Miquel Ensenyat: “Revisarem el contracte amb Tirme i posarem controls”

PalmaHa estat durant 10 anys batle d’Esporles, Ajuntament que deixà el 13 de juny a mans de la candidata del seu mateix partit. Miquel Ensenyat serà proclamat dissabte que ve president del Consell de Mallorca gràcies a l’acord subscrit amb PSIB i Podem. A diferència del Govern, aquí sí que hi haurà tripartit.

Al Consell de Mallorca, les negociacions han anat molt ràpides. És mèrit vostre o és que hi ha hagut més sintonia ideològica que a les altres institucions?

No ho sé, un poc de tot. Tenim un avantatge: en Francesc [Miralles] ha estat batle d’Algaida i jo he estat batle d’Esporles, ens coneixíem. Venir d’ajuntaments supòs que ens fa ser més pràctics. Si les coses es poden resoldre en 10 minuts, no hi han de perdre mitja hora. Per part d’en Jesús [Jurado], és una persona molt sensata i amb molt de sentit comú. Arribar a un acord no ha estat gens difícil, els programes eren molt semblants.

Ja teniu tancat l’organigrama?

Vàrem començar pel programa de feina perquè pensàrem que era prioritari. Volíem demostrar també que les coses es podien fer d’una altra manera. Ara l’organigrama s’ha de fer en funció del programa i això voldrà dir reestructurar departaments i pensar en perfils concrets. No volem que els departaments es gestionin des d’un partit polític concret, sinó que hi hagi una transversalitat i permeabilitat dins les àrees amb una dinàmica d’equip. Sí que el responsable d’un departament serà d’un partit o d’un altre, o un independent, però dins l’organigrama hi haurà gent diversa.

Però s’ha definit quins departaments o conselleries tindrà cada formació?

No. Hi ha una qüestió de deferència que és que vaig demanar als altres dos candidats que diguessin quines àrees s’estimaven més d’acord amb el seu perfil. Jo mateix vénc de l’àmbit social i si em posen a Carreteres em deixen mort. Francesc Miralles, a part de ser el vicepresident primer, va triar Cultura, i a Jesús Jurado li vaig demanar si voldria dur Presidència. Aquest departament serà un dels més transversals perquè durà Participació.

No hi ha altres noms tancats?

Tenim diverses propostes, però res tancat. Dilluns n’hem de continuar parlant i pensam que dimecres ho hauríem de tenir.

Hi haurà canvis d’organització?

El Consell té les competències en Carreteres, però no tenim transport públic. Haurem de mirar com ho podem fer per tenir-ne. També s’ha parlat de posar Patrimoni dins Medi Ambient, però de moment són propostes, només. La clau, però, és la transversalitat en general.

Us plantejau convertir el Departament de Carreteres en un de Mobilitat i reclamar-ne les competències?

És clar que farem una reestructuració. Fins i tot afegirem alguna direcció insular, com la d’Igualtat, perquè Mallorca continua sent capdavantera en denúncies per violència masclista. En termes generals volem evitar que hi hagi increment de càrrecs, per tant tot el que afegirem per una banda ho llevarem per una altra, ja siguin assessors o personal eventual. L’objectiu és que econòmicament no suposi un augment.

I us rebaixareu els sous?

Al Consell fa anys que estan congelats... La idea és que si augmentàssim el personal, rebaixaríem salaris. De tota manera, està damunt la taula, però no n’hem parlat encara.

Com ho fareu per recuperar la presència en el debat públic?

El Consell ha esdevingut una entitat com a mínim poc visible i un tant anacrònica. Hem de pensar què volem que sigui el Consell. A diferència de les altres illes, aquí és a l’ombra del Govern balear. Hem d’aconseguir que sigui valorat com ho és a Menorca o Eivissa.

Com ho plantejau?

Primer, reclamant les competències que li toquen per l’Estatut d’Autonomia, i amb les que ja té, que són molt importants -Carreteres, Serveis Socials...-, fer feina, amb una paraula. El plat fort quan dic que el Consell s’ha de repensar arribarà amb la participació: el pla de cultura s’ha de fer amb el sector, les entitats que fan feina amb discapacitats són les que en coneixen les necessitats. No podem caure en el fet de parlar del sexe dels àngels i de fer plans eteris, tot i que és evident que hi ha diferents graus de concreció. Si el Consell és un catalitzador de polítiques de participació i té més competències, ja el fa més visible del que era.

Fareu una oposició per dirigir el teatre Principal de Palma?

És una de les primeres coses que parlarem amb el sector. Proposarem que sigui un tècnic i no un càrrec de designació política.

Deixarà finalment de ser “la repartidora” per convertir-se en l’ajuntament dels ajuntaments?

