser. No em vull adaptar a les troballes intel·lectuals del grup i manco a la disciplina. Preferesc anar sol, tot i que ser liberal i lliurepensador et crea problemes.

El Co nsell de Mallorca ha protegit una part de la col·lecció d’art de Sa Nostra i treballa per salvar-ne el conjunt. En bona part, vós la féreu.

La començà Carlos Blanes. A ell, sobretot, se li deu una col·lecció que és esplèndida i bastant completa. Hauria de ser pública. Cal comprar-la per evitar que surti de Mallorca. El patrimoni artístic serveix per mobilitzar les ànsies artístiques d’un país. Per això és molt important conservar-la i mostrar-la permanentment.

stats