El MIT aprèn a fer una volta mallorquina

PalmaEstudiants de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), de la Universitat de Cambridge i de la Nacional de Mèxic vénen a Mallorca per aprendre com construir amb pedra, calç, fang, terra comprimida, cànem, adob, i també coneixen com fer un arc, una volta típica mallorquina. Pot sorprendre’n l’interès, però “anglesos, canadencs, nord-americans, alemanys... tenen claríssim que som al final d’una era, on la disponibilitat de recursos serà el condicionant màxim de la construcció”, afirma Miquel Ramis, director i fundador d’Artifexbalear (artifexbalear.org), el centre que atreu tot aquest alumnat.

Artifex, que en llatí vol dir mestre artesà, però també artista, va començar com un projecte de recuperació i innovació d’oficis tradicionals sobre arquitectura. Fou el 2002, i pel camí, segons conta el fundador, han fet un catàleg d’elements arquitectònics, estudiant quins són els elements característics d’una casa mallorquina, feina que els ha dut poble per poble per recopilar informació, fotografies... “Per altra banda, vaig tenir clar que Artifex havia de tenir un caire internacional”, afegeix Ramis, i així sorgí la idea d’oferir formació a alumnes estrangers, sobretot anglesos.

Al centre, els alumnes aprenen la teoria, que després posen en pràctica. Ramis, de família de picapedrers, està convençut que sense embrutar-se les mans no s’aprèn i que és en aquells moments quan sorgeixen més preguntes.

Als cursos Ramis els explica com es fa una volta, però també que aquest element arquitectònic “és una manera d’evitar la tala d’arbres, que és una alternativa provada amb 1.500 anys d’història i que sent disseny tradicional va ser oblidat i ara és fashion total”.

Pel responsable d’aquest centre, reconegut d’utilitat pública el 2008, la clau per fer atractiva la bioconstrucció rau en el disseny, fer-lo atractiu; no basta de destacar els beneficis mediambientals per animar la gent. “Estic convençut que el disseny salvarà el món”, diu Ramis, qui també preveu canvis en el sistema industrial i en la legislació. Segons aquest mestre, a diferència d’altres països, la nostra societat no està conscienciada de la necessitat de la bioconstrucció i “l’Administració no hi farà res fins que no hi hagi una pulsió ciutadana”.