La majoria de batles el perceben com una entitat que reparteix maldecaps. Per a qualsevol ajuntament, tramitar un expedient al Consell és un suplici: ‘a veure per on em sortiran, quant tardaran...’. Hi ha molta feina a fer en modernització i agilitació d’expedients; importantíssim.

Tindrà un pes real l’Assemblea de Batles?

La potenciarem. Hi ha molta feina per fer, també en formació, en dinamització... Cal pensar que a Mallorca la majoria de pobles són petits.

En què consistirà el pla d’urgència social que heu anunciat?

Ens trobam persones que tenen una emergència social que el primer que fan és acudir als Serveis Socials del seu ajuntament. Però de vegades se’ls dóna hora per al cap d’una setmana, quinze dies o un mes. Per a aquests casos, cal un servei que sigui immediat i efectiu.

La disciplina urbanística, i ho sabeu com a batle, és el gran cavall de batalla. Hi ha lleis que no es compleixen i s’ha intentat allunyar l’administració de l’administrat. S’apostarà ara realment per l’Oficina de Disciplina Urbanística?

Els ajuntaments no entren dins l’Oficina de Disciplina Urbanística perquè, si recapten qualque cosa, ho necessiten per a ells. És així de dur. Per tant, hi entraran en funció d’allò que tingui una repercussió econòmica per als seus municipis. Modificarem els estatuts per poder incloure aquests canvis.

Demanareu la retirada de l’article de la Llei del sòl que permet l’amnistia urbanística?

Sí. Aquest i altres que treuen atribucions al Consell en matèria urbanística. Aquesta legislatura, cada vegada que el Govern ha fet una llei o un decret, minvaven les competències del Consell. També és el cas de la Llei turística. Ara cercarem garantir la seguretat jurídica de bon de veres. Les coses es poden fer o sí o no.

Revisareu el Pla Territorial? És la norma urbanística més important de l’illa...

L’actual està caducat i cal tenir en compte que la majoria dels ajuntaments encara no hi estan ni adaptats. En farem un de nou.

Quines seran les línies principals?

El sòl urbà que hi ha a Mallorca és més que suficient per al creixement dels propers 10 anys, mínim. La nostra opció és que hi hagi creixement urbanístic zero. Això no vol dir que no es puguin fer cases noves, sinó que es poden fer en el sòl que ja és urbà.

I el Pla de Carreteres, es canviarà?

El projecte d’autopista de Campos-Llucmajor es revisarà. Mallorca té el territori que té, no en tenim més i no ens podem permetre el luxe de fer segons quines macroinfraestructures. No paralitzarem la reforma perquè creim que la carretera necessita mà de metge, però sí que canviarem el projecte per estalviar impactes. Som partidaris de fer un projecte més proper al de la carretera de Manacor.

Fareu l’obra aquest mandat?

Esper que sí. També volem renegociar el conveni de carreteres amb Madrid per rescatar la concessió del túnel de Sóller. És una qüestió de justícia històrica.

Paralitzareu el que queda per fer del segon cinturó?

Les obres que ja s’estan fent, no. El que queda per fer ja no es farà.

Com pensau aturar la importació de residus? Quins terminis posau?

Tot d’una ens posarem amb la modificació del Pla de residus i, si pot ser, s’aturarà aquest estiu.

Suposarà haver de fer front a indemnitzacions?

No. Hi ha diferents fórmules que permetran que els números surtin temporalment. Tenim unes instal·lacions [incineradora] sobredimensionades, emperò hi ha altres solucions damunt la taula que permetran que els números surtin. Aquí hi ha una patata calenta que són els fems de Menorca i d’Eivissa, on hi ha abocadors. El 2018 acaba el termini per complir les directrius d’abocadors zero. Mallorca compleix, però Menorca i Evissa no, i això pot significar que perillin els fons FEDER de la comunitat. Des de Mallorca, per tant, es podria solucionar el problema de Menorca i Eivissa, tot i que això s’hauria de negociar. Això podria fer que el sistema fos rendible. Volem no només poder congelar, sinó abaixar la taxa de residus.

Per tant, la importació seria de les altres illes?

Estam parlant de solucions temporals perquè el contracte de Tirme també és temporal.

Es revisarà aquest contracte?

S’ha de revisar, s’han de revisar els mecanismes de control i ser més escrupolosos amb el control de la concessió. Cal un mecanisme de fiscalització i de control damunt l’empresa. Hi ha d’haver una fiscalització externa a l’empresa i que sigui tutelada per la institució que li ha adjudicat. Amb Mac Insular hi ha un parell de sentències milionàries per la inversió que va fer i la inoperància que hi ha hagut.